Dal dialetto alla lingua/Appendice/Versione ligure
| Questo testo è completo, ma ancora da rileggere. |
| ◄ | Appendice - Versione corsa | Appendice - Versione piemontese | ► |
DIALETTO LIGURE[1].
«Dovei dunque saveì che in te quello conventö gh’ëa un nostro paddre cö l’ëa un santö e ö se ciammava paddre Macariö. Un giörno d’inverno passando pe un sentê in te un campö d’un nostro benefattô, ommö bravo anche lê, ö paddre Macario ö l’ha visto questo benefattô vixin a un grosso nöxe e quattro paizen co-i piccossi arsoe che cominsâvan a arancâ l’erboo pe mette e reixi aö sô. — Cose fae a quella povia cianta? ö domanda ö paddre Macario. — Eh! paddre, sön anni ch’a nö me vêu fa de nöxi e mi ne fassö da legna. — Lascèla stâ, ö dixe ö paddre: ëi da savei che, st’annö a faiâ ciû noxi che foegge. O benefattö ch’ö saveiva chi ö l’ëa quello ch’ö l’aveiva dîtö quelle parolle, ö l’ha ordinn-oä sûbito ai sò ommi de cacciâ törna ö terren in scië reixi; e, ciammoö ö paddre, ch’ö continuava a so stradda, — paddre Macario, ö gh’ha dittö, a meitae dö raccolto a sàiâ pe-ö conventö. S’è sparsö a vöxe da prediziön e tutti corrivan a vedde ö nöxe. Di fâeti, de primmaveja, fiöri a brœtiö, e, a sò tempo, nöxi a bratiö. O bravö benefattô ö nö l’ha avûo a cönsölaziön de battile; perchè ö l’è andaêtö, primm-a da raccolta, a riceive ö premmio da sò caitae. Ma ö miâcöo ö l’è staeto tantö ciù grande comme sentièi. Quello brav’ommiö ö l’aveiva lasciö un figgio de stampa ben diversa. Oua, dunque, ä raccolta, ö fratte da serchia ö va pe scœve a meitœ ch’a l’ëa dövua aö convento, ma quello ö l’ha faetö ö neuvö, e ö l’ha avûo ö müro de rispönde che ö nö l’aveiva mai sentiö di che i cappuccin savessan fâ de nöxi. O sèi cose l’è successö? Un giörno (sentì questa) ö scapestrôu ö l’aveiva invitòu duî o trei di sò amixi dö stesso pèi e, mentre s’a scialavan a töa, ö ghe contava a stoia dö nöxe e ö se rieiva di fratti. Quelli zövenotti han avûo coae d’andâ a vedde ö gran muggiö de nöxi, e lé ö l’ha accompagnaê ne-o granâ. Ma sentï: ö l’arve a porta, ö va versö ö cantö döve aveivan allûgôu ö gran mûggio, e mentre ö dixe: amiaê, ö l’amia anche lé e ö vedde... côse? Un bèllo mûggio de fêugge secche de nöxe. O l’è staêto un exempiö questo? E ö convento invece de perdighe ö gh’ha guadagnôu, perchè doppö un fâetö cöscì grande, a serchia de nöxi a rendeiva tanto, tanto, che un benefattö ö l’ha avûö compasciön du fratte da serchia, e ö l’ha faêtö aö conventö a caitae d’un aze ch’ö l’aggiûttasse a pörtâ e nöxi a casa. E se fâva tant’êuio che tutti i povei vegnivan a piggiâne quanto ghe ne bezeugnava, perchè noî atri semm-ö cömme ö mâ ch’ö riceive âegua da tutte e parti, e ö a törna a distribuì a tütti i sciûmmi».
Emilia Repetto Comelli trad.
Note
- ↑ Di Genova.