Canzone di Auliver

Da Wikisource.
Auliver

XIII secolo poesie duecento CANZONE DI AULIVER Intestazione 21 giugno 2010 75% Poesie

 
     En rima greuf a far, dir e stravolger,
tut che de li savii eu sia il men savio,
volgr’ il mio sen un poch metr’ e desvolger,
ché de ço far ai trop long temp stad gravio:
5ch’el me conven sul lad dei plangent volger,
a cui Amor se mostra fello e sdravio,
che sempremai li soi destrusse e pugna;
und’eo tengn mat quel ch’in tal ovra frugna:
ché, quand el def bon guiderdon recever,
10se non de mal aver se pò percever.
     Tut el servir pert e ’l son fait desconça
chi serf Amor, con’ quel ch’in pred[a] çàpega;
plu sotilment che quel che vend ad onça,
inganna ’l math infintanto che ’l tràpega;
15el son calur, ch’ard plu che viva bronça,
con’ l’om plu ’l sent, et adès in su ràpega;
tut altrui fait e plaisir li par nuglia;
con’ ven de dred, fais aisí con’ chi truglia,
ch’in leu del pes prend serp che ’l pò percoder:
20a mi par van chi cred d’Amor çoi scoder.
     Eu, las zaitif, fais aisí con’ chi struça
al çeuch, et altri n’ha ’l plaxir e l’asio;
e, quand eu cred meilg branchar çoi, el me muça:
et eu rimang col cor smarid e sfrasio;
25Amor sovent tut el corp me speluça,
fame semblant de darm’ el son palaxio;
mas poi me ston con’ quel ch’a mort sengloça,
né me daraf d’aigua pur una gloça:
no me val sen dir, far, scriver né leger,
30ch’al meu plaxir ver’ mi se voglia reger.
     Amor me fes al prim, ço ch’el vols, crere,
sí con’ fa [a]l mat quelui che trad bretòneghe;
fes-me cuidar c’om coglís de març pere,
e ch’el mantel, ch’el me des, fos doe tòneghe;
35fes-me pensar plu de nonant[a] sere
ch’el m’ameraf plu che Dëu sant mòneghe
quella per cui el me torment’ e frusta.
Cuidava ben che [ço] fos caosa justa,
e plu de bon cuer amava servirla;
40bramavala plu nh’ aor, argent né pirla.
     Or m’è faglid tut quel ch’aver voliva,
sí ch’om me pò scriver su la matrúcola
dei gnud scrignid d’Amor; perch’eu crediva
lo dïamant speçar com’una cúcola;
45e ben è ver quel ch[e l’]om me desiva:
a nïent ven quel ch’in amor s’incrúcola;
no i val agur de corf né de cornigla;
quelui ha ’l mal, che trop se n’incavigla.
Al bel guadangn, ch’eu n’ai, me’n pos percorger,
50che cent se’n part da lui çença ’l son scorger.
     Auliver dis ch’ esser pò tart l’acorger,
ver’ che l’om def for lengua et ovra sporger.