Poesie (Porta)/117/1 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE Canto V

Da Wikisource.
117/1 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE Canto V

../../116/2-4 - Gent de millia strazion, millia pajes ../2 - Leggevem on bell dì per noster spass IncludiIntestazione 27 settembre 2008 75% poesie

Carlo Porta - Poesie (XIX secolo)
117/1 - TRADUZIONE DALL'"INFERNO" DI DANTE Canto V
116 - 2-4 - Gent de millia strazion, millia pajes 117 - 2 - Leggevem on bell dì per noster spass

 
TRADUZIONE DALL’"INFERNO" DI DANTE

Canto V
Dal prim serc de sto gran pedrioron
sont callaa giò addrittura in del segond,
che l’è pù strenc del primm, ma di mincion
la mamma dell’asee l’è giust in fond.
Chi gh’è Minoss in toga e collaron5
che el sentenzia chi ven dall’olter mond
e ch’el manda ognidun per la part sova
tutt a furia de gest faa con la cova.

Vuj mò dì che Minoss in d’on’oggiada
el ved tucc i peccaa de quij meschin,10
e poeù con quella cova stermenada
el se fassa tanc voeult el bomborin
quant hin a press a pocch i mij de strada
ch’han de fà per portass al sò destin,
tant che ogni voeulta ch’el se fassa su15
ghe tocca d’andà abbass on mij de pù.

De sti anem desgraziaa d’ora e strasora
el ghe n’ha denanz semper on basgioeu,
in moeud che nol porrav trovà el quardora,
s’el ghe n’avess besogn, de fà i fatt soeu.20
E lì botta e resposta, fora fora,
giò per la gran coldera di fasoeu:
ma quand Minoss l’ha guardaa in motria a mì
el pienta lì el mestee per dimm inscì:

Oh tì che te see tolt sto magher spass25
da vegnì in sti miseri a curiosà,
varda el fatt tò che per el tropp fidass
no te quistasset rogna de grattà.
Ma Vergilli el respond: Manca smargiass!
L’uss l’è avert e l’è largh, lassel passà;30
Chi el le manda el pò tutt e tì nagotta,
donca tas e no cerca chi l’ha rotta.

Chì el comenza davvera el bulardee:
on che piang! oh che sgarr che passa i orecc!
No gh’è lumm da vedegh a pondà i pee,35
se sent certi fracass che metten frecc:
ziffol de vent che paren giust adree
a scaregà tempest coll’acqua a secc
e a toeuss el spass da fà fà sott ai corna
ai dond del mar ai scoeuj che gh’han d’intorna.40

Sto dianzer d’on turben nol desmett
de rotolass adree i anem dannaa
pestandj come carna de polpett
contra d’on perzipizzi mal inguaa.
Chì sì boeugna sentì che bell mottett45
ghe canten al Signor che i ha creaa.
Ghe disen robba contra lu e i soeu sant
che on fiacaree nol ne pò dì olterrtant.

M’han poeù ditt che a sta vitta marcadetta
l’è condannada l’anema de quij50
che se lassen dà legg dalla braghetta.
Quist van boffaa dal vent come i stornij,
al temp di slitt e della scarlighetta,
che van in tròppa e tegnen on mezz mij;
anzi hin tant spess e a mucc che, a tiragh dent,55
a mazzann pocch s’en mazzarav dusent.

Per toccà là ancamò coj paragon
diroo che se lumenten come i gru
quand fan voland per l’ari on forcellon
cont quella cova attacch che forniss pù:60
né occorr che speren la consolazion
che el vent el calla oppur ch’el taja sù.
E poeù sperà che coss! col vive sperand
podaraven morì forsi rimand.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65