Legge Provinciale (Trento) 10 febbraio 2010, n. 1 - Approvazione dello statuto del Comun general de Fascia

Da Wikisource.
ladino

Provincia autonoma di Trento 2010 diritto diritto Legge provinciale 10 febbraio 2010, n. 1 Intestazione 13 giugno 2013 25% Da definire


LEGGE PROVINCIALE 10 febbraio 2010, n. 1 Approvazione dello statuto del Comun general de Fascia (b.u. 16 febbraio 2010, n. 7, suppl. n. 1)

Art. 1

Approvazione

1. Ai sensi dell'articolo 19 della legge provinciale 16 giugno 2006, n. 3 (Norme in materia di governo dell'autonomia del Trentino), nel territorio coincidente con quello dei comuni di Campitello di Fassa - Ciampedel, Canazei - Cianacei, Mazzin - Mazin, Moena - Moena, Pozza di Fassa - Poza, Soraga - Soraga e Vigo di Fassa - Vich, dove è insediata la popolazione di lingua ladina, è costituito il Comun general de Fascia.

2. Nel rispetto di quanto previsto dall'articolo 19 della legge provinciale n. 3 del 2006 è approvato lo statuto del Comun general de Fascia, allegato a questa legge.

Art. 2

Entrata in vigore

1. Questa legge entra in vigore il giorno successivo alla sua pubblicazione nel Bollettino ufficiale della Regione Trentino - Alto Adige.


Statut del Comun general de Fascia Ìnesc

Paroles dantfora


Chest statut met sù l Comun general de Fascia, aldò de la Costituzion de la Republica e di prinzipies metui a fondament de la integrazion europeèna e de la cooperazion internazionèla per la defendura di deric fondamentèi de l'om e de la mendranzes linguistiches, en aplicazion del Statut spezial e de sia normes de atuazion, de la lege provinzièla dai 16 de jugn 2006 e dò la volontà palesèda con stimes a una di comuns de Ciampedel, Cianacei, Mazin, Moena, Poza, Soraga e Vich, dò l cors de la istoria de la Val de Fascia con ispirazion e leam ai valores universèi de l'umanità, olache dantfora vegn metù soraldut i valores cristiegn, che fèsc pèrt de sia lengia istoria e tegnù cont ence de la fontènes de derit internazionèl e soraldut de la Convenzion de Parigi del 2007 su la defendura e la promozion de la desferenzes anter la cultures. L statut arsegura l'autonomìa de la comunanza che vif sun sie teritorie, l disciplinea la formes e la modalitèdes de ejercizie de la funzion de govern, che se poja sul consens de sie sentadins e su la partezipazion di comuns, e la arsegura l svelup zivil, culturèl, economich e sozièl, col fin de stravardèr e portèr inant la cultura ladina de sie popul storich, leà idealmenter a duta la comunanza ladina

Mìngol de istoria

I VALORES DE LA COMUNITÀ DE FASCIA TI FAC, TI DOCUMENTS E TI SÌMBOI DE SIA ISTORIA

Al scomenz del XVII centené, te la sala dant da la canzelarìa del consei aulich tel palaz episcopal de Persenon, l'é stat depent i blasons de duta la giuirisdizions sot l'autorità del piscop da Persenon. Te anter se tol fora, per semplizità de dessegn, chel del giudizie de Fascia (Eves):

L pèster con corn, bisacia e bachet, metù te anter monc spic e adorc. Chest, a rejon, l'é conscidrà l sìmbol de Fascia no demò percheche l'à referimenc ti documents, ma soraldut percheche l'é bon de raprejentèr la istoria de la jent de Fascia e meter al luster valores veiores desche l leam col teritorie, la solidarietà anter la persones e la dedizion al lurier. I prumes stanziamenc te Fascia l'é stat fazile chi di pèstres che se moea da la pianes fin japede la Dolomites. L'insediament preistorich di Pigui de Mazin, che va endò a l'Età del fer, e i reperc archeologics del IV-III centené dant de Crist su da la gejia de Sent'Ugèna i à metù al luster l carater coletif de la pruma jent che l'é stat te Fascia. Spartir chel che i aea, depener l'un da l'auter e se lascèr sui etres l'era l fondament e dutun la spenta del viver adum. Enscin dal scomenz donca l'om e l teritorie, con sia particolaritèdes, i ge dèsc foja a na comunanza che tegn adum.

Chesta strutura é confermèda ence dò, canche vegn sù de pìcoi paìjes, aldò del model celtich-retich. Chesta viles les é sul fon de val o a mesa costa via, con gropes de cèses sui erc a teraza e no l'é auter che pecia majons una su per l'autra desche a moscèr ence coi mures l leam anter la jent. La spartijion del teritorie ge va dò a chesta impostazion aldò de veies prinzipies de valivanza e solidarietà. I terens é spartii sù te pìcoi possedimenc che ge dae a duc da viver, enveze pèscol e bosch l'é l ben comun de duta la popolazion.

Te n raion da mont puret de ressorses chesta sort de endrez la é del dut naturèla. Meter adum la forzes fèsc pèrt de na biota logica economica, soraldut te situazions de stenta. Chest prinzip vegn aplicà no demò per l'aministrazion di bens, ma ence per la gestion del teritorie, ence de la costions de la defendura. Apontin dal besegn de defenir i raporc co la popolazions vejines nasc, tel XII centené, la Comunità de Fascia, descheche la cognoscion fora dai documents. La Comunità de Fascia strenc raporc de amicizia e defendura con autra istituzions de Fiem (1264) e del Primier (1303), con Remberto, segnor de Fié (1298) e na convenzion coi moenac per passèr da la mont de Falcade (1304). Chisc documents palesa capazità de autogovern e libertà politica, pur tel recognoscer la direta dependenza dal piscop de Persenon, ma zenza interferenzes de vassai e feudataries.

Le "antiche libertà" tanta outes declarèdes o pertendudes dai fascegn no fèsc referiment a la mencianza de na autorità soravìa, per centenees stat chela del prinz piscop de Persenon a chel che aboncont i ge à semper desmostrà lealtà. Vegn fora istesc n sentiment de identità e de particolarità che spenc la jent de Fascia a esser stolza e se tor fora da l'autra popolazions. Ence se no l'é na bandiera ofizièla, l'é enteressant veder che la soula testimonianza de na bandiera che raprejente duta la comunanza l'é chela durèda dai militères volontadives de Fascia che del 1809 i é jic a scombater contra Napoleon. Chesta bandiera, tegnuda sù tel Museo ladin, l'à ite strisces orizontèles de color vert, bianch, brun chièr e color òr, e la recorda i colores de la bandiera ladina. Libertà e identità chiamà donca semper adalerch l'idea de comunanza, de spartir n ben comun e che l govern l'é n derit-dover de duc.

La strutura economich-sozièla de la val, pojèda enlouta beleche deldut sul lurier da bacan, l'à segur didà madurèr chel'atenzion a la coletività. Soraldut tegnir feides e ciaures, descheche l'é stat te Fascia per centenees, volea dir lurèr adum, e donca se creèa situazions delicates che aea besegn de régoles. Se cognea binèr ensema la besties te schiapes per se spostèr, spartir l pèscol, endrezèr ensema la soravèrdia, se defener contra i pericoi, tegnir sù i deric te l'inom de ogneun. Enscin dal scomenz troon donca na comunanza de jent con n endrez ence politich, con atenzion ai valores de democrazìa e raprejentatività. L'òrghen prinzipèl de la comunità l'era l plazit, l comun general o pien comun, che fossa stat l'assemblea de duc i vejins (i sentadins che stajea te na vicinìa, donca n grop de cèses), chiamèda ite te la pieif de Sen Jan, che cognea fèr fora dezijions per duta la comunanza. I fac ordenères de la comunanza vegnìa rejoné tel comun ordinario, la radunanza, dedant dal capitano, di procuradores e di omegn de responeta, doi per régola, chiamé coscita percheche i aea l'encèria de binèr sù la opinion de si vejins su la desvaliva proponetes.

Ti prumes documents de la comunità troon i ambassadores, che vegn descrit desche raprejentanc no demò de la comunanza ma ence del piscop de Persenon e l degano, térmen polivalent che anter l'auter l defenìa l capo aministratif de na giurisdizion. Più tèrt chesta pèrt i la fèsc i procuradores, lité tel numer de doi, desche responsàboi de la comunità per i fac economics, aministratives, sanitères, foresć e vèlch outa ence giudizières e de la gejia. Emportanza i aea i 12 giurati che fajea la bancha della ragione e i aea, estra la funzion giudizièra, ence chela de testamonesc e stimadores. Mérita se fermèr sun chesta istituzions ajache l'era la strutura che tegnìa sù la comunità. Vegn fora na organisazion trop democratica, pojèda sun doi prinzipies fondamentèi: la roda de la encèries (conscidrèdes doveres envers la comunità) e la dezijions toutes a maoranza te assemblees califichèdes da n criterie prezis de raprejentatività. Chesta atenzion, vèlch outa adertura meticolousa, che sie prejenc duc e, soraldut, che la encèries vegne portèdes inant per n trat da n gran numer de sentadins a roda, la se à traslatà te na vejinanza de la jent che l'é stat la forza de la Comunità de Fascis e che l'é l'obietif de n bon endrez politich.

Defat a tor via òrghegn e fegures aministratives se à endebolì n muie la comunità. I desvalives limic emponui a la fin del XVIII centené, dant de dut la libertà de se binèr adum tel pien comun, à soscedà protestes e rebelions e i à metù al luster la crisa de n sistem che é jit fora, del 1803, canche l'é stat tout jù l prinzipat episcopal e la istituzions che l'era apede. Del 1815 l'é stat metù sù na neva istituzion chiamèda Comunità generala de Fascia che l'era en prà- tega n consorzie di comuns de val. No vegn nominà assemblees generèles, vegn tout jù autra istituzions tipiches de la veia comunità e donca no l'é più chel leam diret co la popolazion che se palesèa co la litazion e la roda di desvalives raprejentanc. La neva comunità l'à amò vèlch veia competenza ma la vegn metuda dò dai comuns e la se envia envers sia fin. Del 1954 l'é stat fat la ùltima sescion di raprejentanc de la Comunità generala de Fascia.

Te la istoria de Fascia se lec chièr che l ben publich l'é l'obietif de duta la istituzions che laora sul teritorie, dant de dut la pieif. Fèr pèrt del medemo distret eclesiastich à didà l'istituzion comunitaria a tegnir adum tel temp. I documents cognosciui ne porta a dir en ùltima che la comunità e la Pieif de Fascia lurèa una apede l'autra per l ben de duc. Zenza sconer la tropa costions anter la regoles (deric de pèscol, de passèr...) e la stritarìes anter pievegn e vejins, fora per l temp se à tegnù viva na gran conscidrazion de la coletività. Te la manieres, ti lengac e te la prozedures scrites, sibie de la jent che de la istituzions (ré- goles, moniarìes, confraternites, pieif, curazìes) l'era semper chela idea de ben comun, che la comunità defenea e tegnìa sù.

La Comunità de Fascia é nasciuda e se à fat fora te na sozietà olache l conzet de leam l'era fort: leam col passà e co la veia usanzes, con sia tera e te anter la jent. Fedeltà a la reijes, defendura di deric, sentiment de partegnuda e solidarietà l'é la colones che tegn sù centenees de istoria. Canche l'é jit a sparir i òrghegn e la fegures che raprejentèa la compartezipazion de duta la popolazion de la comunità, chesta à tacà a perder sia emportanza e sia fazion. La ressorses economiches no à didà mantegnir la comunità (descheche l'é stat alincontra te autra realtèdes sìngoles o de val) ajache les era n muie pìcoles e no les saea tegnir adum. Chel che tegnìa adum enveze l'era l ben comun, conzet ideèl che detèa la azions comunitaries e che portèa a spartir i bens, l'ùtol e l cost, e a lurèr adum per jir sorafora l'enteress particolèr al ben de duc. Noscia istoria ne consegna na esperienza veiora olache i fascegn "seppero sopportare pesi onerosi piuttosto che rinunciare alle istituzioni comunitarie e alle tradizioni degli avi" (p. Frumenzio Ghetta). Ades scomenza n temp nef olache chesta istituzions comunitaries pel jir inant demò se les ge va dò al prinzip, sinzier e dejenteressà, del ben comun.


Comun general de Fascia

1. L Comun general de Fascia vegn metù endò sù per volontà de la comunanza che stèsc tel teritorie de la Val de Fascia che l'é n teritorie che no se spartesc e per voler di comuns de Ciampedel, Cianacei, Mazin, Moena, Poza, Soraga e Vich.

2. L Comun general de Fascia recognosc desche sia senta Sen Jan, jà stata senta storica de la Comunità de Fascia.

3. L Comun general de Fascia à na stema, na bandiera e na ciantia desche sìmboi de la identità culturèla, istorica e linguistica del popul ladin logà te sie teritorie. Su la stema l'é sù l pèster storich e la bandiera l'é chela dai set colores. Sia carateristiches e la ciantia vegn dezedudes con regolament aproà dal Consei general che disciplinea ence coche i à da vegnir durè

Art. 2 Finalitèdes del Comun general de Fascia 1. L Comun general de Fascia se cruzia, en colaborazion coi Comuns che concor a l meter sù endò da nef e, aldò del prinzip de sussidiarietà e de bona colaborazion, con l'autra Comunitèdes e co la Provinzia:

  • a) del svillup sozièl, economich e culturèl ben

spartì, de la popolazion e de sie teritorie e del sostegn e promozion de la familia;

  • b) de la piena defendura e promozion de la

identità, del lengaz e de la cultura ladina, tegnan aut l sentiment de partegnuda di sentadins a la comunanza ladina dolomitica e didan dò ogne strument e ogne azion possibola de comprenjion co la persones che no fèsc pèrt de la popolazion ladina;

  • c) de la defendura del teritorie e de sia carateristiches, ence de l'ambient e del pèscol,

desche esprescion de la identità istorica e culturèla de la popolazion e de la comunanza, ence en colaborazion co la frazions e la sociazions de categorìa;

  • d) de la promozion e del smaorament di raporc de cooperazion istituzionèla e culturè-

la con l'autra popolazions ladines a livel regionèl e european;

  • e) de la valorisazion del pluralism culturèl e

linguistich de la Provinzia autonoma de Trent en colaborazion con l'autra comunanzes de mendranza linguistica

Art. 3

Funzions del Comun general de Fascia

1. L Comun general de Fascia raprejenta la comunanza logada te Val de Fascia, l rencura si enteresc e l porta inant sie svilup aldò de la finalitèdes scrites te l'artìcol 2, fajan la funzions de govern e de gestion che ge vegn passà da la Pronvinzia e che ge vegn zedù dai comuns aldò de l'artìcol 1, descheche l'é desponù da chest statut e da la lege.

2. L Comun general fèsc la funzions aldò del coma 1 te la mesura che ocor, ence respet ai comuns de referiment, a arsegurèr, dò i prinzipies de sussidiarietà e de provedimenc adaté, prestazions e servijes che carenea respet ai

4. L Comun general valorisea l'autonoma scomenzadiva di sentadins, da soi o te sozietà, che fèsc atività de enteress generèl.

5. L Comun general te sia azion de govern l se refèsc al prinzip de sinziera colaborazion, en condizion de valivanza, co la Provinzia, coi comuns ladins e con duta la istituzions.

6. L Comun general arsegura ence formes de informazion e partezipazion adatèdes de la persones enteressèdes, tel respet di prinzipies de trasparenza e de democratizità te l'azion aministrativa.

7. Per i fins del coma 1 l Comun general de Fascia, col sistem e coi strumenc de la programazion ence finanzièla de più egn alalongia:

  • a) l fesc la funzions aministratives, i doveres e

la ativitèdes che ge vegn passà, aldò de chel che disc la lege provinzièla, soraldut te chisc ciampes:

1) urbanistica e govern del teritorie;
2) edilizia abitativa publica e didèda;
3) assistenza e benefizienza publica;
4) derit al studie.
  • b) l fèsc i doveres fac fora te la cordanzes co

la Provinzia pervedui da l'artìcol 8 de la lege provinzièla dai 16 de jugn 2006, n. 3 (Normes en materia de govern de l'autonomia del Trentin), e la funzions che ge vegn passà da la Provinzia, dò chel che l'é desponù da la lege provinzièla, lascian a valer la funzions de autorità linguistica dates sù a l'Istitut cultural ladin aldò de l'artìcol 01 del decret legislatif dai 16 de dezember 1993, n. 592 (Normes de atuazion del Statut spezial de la region Trentin Südtirol en cont de despojizions de defendura de la popolazions ladina, mochena e cimbra de la provinzia de Trent).

1. L Comun general de Fascia, aldò de la lege provinzièla dai 16 de jugn 2006, n. 3, l fèsc, estra cheles de l'artìcol 3, la funzions, l porta inant doveres e ativitèdes che i comuns ge passarà a titol volontadif per miorèr la calità di servijes, per didèr jir sorafora la desvalivanzes economiches, sozièles e teritorièles te sie teritorioe e ruèr a durèr miec che l'é meso la ressorses economich-finanzièles, umènes e strumentèles.

2. Chesta funzions, i doveres e la ativitè- des vegnarà endrezèdes dal Comun general a na moda da didèr la crescimonia zivila e economich-sozièla de la popolazion, renfornzèr la unità, l sentiment de partegnuda e la partezipazion, luran per sia individuazion, desche Comun general de Fascia che à enteresc e obietives sies, tel chèder te la più gran comunità provinzièla.

3. L Comun general de Fascia arsegura de endrezèr i servijes a na vida coordenèda e valiva per duc, de dejoujer i prozedimenc aministratives e l proveit ence a l'atività istrutoria, a l'atività tecnich consultiva e a l'atività de control e vèrdia, donca ence a tor i provedimenc finèi.

4. Per meter en esser chel tant pervedù ti comi 1 e 2, l Consei general aproa, a maoranza assoluta di conseieres assegné, na proponeta de projet de gestion unitèra che perveit:

  • a) materies de referiment;
  • b) funzions, doveres o ativitèdes che l'é pervedù de ge passèr al Comun general de

Fascia per les endrezèr a una;

  • c) modalitèdes de endrez;
  • d) tempes e termign de regnèda;
  • e) formes de consultazion di enc che à sotscrit

contrat e formes de arsegurazion per i sentadins e sia sorts de sociazion;

f) criteries e modalitèdes per meter a la leta l

personal, i bens de ogne sort, la ressorses de endrez e la finanzes;

g) oblighes e arsegurazions da man de ogneun e regolamentazion di raporc economics e giuridics, ence de carater patrimonièl.

5. L projet de endrez unitèra l cogn vegnir aproà da amàncol cinch comuns e l ge dèsc obligh aboncont demò a chi che lo à aproà e obligh aboncont demò a chi che lo à aproà e sotscrit. L medemo projet perveit che i comuns che no l'à aproà i posse l tor ence più tèrt, e se tor sù oblighes e deric da chest pervedù, ence la pèrt proporzionèda dei cosć de investiment e de enviament de la ativitèdes e di servijes jà sostegnui dai enc che l'era jà dant

6. L projet de gestion unitera aproa aldo del coma 5 l vegn metu en esser dal Comun general medemo do sie ordenament.

Art. 5

Normes generèles per l'endrez di servijes publics

1. L Comun general de Fascia defenesc i livie de calita e de cantita de la publica prestazions da ge arsegurer sun dut l teritorie, tel respet di livie mendres defenii

da la Provinzia, e l verda do i ejic che vegn arjont respet ai obietives programe descheche vegn fat fora da chest statut. 2. Per i fins del coma 1 l Comun general fesc la funzions de autorita che endreza i servijes publics che ge e stat dat su. Ge speta al Consei general de cerner la formes de gestion, la determinazion de la tarifes e di livie de servije, l'aproazion de la cherta di servijes e de ogne autra foja de defendura di sentadins e di etres sogec. Ti caji olache vegnissa tout ite n teritorie piu gran respet a chel del Comun general per l'endrez de servijes particoleres o demo pert de endrez de chisc servijes, l Consei general proveit a chesta finalitedes con convenzion aposta da sotscriver co la Provinzia o con una o piu comunanzes o con auter ent publich.

Sezion II Normes en materia de partezipazion e valiva oportunitèdes

Art. 6

Partezipazion di Comuns a la funzions de govern del comun general de Fascia

1. La partezipazion di comuns a la funzions de govern del Comun general de Fascia la doventa:

  • a) co l'esprescion de n parer preventif, su

domana del President del Consei general, da der dant che passe nonanta dis da canche l'e rua la domana, se i passa che nia sozede, l Consei general pel deliberer zenza l parer medemo, sui projec che a a che veder con:

1) i regolamenc pervedui da chest

statut;

2) i pians generei entornvia la

materies aldo del coma 5 de l'articol 19 de la lege provinziela dai 16 de jugn 2006, n. 3;

3) la cordanzes co la Provinzia

pervedudes ai comi 6 e 7 del medemo articol 19; b) co l'aproazion de la deliberazions de assemblea scrites sotite da man de amancol la meta piu un di consees di comuns che fesc pert del teritorie de riferiment e che raprejente amancol i doi terc de la popolazion de chel teritorie;

1) criteries e endrez generel per la

definizion de la politiches de bilanz, tout ite ence chi relatives ai tribuc locai, a la tarifes di servijes publics e a la valorisazion del patrimonie e amo a la pianificazion del teritorie e del svilup sozioeconomich;

2) documenc de verifica a carater

generel di rejultac abui e di livie de servije arjonc respet ai obietives metui dant, e amo endrez generel per la azions che sara besegn de meter en esser.

  • c) co la gran radunanza di aministradores

de comun de Fascia e del Comun general de Fascia da chiamer ite da man del President del Consei general amancol na outa a l'an per la valutazion generela de la situazion de atuazion de chest statut, de sia eventuela mudazions.

2. La dezijions di consees de comun pervedudes da la letra b) del coma 1 l'e condizion de fazion de chesta deliberazions pervedudes da la medema letra b) del coma 1 e les cogn vegnir toutes dant da na data che no sie piu che sessanta dis do da la domana, passa chest temp la deliberazions medemes se les enten desche aproedes.

3. La modalitedes de convocazion e funzionament de la gran radunanza perveduda a la letra c) del coma 1 les vegn fates fora con regolament aproa dal Consei general.

Art. 7

Partezipazion di sentadins

1. I sentadins tol pert ai prozesc de dezijion e ai documents del Comun general de Fascia:

  • a) co la publica assemblees;
  • b) col referendum propositif e abrogatif sui

provedimenc, ence de natura regolamentera, de competenza del Comun general. 2. La publica assemblees pel vegnir domanedes da istituzions publiches o da sociazions, o da n numer de litatores residenc ti comuns del teritorie del Comun general de Fascia. Con regolament aproa dal Consei general vegn fat fora la condizions minimales de raprejentativita de la sociazions, l numer mender di litadores che domana e la modalitedes de convocazion e funzionament.

3. L referendum cogn vegnir domana da amancol l 10 per cent del numer complessif di litadores enscinue te la listes liteles di comuns de Fascia, che stae de cesa te amancol trei comuns desvalives e che i raprejente amancol l 10 per cent de si litadores.

4. L referendum vegn disciplina, lascian a valer chel tant scrit te chest articol, da la lege provinziela dai 5 de merz del 2003, n. 3 (Despojizions en materia de referendum proopositif, referendum consultif, referendum abrogatif e scomenzadiva populera de la leges provinzieles), olache se enten i coresponenc orghegn del Comun general de Fascia tel post di orghegn provinziei. Con regolament aproa dal Consei general a maoranza assoluta de si componenc pel vegnir disciplina la modalitedes de endrez del prozediment referendarie tel respet di prinzipies contegnui te la lege provinziela.

5. L'ejit di referendum l vel se l vegn aproa da la maoranza de la stimes bone, semper che a la litazion abie tout pert amancol l 33 per cent di litadores.

6. Tel cajo de referendum abrogatif, l'aproazion de la domana del referendum l'a efet de anulament de l'at o de na pert de chest, desche da argoment del referendum enstes.

7. Tel cajo de referendum propositif, la domana del referendum aproeda la cogn vegnir metuda a l'orden del di de l'orghen competent tel temp de sessanta dis da la proclamazion de l'ejit.

Art. 8

Mesures per arsegurèr la valiva oportunitèdes

1. L Comun general te sia azion l se refesc al prinzip de no discriminazion e de arsegurazion de la valiva oportunitedes. 2. Vegn metu su la consulta per la valiva oportunitedes de Fascia con funzions de promozion, proponeta e consulenza di orghegn del Comun general de Fascia. 3. Con regolament aproa dal Consei general vegn endreza la composizion, i doveres e modalitedes de funzionament, e vegn arsegura la maoranza di componenc femenes.

4. La consulta porta inant ence azions de defendura e de promozion per la persones deboles.

Capo II Orghegn del Comun general de Fascia

Sezion I L Consei general - Assemblea

Art. 9

Funzions del Consei general

1. Al Consei general ge speta de deliberer sui ac dac su a la competenza dell'assembela de la comunita da l'articol 14, coma 4, letra a), de la lege provinziela dai 16 de jugn 2006, n. 3. 2. Ge speta amo al Consei general deliberer:

  • a) i regolamenc;
  • b) i documenc de endrez, ence i pians e i

programes, i schemes de la cordanzes a carater generel relatives a la materies e ai doveres aldo de l'articol 19, comi 5 e comi da 7 a 11, de la lege provinziela dai 16 de jugn 2006, n. 3;

  • c) la mozion de zensura al Procurador. La

proponeta de mozion de zensura vegn porteda dant da amancol n quinto di componenc del Consei general, la no pel vegnir metuda a litazion dant che sie passa diesc dis da la data de prejentazion e la vegn aproeda a maoranza assoluta de si componenc. Na seconda mozion de zensura, che no pel vegnir prejenteda dant che sie passa sie meisc da la stima de chela da dant, la porta se aproeda, a desfer l Consei general e la decadenza del Procurador;

  • d) la mozion de zensura a un component

demo del Consei de procura. La proponeta de mozion de zensura vegn porteda dant da amancol n quinto di componenc del Consei general, la no pel vegnir metuda a litazion dant che sie passa diesc dis da la data de prejentazion e la vegn aproeda a maoranza assoluta de si componenc;

  • e) demo per i ultimes doudesc meisc de

enceria del Consei general, la mozion de desfidenza ti confronc del Procurador con ensema la indicazion de n candidat procurador. La proponeta de mozion vegn porteda dant da amancol n quinto di componenc del Consei general, la no pel vegnir metuda a litazion dant che sie passa diesc dis da la data de prejentazion e la vegn aproeda a maoranza assoluta de si componenc. L'aproazion de la mozion porta a la litazion del nef procurador per l rest del temp de mandat.

Art. 10

Composizion e litazion del Consei general

1. L Consei general e metu adum dal Procurador e da trenta componenc, de chisc catordesc lite dai consees de comun e seidesc lite a stima universela. L conseier provinziel lita aldo de la lege provinziela dai 5 de merz 2003, n. 2 (lege provinziela de litazion), l tol pert a la adunanzes del Consei general con facolta de intervent te la discuscion. La ceria de component del Consei general la va adum con chela de conseier de comun e de component di comitac de aministrazion de la frazions. No vegn ametu la candidatura a component del delle ASUC. Non e ammessa la contemporanea candidatura a membro del Consei general e a sindaco di uno dei comuni del territorio della Val di Fassa. Per quanto non previsto da questo articolo si applicano le norme dell'ordinamento regionale degli enti locali in materia di incompatibilita ed ineleggibilita per i consiglieri comunali.

2. Ciascun consiglio comunale elegge, anche fra i propri consiglieri, due componenti del Consei general. L'elezione ha luogo entro trenta giorni dalla data di prima costituzione del consiglio comunale. Trascorso tale termine senza che il consiglio comunale abbia provveduto, il Consei general e validamente costituito.

3. Sedici componenti il Consei general sono eletti, in un unico collegio per il territorio della Val di Fassa, contemporaneamente al turno generale per l'elezione dei consigli comunali e dei sindaci e contestualmente al Procurador. Per tutto quanto non diversamente disciplinato dal presente statuto, trova applicazione la normativa regionale in materia di elezioni del sindaco e dei consigli comunali nei comuni trentini con piu di tremila abitanti.

4. I comizi elettorali per l'elezione del Consei general e del Procurador sono indetti dal Presidente della Provincia.

5. Le liste devono essere formate in modo che tra i candidati sia presente almeno un elettore per ciascun comune della Val di Fassa.

6. Le liste e le candidature devono essere presentate al Comun general.

7. Presso il Comun general e istituito l'ufficio centrale circoscrizionale, nominato dal Procurador. L'ufficio centrale si avvale, per tutte le operazioni di sua competenza, degli uffici del Comun general.

8. Le modalita attuative ed organizzative per l'applicazione del presente articolo possono essere definite dalla Giunta provinciale previa intesa con la Regione, sentito il Comun general de Fascia. Consei general ensema con chela de ombolt de un di comuns del teritorie de la Val de Fascia. Per chel che no vegn pervedu da chest articol, vegn aplica la normes de l'ordenament regionel di enc locai en materia de no compatibilita e no litabilita per i conseieres de comun.

2. Ogne consei de comun se lita, ence anter si conseieres, doi componenc del Consei general. La litazion vegn fata te trenta dis da la data de pruma costituzion del consei de comun. Passa chest termen zenza che l consei de comun abie provedu, l Consei general vegn metu su e l'e valevol.

3. Seidesc componenc del Consei general vegn lite, te n soul colege per l teritorie de la Val de Fascia, tel medemo temp del tornoi generel per la litazion di consees de comun e di ombolc e ensema al Procurador. Per dut chel che no vegn disciplina da chest statut, troa aplicazion la normativa regionela en materia de litazions de l'ombolt e di consees de comun ti comuns trentins con piu che treimile jent.

4. I comizies litei per la litazion del Consei general e del Procurador vegn metui a jir dal President de la Provinzia. 5. La listes cogn vegnir metudes adum a na maniera che anter i candidac sie amancol un litador per ogne comun de la Val de Fascia.

6. La listes e la candidatures cogn vegnir prejentedes al Comun general.

7. Te Comun general vegn metu su l'ofize zentrel circoscrizionel, nomina dal Procurador. L'ofize zentrel se emprevel, per duta la operazions de sia competenza, di ofizies del Comun general.

8. La modalitedes de atuazion e organisazion per l'aplicazion de chest articol pel vegnir fates fora da la Jonta provinziela do se aer entenu co la Region, sentu l Comun general de Fascia.

Art. 11

Funzionamento del Consei general

1. Il Consei general e presieduto dal Presidente, eletto al proprio interno dalla maggioranza dei suoi componenti, su proposta sottoscritta da almeno un terzo dei componenti medesimi. Il Presidente e coadiuvato da due vicepresidenti, appartenenti a generi diversi, eletti dal Consei general fra i suoi componenti. Il Presidente sceglie il primo vicepresidente chiamato a sostituirlo in caso di assenza o impedimento.

2. Il Consei general e convocato dal Presidente sulla base di apposito ordine del giorno anche su richiesta del Consei di ombolc o di almeno un quinto dei componenti del Consei general.

3. Il Consei general e regolarmente costituito con la presenza della maggioranza dei componenti; in seconda convocazione con almeno un terzo dei componenti.

4. Le deliberazioni del Consei general sono valide se approvate dalla maggioranza dei componenti presenti alla votazione. 5. Con regolamento approvato dal Consei general sono disciplinate le norme per il suo funzionamento. Il predetto regolamento puo prevedere la possibilita di invitare altri soggetti a partecipare ai lavori del Consei general, stabilendone modalita e forme.

Funzionament del Consei general

1. A cef del Consei general l'e l President, lita tel consei da la maoranza de si componenc, su proponeta sotscrita da amancol n terz di componenc medemi. L President vegn dida da doi vizepresidenc, un femena e un om, lite dal Consei general anter si componenc. L President cern l prum vizepresident chiama te sie post tel cajo de mencianza o empediment.

2. L Consei general vegn chiama ite dal President aldo de n orden del di ence do domana del Consei di ombolc o de amancol n quinto di componenc del Consei general.

3. L Consei general vegn metu su co la prejenza de la maoranza di componenc, en seconda convocazion con amancol n terz di componenc,

4. La deliberazions del Consei general les a valor se aproedes da la maoranza di componenc prejenc a la litazion.

5. Con regolament aproa dal Consei general vegn disciplina la normes per sie funzionament. Chest regolament pel preveder l met de envier ite etres sogec a tor pert ai lurieres del Consei general, e l desc modalitedes e formes per chest.


Sezion II

L Consei de procura- Jonta esecutiva


Art. 12Funzions del Consei de procura

1. Ge vegn dat su al Consei de procuraduta la funzions e i doveres che no e resserve per statut al Consei general, al Procurador del Comun general e al President del Consei general medemo.

2. L Procurador pel tor, se l'e urgenza, ac de competenza del Consei de procura, lascian a valer sia ratifica te la pruma sescion che vegn fat, e aboncont tel temp de 30 dis.

, per il funzionamento del Consei general.

Art. 13

Composizion e funzionament del Consei de procura

1. L Consei de procurae metu adum dal Procurador del Comun general, che lo chiama ite e l lo rec, e da etres componenc nomine dal Procurador, tel numer mascim de sie, cernui ence al de fora del Consei general.

2. La modalitedes de funzionament del Consei de procura, ence en cont de la validita de la sescions e de la deliberaions e de la determinazion de la endenitedes e di remborsc che ge pervegn a sie componenc, les vegn disciplinedes da n regolament aproa dal Consei general. Enscin a l'aproazion de chest regolament vegn aplica, tant inant che l'e compatibol, la normes pervedudes da l'articol 11, coma 5, per l funzionament del Consei general.

Sezione III

Il Consei di ombolc - Giunta politica

Sezion III

L Consei di ombolc - Jonta politica

Art. 14

Funzioni del Consei di ombolc

1. Spetta al Consei di ombolc la formulazione delle proposte da sottoporre al Consei general riguardanti:

  • a) gli atti di indirizzo a carattere generale;
  • b) i piani, i programmi, gli schemi delle

intese a carattere generale;

  • c) gli atti generali per la gestione unitaria

dei servizi;

  • d) il progetto di gestione unitaria di cui al

comma 4 dell'articolo 4.

Art. 14

Funzions del Consei di ombolc

1. Ge speta al Consei di ombolc la formulazion de la proponetes da sotmeter al Consei general che verda:

  • a) l'endrez a carater generel;
  • b) i pians, i programes, i schemes de la

cordanzes a carater generel;

  • c) i ac generei per la gestion unitera di

servijes;

  • d) l projet de gestion unitera aldo del coma

4 de l'articol 4.


Art. 15 Composizion e funzionament del Consei di ombolc 1. L Consei di ombolc e metu adum dal Procurador del Consei general, che l lo chiama ite e l lo rec, e dai ombolc en ceria di comuns de Fascia. 2. L Procurador nomina, anter i

- 21 -

componenc del Consei di ombolc, n vize procurador che tol sie post ti caji che sie debesegn per tempes determine e ti etres caji pervedui te l'articol 17.

3. I componenc del Consei di ombolc tol pert a la adunanzes del Consei general con facolta de intervent te la discuscion.

4. La modalitedes de funzionament del Consei di ombolc, ence en cont de validita de la sescions e de la deliberazions, les vegn disciplinedes da n regolament aproa dal Consei di ombolc medemo. Enscin a l'aproazion de chest regolament vegn aplica, tant inant che l'e compatibol, la normes pervedudes da l'articol 11, coma 5, per l funzionament del Consei general.


Sezion IV

L Procurador


Art. 16 Funzions del Procurador del Comun general de Fascia

1. L Procurador e l legal raprejentant del Comun general. L chiama ite e l rec l Consei di ombolc e l Consei de procura. Ge speta ence l'autra enceries pervedudes dal statut.

2. L Procurador raprejenta l Comun general te la conferenza de la mendranzes e tel Consei de la autonomies e te duc i etres orghegn e organismes olache l'e pervedu che sie l raprejentant del Comun general. L Procurador pel ge der enceria a n component del Consei di ombolc.

Art. 17 Elezione del Procurador del Comun general de Fascia 1. Il Procurador del Comun general e eletto direttamente a suffragio universale nell'ambito di un unico collegio per il territorio della Val di Fassa, contestualmente all'elezione del Consei general, secondo quanto previsto Art. 17 Litazion del Procurador del Comun general de Fascia 1. L Procurador del Comun general vegn lita diretamenter a stima universela te n soul colege per l teritorie de la Val de Fascia, ensema co la litazion del Consei general, do chel che e pervedu da l'articol 10.

- 22 -

2. Tel cajo de mort, demiscions, empediment permanent del Procurador, o do mozion de zensura aldo de l'articol 9, coma 2, letra c), l Consei general vegn desfat e se va inant co la litazion per l nef Consei general e Procurador; te chisc caji l vize procurador e l Consei de procura resta en ceria per l'ordenera aministrazion e la funzions de Procurador vegn toutes su dal vize procurador. Chest l met aj ir la litazions tel temp de chinesc dis da l'event e l dezide la data tel temp de nonanta dis da enlouta.


Capo III Defendura e promozion del lengaz e de la cultura ladina


Art. 18

Defendura e promozion del lengaz e de la cultura ladina

1. L Comun general, ence en atuazion de l'articol 01 del decret legislatif n. 592 del 1993, l straverda e l porta inant, tant inant che l'e de sia competenza, la carateristiches etniches e cultureles de la popolazion ladina che stesc tel teritorie de la provinzia de Trent ence slarian fora la cognoscenza del lengaz ladin e de sia doura, ence ti raporc anter la jent. 2. La jent che fesc pert del grop ladin la pel durer sie lengaz te la comunicazions a ousc e scrites coi ofizies del Comun general.

3. Te la adunanzes di orghegn del Comun general i componenc pel rejoner per ladin con apede, se l vegn domana, la traduzion per talian, se l'e componenc che domana chest tant.

4. I ac de carater generel del Comun general e i prozesc a ousc di orghegn colegiai pervedui da chest statut, i vegn scric ju sibie per talian che per ladin

5. L'Istitut cultural ladin "Majon di Fascegn" fesc la funzions de autorita linguistica pervedudes da la lege.

6. Per dider la partezipazion de la comunanza ladina fascena e l'armonica colaborazion de sia istituzions e sociazions a la responsabilita de stravarder e porter inant l lengaz e la cultura ladina, l Comun general nomina na consulta ladina col dover de lurer fora e porter dant linees adatedes de politica linguistica.

Capo IV

Normes generèles en materia de endrez del Comun general de Fascia

Art. 19

Prinzipies en materia de endrez del Comun general de Fascia

1. L Comun general endreza la strutures e l'ativita del personal arseguran dutun che vegne dura l ladin ti raporc co la jent e aldo de criteries de valorisazion de l'autonomia e de la responsabilita profescionela, de la trasparenza, imparzialita, funzionalita e economizita de l'azion aministativa.

2. La strutura de endrez, che depen diretamenter dai orghegn del Comun general, la vegn spartida per obietives e per arees de profescionalita, aboncont a na moda da arsegurer la maor flessibilita respet a l'obietif de na azion aministrativa adateda e asvelta de l'ent, e da arsegurer l criterie de la valutazion di ejic.

3. Per chesta finalitedes ge vegn dat su ai sorastanc, tel respet de la lege e di contrac coletives de lurier, enceries a temp determina, per solit de cinch egn alalongia, lee ai obietives uze fora dai documenc de la programazion aproe dal Consei general.

4. Lascian a valer chel che e pervedu da chest statut, la strutura de endrez, sie funzionament e, per chel che no vegn resserva a la lege e ai contrac coletives, l personal del Comun general vegn discipline da regolament aproa dal Consei general.

Art. 20

Regolament de endrez

1. Tel respet di prinzipies pervedui da la lege provinziela e regionela e da chest statut, l regolament de endrez fesc fora:

  • a) la spartijion aministratives e sia

competenzes, i criteries per sie endrez e per l'assegnazion de la dotazions e de la ressorses, la eventuela previjion de fegures de sorastanza o de responsaboi de la strutures;

  • b) la modalitedes e i requisic per l'azess al

lurier tel Comun general, ence l met de se emprevaler de la mobilita del personal de la Provinzia e di comuns;

  • c) la disciplina de no compatibilita anter l

lurier publich e autra ativitedes e i caji olache no se pel meter adum lurieres e enceries publiches;

  • d) l met de se emprevaler de enceries a

jent foravia, a temp determina, se l'e besegn de fegures de sorastanza o de auta profescionalita.

2. Col medemo regolament vegn determina ence i criteries per der su e per tor via la responsabilita de sorastanza e per der su la titolarita de la strutures a fegures de sorastanza, olache l'e pervedu, o ai responsaboi; l regolament fesc fora l temp de la enceries, i doveres de gestion aministrativa e tecnica di sorastanc, se l'e besegn de meter su organismes de coordenament di sorastanc e di responsaboi de la strutures.

Art. 21

Personal

1. L Comun general a a la leta sie personal te la mesura che serf aldo de la funzions e di servijes che l fesc.

2. L Comun general porta inant l miorament de la prestazions del personal co la razionalisazion de la strutures, la flessibilita tel lurier de la fegures

profescioneles, la formazion, la calificazion profescionela e la responsabilisazion di dependenc e l laora per uzer l livel calitatif de la prestazions aministratives sportes a la jent.

3. L miorament de la prestazions del personal vegn arjont ence slarian fora la cognoscenza de strumenc informatics ti ofizies e sie conleament e integrazion coi sistemes informatics e statistics publics, e co la responsabilisazion di dependenc.

4. Per tor su personal con contrat de lurier a temp determina e endetermina, e per la mobilita del personal medemo, vegn aplica chel che e pervedu da l'articol 3 del decret legislatif dai 16 de dezember 1993, n. 592.

5. Al personal de comun, de la provinzia, di comprenjories e di etres enc publics che ge vegn dat su per semper o per na maor pert funzions del Comun general, l vegn trasferi a chest ultim. L Comun general osserva la prozedures de informazion e consultazion aldo de l'articol 47 (Trasferimenc de azienda), comi 1, 2 e 4, de la lege dai 29 de dezember 1990, n. 428.


Capo V Desposizions en materia de bilanz e de ressorses finanzièles


Art. 22

Autonomìa finanzièla e modalitèdes de finanziament

1. L Comun general a autonomia finanziela deleite de la leges de finanza publica, che a sie fondament te la segureza de sia ressorses e de cheles che ge vegn trasferi.

2. L Comun general a autonomia de imposizion en cont de steores, tarifes e contribuc en cont di servijes publics che ge vegn dat su dai comuns.3. La ressorses che serf per fer jir coche carenea l Comun general l'e, estra cheles che vegn ite e scrites tel coma 2, la contribuzions e i trasferimenc da Region, Provinzia e da etres enc publics. Chisc trasferimenc vegn fac aldo de criteries scric ti documenc de trasferiment de la singola funzions e servijes, e/o ti decrec del President de la Provinzia che a per argoment la funzions passedes da la Provinzia ai comuns.

4. I comuns arsegura l valivament finanziel del bilanz del Comun general. L Comun general arsegura aboncont l respet del prinzip del dover de valivament de sie bilanz e di obietives e di vincoi definii dal pat de stabilita co la Provinzia.

5. Se mencia la determinazion di criteries desche al coma 3, la spartijion di cosć vegn fata con criteries de proporzion direta co la popolazion residenta ai 31 de dezember de l'an dant.

6. L cost di servijes che no vegn sport a duc i comuns l ge vegn ciaria su, al net de entredes che se n cajo fossa leedes al servije medemo, ai singoi comunn che se emprevel e per la pert de sia competenza. 7. La tarifes e i paamenc per i servijes publics vegn fac fora, per solit, aldo del criterie de corir i cosć de gestion.

Capo VI Revijion del statut e desposizions tranjitories e finèles

Art. 23 Revijion del statut

1. La revijion de chest statut vegn aproeda con lege provinziela su deliberazion del Consei general co la maoranza di doi terc de di componenc.

2. Pel porter dant proponetes de revijion de chest statut, estra che n quinto di singoi componenc del Consei general:

  • a) ogne consei de comun,
  • b) l Consei di ombolc;
  • c) amancol mile litadores residenc ti

comuns che fesc l Comun general.

3. La mudazions al capo IV de chest - 27 - comuni costituenti il Comun general. 3. Le modificazioni al capo IV di questo statuto sono approvate con la maggioranza assoluta dei componenti il Consei general. Esse non richiedono l'approvazione con legge provinciale. statut vegn aproedes co la maoranza assoluta di componenc l Consei general. Chestes no a de besegn de l'aproazion con lege provinziela.


Art. 24 Prosecuzion de la funzions e di òrghegn del Comprenjorie ladin de Fascia

1. Te la pruma aplicazion de chest statut, estra che la funzions aldo de l'articol 3, coma 1, ge vegn passa al Comun general de Fascia ence cheles del Comprenjorie ladin de Fascia.

2. Enscin a la pruma costituzion di orghegn del Comun general, restara su i orghegn del Comprenjorie ladin de Fascia.

Art. 25

Disciplina per la pruma litazion di òrghegn del Comun general de Fascia

1. Te la pruma aplicazion de chest statut l Consei general e metu adum dal Procurador e da trenta componenc, de chisc, catordesc lite dai consees de comun e nef lite a stima universela estra i set ombolc che i e componenc de derit. La ceria de component del Consei general e compatibola con chela de conseier de comun e de component di comitac de aministrazion de la frazions. No vegn ametu la candidatura a component del Consei general e tel medemo temp chela a Ombolt de un di comuns de Fascia. Per chel che no e pervedu da chest articol vegn aplica la normes de l'ordenament regionel di enc locai en materia de no compatibilita e no litabilita per i conseieres de comun.

2. Ogne consei de comun lita, ence anter si conseieres, doi componenc del Consei general arseguran a chesta vida che amancol un l sie esprescion de la mendranza de consei.

3. L'e component de derit del Consei general l candidat procurador piu lita, do l candidat lita. Tel cajo che l renunzie o che l desmete da l'enceria, va ite l candidat procurador che ge vegn do te la graduatoria per orden de stimes. Se mencia candidac te chela graduatoria, vegn ite l candidat a component del Consei general no lita, do l'orden de la graduatoria de la preferenzes.

4. Ot componenc del Consei general vegn lite, te n soul colege per l teritorie de la Val de Fascia, tel medemo temp che vegn fat l tornoi ordener per la litazion di consees de comun e di ombolc e ensema al Procurador.

5. Ogne candidat porta dant sia candidatura individuela co la sotscrizion de amancol otanta litadores enscinue te la listes liteles de amancol doi di comuns de la Val de Fascia. Tel cajo de candidat femena, la sotscrizions che serf les e arbassedes a sessanta. Ogne litador pel sotscriver piu che na candidatura.

6. Ogne litador desc una na preferenza e vegn lita i candidac che a ciapa l maor numer de preferenzes individueles.

7. L Consei general se bina per la pruma outa su convocazion del component piu veie de eta dant che vae fora trenta dis da la fin de la prozedures per sia valida costituzion.

8. La modalitedes de prozedura litela vegn aproedes da la Jonta provinziela su proponeta del Comprenjorie ladin de Fascia.

Art. 26 Funzions del Consei di ombolc en prima aplicazion 1. Te la pruma aplicazion de chest statut, ge vegn dat su al Consei di ombolc duta la funzions e i doveres no resserve dal statut al Consei general, al Procurador del Comun general e al President del Consei general medemo. 2. L Consei di ombolc pel ge der su al Procurador dotrei doveres spezifics limite te l'argoment en costion e tel temp.