Amor di figlio e avidità dell'oro

Da Wikisource.
milanese

Giovanni Ventura 1824 Poesie/Poesie dialettali letteratura Amor di figlio e avidità dell’oro Intestazione 10 aprile 2008 75% Poesie

…quid non mortalia pectora cogis
Auri sacra fames…
Virg. lib. 3


1.
Dai fiamm de Mosca e da quell frecc potent
Ch’ han tolt la vitta a tanti brav soldaa,
Ch’ han daa motiv de piang a tanta gent,
Ben pocch de nun Talian se n’è salvaa,
E caregh de desgrazi e patiment 5
I emm vist a tornà indree tutt bindozaa
E strascinass mezz mort de chì e de lì
Per trovà i sò parent innanz morì.

2.
Ma quanti dopo ess staa tan’ ann in guaj,
Tornand cont el penser de vedè ’l pader10
Che ghe coriss incontra per basaj,
O de trovà ’l coeur tener d’ ona mader,
D’ ona miee despost a consolaj;
Han trovaa inscambi di malign, di lader,
Ch’ han faa de tutt per recognossi nò15
E negagh su la faccia el fatte sò.

3.
E resguard ai sostanz anmò pascenza
Che gh’è giustizia tant che sia assee
Che sa portà per aria l’innocenza
E casciass l’impostura sott ai pee,20
Ma sperà de trovass alla presenza
Della mamma, del pà, della miee,
E sentì inscambi tutt on bott ch’ hin mort,
Ah! l’è on magon che no gh’ ha pù confort!

4.
Dill tì pover fioeu desfortunaa, 25
Che dopo d’ess staa in Russia vundes ann,
L’ amor per la toa mamma el t’ha portaa
A vegnì via e fà vitt de malann
Per tornà al tò pajes, coll’ansietaa
De consolav tutt duu di vost affann,30
Dill tì se se pò dà pussee magon
De trovassela morta in sul pù bon!

5.
Oh pover gioven! Chi t’ avarav ditt
Che quell dì prima la dovess morì,
Dopo che dal moment che t’ han coscritt,35
Fin quand l’è morta l’ha piangiuu per tì!
Oh car Signor! Perchè no gh’era scritt
Che la podess scampà quaj olter dì
Tant de vedett, de fatt anmò on basin
E fenì in santa pas el sò destin!40

6.
Ma Dio l’è giust e i sò secrett an lor,
Nè lù, nè i sò secrett se ponn comprend;
Nun sentem in sto mond piasè e dolor
Ma qual el sia el pù ben no ’l semm intend.
Donca no stemm a giudicà el Signor 45
Segond quell pocch che ’l nost ingegn ne rend
Che l’omm no ’l pò mai pù col sò cervell
Rivà a capì i secrett che sta sui stell.

7.
Dopo de vess restaa ferii sto tal
In la guerra de Mosca e presonee,50
E d’avè ottegnuu là ’l grad d’offizial
De lì quaj ann, e avè faa di danee,
Finalment da on bon omm d’on general
Che le amava sossenn l’ha avuu el congee
E l’è tornaa de vol al sò pajes 55
Senza guardà nè cattiv vitt, nè spes.

8.
Sto pover giovenott el gibillava,
Ghe pariven fenii guaj e malann
E de denter de lù ’l se consolava
Col penser de vedè dopo tant’ ann 60
Quella soa mamma che le sospirava;
Ma sto penser el s’è mudaa in affann
Quand, rivaa finalment in la soa porta,
Dai vesin l’ha sentuu che l’era morta.

9.
Sto colp l’è staa comè ona stilletada 65
L’è borlaa in terra e l’è restaa de sass
E l’anema strengiuda e scalmanada
Gh’è calaa pocch che no le bandonass;
Ma quij vesin che gh’ han daa st’ imbassada
Han poeu faa tant che l’ha poduu jutass 70
E respirà e ciamà con gran premura
Dove la fuss almen la sepoltura.

10.
Appenna l’ha savuu tutt desperaa
L’istess de vun che vaga in frenesia
L’è cors in quell foppon e avend trovaa 75
La cros che gh’even miss dessoravia
Estategh, smort e mutt el s’è fermaa
A guardalla, eppoeu cald de fantasia
El s’è traa in terra fiss de stagh appress
A piang e sospirà in quell sit istess. 80

11.
Stand in quell att gh’è pars de sentiss sott
A respond cont on piang mutt e sconduu,
E alzand la faccia smorta tutt on bott
Comè vun che dà a trà se l’ha sentuu
El stava attent senza dì pù nagott,85
E vegnend a capì d’avè perduu
Comè ’l cervell, in dell’istess moment
El tornava anmò a piang derottament

12.
E ’l seguitava con la ment sbattuda
Fiss in la cros a dì: «L’è propi vera?… 90
«Gesus Maria!… donca l’hoo perduda?…
«Hoo de vedella propi pù davvera?…
«Ah car Signor! Perchè l’avii voluda
«Pima de lassagh god in quaj manera
«El piasè de vedemm?… Ah car Signor! 95
«Almanca abbiee pietaa del me dolor!

13.
«Vu che sii tanto bon e onnipotent
«Degh on oggiada, fela levà su,
«O fem morì anca mì in de sto moment
«Se avii fissaa ch’ hoo de vedella pù; 100
«Sì… Fem morì Signor che son content.
«Podaroo almen trovalla attacch a vu
«E fagh vedè l’amor che gh’ hoo portaa
«E consolalla di travaj passaa».

14.
E vaneggiand in sta manera chi 105
Ghe pariva comè in d’ona losnada
De vedella sul fatt a comparì
Coi gott giò per la faccia descarnada
E con vos bassa de sentiss a dì:
«Adess te tornet che son sotterrada?» 110
E con st’ideja trista in della ment
El dava foeura senza sentiment.

15.
Trattant el vent in del passà ’l portava
Intorna, intorna el son della soa vos,
De moeud che on sotterrô che lavorava 115
a fà di fopp e pientà giò di cros
Sentend sto gioven ch’ el se lumentava
El s’è fermaa a guardall e curios
L’ha pientaa lì i transilli e ’l gh’è andaa appress
A domandagh perchè cossa el piangess. 120

16.
Quell meschin l’è restaa comè stordii
A vedess tutt on bott lì sta figura
Eppoeu tornand a piang: «Ah! No savii
«Che gh’hoo chì la mia mamma in sepoltura,
«El dis, se gh’ avii on poo de coeur piangii, 125
«Piangii con mì, piangii la mia sort dura!
«Vegni de Russia incoeu, foo tanta strada
«Per trovalla e la troeuvi sotterrada!

17.
«Almen podess vedella, almen podess
«Fagh ancamò on basin, sarev content.130
«Ah car Signor! me parirav de vess
«Sollevaa on quaj freguj di mee torment!
«Sarev pront a sborsà magara adess
«Tutt quell pocch ch’ hoo portaa d’or e d’argent
«Se gh’avess anmò el ben de remiralla, 135
«Ciappagh la man, strengela al coeur, basalla.»

18.
A sti paroll per gora de danee
El s’è faa intend quell sotterrô baloss
Che l’avarav poduu la nott adree
Menter che lù l’avess pagaa quajcoss140
Zappagh indree la terra tant’assee
De podè cont on lumm guardagh addoss;
E lù allora content de sto progett
«Ah, el respond, che te siet benedett!»

19.
E su la faccia tòrbera ingrugnenta 145
In quell trasport el gh’ ha stampaa on basin,
Disendegh con la cera on poo contenta
Che ’l padimava in part el sò destin,
Eppoeu cavandes foeura d’ona zenta
On danee del valor de duu zecchin 150
Ghe l’ha daa in man restand intes tra lor
De trovass quella nott ai dodes or.

20.
Intrattant tutt el rest della giornada
Senza mangià on boccon nè repossass,
Con l’anema strengiuda e passionada 155
L’ha seguitaa a casciass e desperass;
E quand l’è vegnuu l’ora destinada,
Andand al sit ch’aveven d’incontrass
L’ha trovaa là cont on lumm a specciall
E ona baira e on zapponasc sui spall.160

21.
Allora el s’è fermaa lì su i duu pee
Che ’l s’è sentuu ona temma, ona prension
Che ’l le sforzava quasi a tornà indree,
Ma quell alter a furia d’espression
El gh’ha faa spiret de tegnigh adree165
E se l’è tiraa dent in del foppon.
Appenna dent lù el s’è cavaa el cappell
E ’l sotterrô l’ha saraa su el restell.

22.
La nott scura, l’orror de quell camp sant,
Quij cros che ’l remirava in del passà, 170
I mucc de terra e i fopp de tant in tant
Che ’l vedeva o che ’l faven toppicà,
El barbellà ligger de certe piant,
I tegnoeur ch’el sentiva a ziffolà,
Ghe mettevan addoss on cert spavent 175
Che el tremava e el sudava ogni moment.

23.
Infin col coeur che ghe batteva batteva affort,
Coi oeucc foeura ona spanna, penseros,
El riva al post insemma al beccamort,
E lì al ciar del lampio vedend la cros, 180
Piangend el ghe se poggia col vòlt smort,
Coi pols che ghe tremava, senza vos.
L’alter intant prima de fà ’l fatt sò
El ghe domanda di danee ancamò.

24.
Ma appenna l’ha veduu ch’ el deslazava 185
Quella zenta per daghi el n’ha vuu assee,
E disend, con manera, ch’el specciava
A ciappaj dopo d’avè faa el mestee,
Con quell sò zapponasc el comenzava
A tirà su la terra e tralla indree, 190
E lù allora ingenoeucc, col lumm arent
Col coo bass, coi oeucc fiss el stava attent.

25.
E al ciar smort ch’el mandava quell lampion
Vedend a saltà su de maneman
Con la terra i ossamm tutt a monton, 195
El se sentiva a mancà el fiaa pian pian,
Che ghe pariva sott a quell zappon
De vedè el volt della soa mamma o i man;
Finalment poeu la foppa essend già bassa
El sent a batt on colp in sulla cassa. 200

26.
«Gesus Maria Signor!… L’è lì, l’è lì,»
Allora el sclama con vos soffegada
E cont on ansia, on trèmer da no dì;
L’ alter sentend la cassa sotterrada
L’ha seguitaa a fà el rest cont el baì 205
E dopo l’è andaa dent, l’ha desquattada,
E col coverc in man l’è tornaa su
Fasendegh spiret a andà denter lù.

27.
E lù a cost del ribezz che ’l se sentiva,
A cost del repugnà della natura, 210
Stremii in la cera, pallid ch’el pariva
On avanz efetiv de sepoltura
El s’è strascinaa giò de quella riva
Coi cavij drizz l’istess d’ona paura
E denter che l’è staa col ciar in man 215
L’ha slongaa el brasc e ’l s’è tiraa lontan.

28.
Quand l’ha veduda là freggia, tirada,
Coi laver secch e avert, i oeucc incavaa,
Bianca, despettenada, consumada,
Strengiuda dent in d’on lenzoeu strasciaa, 220
«Ah Signor!… Mamma come l’è consciada!»
L’ ha comenciaa a sclamà pien de pietaa,
«Ah Signor!… I travaj passaa per mì
«Hin fors staa lor che l’ha redotta inscì!»

29.
L’aveva appenna ditt sti dò paroll 225
E ’l se sbassava per fagh on basin,
Quand, avend già decis del sô stracoll,
L’ha alzaa el zappon quell sotterrô assassin,
E pettandegh on colp tra cap e coll
L’ha traa comè ona bestia sto meschin,230
Tripilland, sanguanent, laver a laver
A spirà l’ultem fiaa sora al cadaver.

30.
Nè content del primm colp sto canajon
El seguitava a dà giò de dannaa
E sfracassagh el coo in milla boccon, 235
Nè i ultim streppet de quell desgraziaa
Nè ’l sangu che ’l trava sott a quell zappon,
Nè ’l crani e i scinivei tutt spettasciaa,
Nè ’l volt de lee, nè ’l loeugh in dove l’era
Ghe toccaven al coeur in quaj manera 240

31.
Anzi pussee indiavolaa st’infamm,
Per ansia de quell’or che ’l gh’eva indoss,
Col coeur de tigra, i oeucc che traven fiamm
L’è saltaa dent an lù tra ’l sangu e i oss,
E in furia comè on loff rabbiaa de famm 245
L’ha brancaa, l’ha spojaa, ’l gh’ha tolt tutt coss
E inscì malmeust el gh’è andaa su coi pee
A schisciall in la cassa insemma a lee.

32.
Eppoeu tornand a vegnì su addirittura
Tutt pien de sangu e coi danee robaa,250
Stoppand la foppa con tutta premura
Ghe pariva de scond el sò peccaa,
Ma ’l fumm del sangu de quella creatura
E i ultem sò sospir eren rivaa
Dennanz al trebunal de quell lassù 255
Ch’el mandava el sdegn sora de lù.

33.
Gesus Maria che colp!… In d’on moment
Che l’avarav dovuu per quell meschin
Sentiss el coeur a sanguanà de dent,
In d’on sit che tutt quell ch’era vesin 260
Ghe doveva fa nass in della ment
El penser de la mort, fa l’assassin?
Oh gora trista infama di danee
Dove te tiret chi te corr adree!

34.
Tì pover marter dopo la passion 265
Che la t’ha faa passà tanto dolor,
Almen te see rivaa a fenì i magon
Unii con la toa mamma in del Signor;
Ma tì canaja, traditor, ladron,
T’ee compraa col delitt el desonor, 270
L’odi de tucc el tò spavent de tì
E on post in sulla forca tra pocch dì.

35.
Ah tremma!… Varda el ciel ch’el se scuriss,
El vent che te toeu el ciar, che te confond;
Ecco el stralusc, sent’el tron ch’el ruggiss! 275
Sì scappa!… Miserabil!… Vatt a scond!…
L’è tutt inutil. Dio el te ten fiss;
Per tì no gh’è pù post in de sto mond
Che ’l loeugh estrèm di lader, e in quell là
La giustizia del ciel te le darà.280