L'apparizion del Tass

Da Wikisource.


Books-aj.svg aj ashton 01f.svg
L'apparizion del Tass
1817

 
Fœura de porta Ludoviga on mia,
Su la sinistra, in tra duu fontanin
E in tra dò fil de piant che ghe fa ombria,
El gh'è on sentirolin
       5Solitari, patetegh, deliziôs
Che 'l se perd a zicch zacch dent per i praa,
E ch'el par giusta faa
Per i malinconij d'on penserôs.

Là inscì, via del piss piss
       10D'on quaj sbilz d'acqua, che sbottiss di us'ciœu,
Via d'on quaj gorgheg d'on rosignœu,
O de quaj vers lontan lontan lontan
D'on manzett, o d'on can,
No se ghe sent on ett
       15Che rompa la quiett.

Tuttcoss, là inscì, l'aiutta la passion,
Ne s'à nanch faa duu pass
Tra quij acqu, tra quij piant, tra quell'ombria,
Che se sent a quattass d'on cert magon,
       20Se sent a trasportass
D'ona certa èstes de malinconia,
Che sgonfia i œucc senza savè el perchè,
E sforza a piang, d'on piang che fa piasè.

Appont in de sto stat de scoldament
       25Seva jer sol solett in sta stradella.
Gh'aveva el Tass sott sella
E i sœu disgrazi in ment:
Quand tutt'on tratt dove pù scur e fosch
E pù suturno per el folt di ramm
       30Fan i arbor on bosch,
Me senti a succudì
Da on streppet improvvis in di fojamm;
Me se scuriss el dì,
Me traballa la terra sott i pee,
       35Starluscia, donda i piant, scolti on lument
Sord sord, tegnù tegnù, come d'on vent
Che brontolla s'cincaa tra i filidur,
Come el lument di mort e di pagur.

E vedi a spôntà sù, Gesus Maria!,
       40Tra i rover e i fojasc
Longa longa on ombria
Che me varda e me slonga incontra i brasc.
Foo per scappà... foo per sgarì... no poss...
Me se instecchiss i pee, voo in convulsion,
       45E el pocch fiaa di polmon
El rantéga, el se perd dent per el goss.

I pols, i laver, i palper, i dent,
I mascell, i naris
Solten, batten, hin tucc in moviment;
       50Già brancolli... già svegni... borli giò.
E in quella che bicocchi, on ton de vôs
Affabel e pietôs
El me rinfranca con premura, e el dis:
— Spiret, Carlin! te me cognosset no?
       55Vardem... cognossem... sont on galantomm. -
Sbaratti i œucc... i fissi in quell'ombria,
E no l'è pù on'ombria, ma l'è on bell'omm
D'oss, de carna, de pell,
Che me varda in d'on att de cortesia,
       60E el sporg el volt vers mì
Come sarant a dì... — E inscì mo adess
Son quell o no sont quell? parla, di su. -

L'eva volt, compless, ben fa de la personna,
Magher puttost che grass,
       65L'ha el front quadraa, spaziôs;
Arcaa, distint i zij;
Barba, baffi, cavij
Tacaa insemm, folt e bisc, tra el scur e el biond:
Œucc viv, celest, redond,
       70Sguard poetich, penserôs,
Pell bianca, nâs grandott, laver suttil,
Bocca larga; dò fil
De dent piccol e spess, candidi, inguai,
Barbozz sporgent in fœura;
       75Manegh, corpett, goriglia alla spagnœura...
— Dio! chi vedi mì... saravel mai,
Saravel mai — dighi tremant — el Tass?... -
E lù cerôs, fasent i dò foppell
In mezz ai dò ganass
       80— Sì — el me respond — sont quell, sont propi quell!

A sto gran nomm, me butti genoggion
Per adorall de cœur, per ringraziall
De tanta degnazion...
— Lù — sclammi — on poetton de quella sort,
       85L'onor di Italian,
Tœuss st'incommed per mì, lassà i sœu mort
Per vegnì chi in personna
A parlà cont on tangher de Milan?...
Ma in dov'ela, sur Tass, quella coronna,
       90Che ghe stava inscì ben su quella front? -
— Ah! Carlo — el me respond,
Tirand su dai polmon
On sospiron patetegh e profond -
Ah! Carlo, la coronna strapazzada
       95No la ghè pù per mi... che on tal Manzon,
On tal Ermes Viscont
Me l'han tolta del coo, me l'han strasciada
...

Strumenti personali