Pagina:Le cento novelle antiche.djvu/166
| Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. |
ivi 127 128 135 I. ATRESSI COPI l’°rifalla Que quan cai no s pot. levar, Tro li nutre ab lor cridar Do lor voi lo Ievou sus; Et eu sìgrai aqucl us, Que mos talanz es tan grevs c pcsans, Que si la cori del Polo banz ( sic) E ’15 verais pretz dclv hals amadors No ’m relevon, jamais non serai sors, Qu’el deignesson per mi elarnar merce Lai on preiars ni merces n.na val ren (sic ) 11. E s’ieu per los fis amans Non puesc ’ en io’ retornar, , Per toz temps Jais mon chantar , Que de mi no i a ren plus; Anz vivrai si co ’I reclus Sol ses solati, c’ nitida es mos talanz, E ma vida m’ es enoi et affanz, E iois rdes dolz e plazers m’ es dozczors (sic) Perso pare errore di stampa. ’ Credo che douzors sia errore del menante per &kr,. 1-21- T 18 Que no son ges de la maniera P ors ’ (sic ) Que qui ’I bel bat ni ’I ten vil ses merce E! cugraissa, e ’I meillur e reve III. A tot lo mon sui clamanz De mi e de trop parlar, E si pogues contrafar Fenis que non es mas us 3, Que s’ari e pueis resortz sua, Eu m’ arsera car sui tan malanz; (sic) E mos fals dia rnessongiets e truans Resorsera en sospir et en plors Lai on beutatz e iovens e valors Es, que no ill fail mas un pauc dc merce, Que no i siou assembla tuit