Fiabe e leggende della Valle di Fassa/7

Da Wikisource.
../6

../ IncludiIntestazione 14 maggio 2016 25% Da definire

6 Fiabe e leggende della Valle di Fassa

- {RoM 223}

• L Cougol de Mat de Adam

Vin le Pozace da Vich l é n cougol, te n crep, nesciuna persona e nesciuna bestia se fidea apede e i ge disc l Cougol del Mat de Adam. Chist om l fajea l paster (cavidoler) da le feide e l era n om, che duc aea raza paura, parché l era n strion e l aea l liber de comando. Na uta fra le autre l se sentìa famà e l à manà l bez (l disé), che ge didaa jir past, a far fech e endrezar a far zeche da magnar. La ciasa da fech la era te chist cougol. Chist bez va e no l troa piu ne farina, ne smauz e l ven a ge l dir a Adam, che zachei ge à robà dut. E Adam ge disc: "Va pura pìciol a far n bel fech e meti sora aga, che ntant, chel che ne à robà la farina l ven po ben." Adam tol fora l liber de comando e l ge à augurà mal de l peron a chel, che ge à tout la farina e l smauz. Cò l à bù fenì de lejer, vegnìa n Canalin co la farina te n sach su la spala e l smauz te gramial e l cridaa desche n desperà: "O, che mal, o che mal! ve pree pardon", e l à molà ju la farina e l smauz apede l cougol. N chel moment l é varì dal mal. Chist bez ge l à contà a la jent, ma la jent stentaa a l creiser e Adam se n podea a mal. N di, per ge far veder che che l sa, l é jit sun Sas de Rocia e l é montà su na gramola e l é sgolà vin Vael. {RoM 225}

• Jan de Pitorèl

Jan de Pitorèl l fajea l paster da le feide. L aea n pìcol cian. Na uta l ge é vegnu rabious e l ge à spaventà ste feide ju per le pere bience. Se sa che Pitorel à cognù corer stroz proprio dal vers, a cerir le feide. Do che l era jit n pëch n stroz e l aea ja ciapà 3 o 4 feide, ge saea che le soe darmole vegne da moment piu grieve e pesoche. N ultima le saea tant n gran peis che no l era piu bon de jir e l se le à cognù tor te man a vegnir a ciasa, perché le era doventade de or. Te l paesc l à contà, che ades l à troà la miniera dal or e che prest l sarà rich. L Mat de Adam, che no l era in bone con Pitorèl, l é vegnù a saer. Col liber de comando el l à strolojià e canche l à volù jir a se tor l or, no l vedea che chegole de feide. {RoM 227}

• Chel veie Baf e le sorice

Chel veie Baf jia a se l prear. Da sera l é jit a dormir e l à metù so cargnier te n piz de tobia. De not ge à zacà su le soriche l carnier e magna fora dut. L se à nirà e l é jit a Pinaa e tiza n gran fech. Dapò l à tout ca n gran liber e l à scomenzà a lejer. Dute le à cognù vignir ape de chel fech. Fenì che l abù da lejer, l disc a le sorice: "Chele che me à zacà l carnier, con jir su e se brujar, e le autre, per spege, che no le me l zache, se con zacar una col autra.

{RoM 228}

• L gial e la fémena sun Ruaca

Su n Ruaca l era n gial che tiraa n gran taà. Dapò l é ruà na fémena con un garmial de pate e te chist l'aea ite n trafoi da cater foe. E chista fémena ge à fat veder a la jent, che cardea che chist gial sie l diaol, che l era demo n semplize gial, che tiraa n steam. Ma la jent à ciapà paura ence da la fémena e i é jic per l "Zefie" e chest l {RoM 229} é vegnù col liber de comando e l à fat sparir gial, taea, fémena e dut. {RoM 230}

• La trota

Chel faure Janantone de Fojin ciapaa semper la trota. Na sera, che ence l aea ciapada e che l é stat bon de parlar nant che la sin vae, l à dit: {RoM 231} "Te dae su, che doman nant mesdi tu vegne per lopa." Ndoman ntorn le diesc l era te fojina, che l fajea aguc, l veit vegnir ite na veja da Moncon, che disc: "Bon di, Janantone! Te volesse prear, che tu me dae mìngol de lopa." "Che faste po de lopa?" la l à domandada. E la veia ge à responet: "E tan gran mal ai dents che me la mete po su per l mus." Dapò l disc Janantone: "Ei, ei, te n dae ben, mìngol, ma no vegnir po piu a me trotar." La trota l é na stria e la passa ite per l busc de la chiaf. Se le parsone che dorm no le é ben segnade, chista stria ge sauta a dos. Se i dorm sun costei, no la ge pel apede, ma se i dorm a schena, dapò la ge sauta ados e no i é piu bogn de se mever e no ge ven l fia. Se apena che i é bogn de parlar i é bogn da dir nant che la sin vae: "Te comane da vegnir per... (valch), dapò la con vegnir. Se con dir, che la vegne per na roba, che no se à o che no à duc {RoM 234}

• Chel veie Pizagol e le strie

Chel veie Pizagol l era su n Ciampedie e l jia past. Na sera l é se n jit te l fen a dormir. N chela sera no l se à recordà de segnar l tobia. Da zeche ora l à sentù na musega e l se à pissà, che farai po sta sera ja Vich, che i fas sta musega. Dapò l à sentù, che la ven semper piu da vejin, e l se à sperdù. I é vegnui e i à davert l usc de la ciasaa e i é vegnui ite n gran muie ntra omegn e femene. I à fat vegnir la zopa de fen tan pìcola, che tan che l aea post de star su. I à scomenzà a sonar e balar. Canche l é stat via n pez, una la disc: "Fos da tirar ju chel ciuch che l é sul fen." Sauta fora n autra e la disc: "Ma no se ge pel apede, che l é segnà." Canche l é stat via n pez, che i era alo, i é dit, che ades ge volessa valch da magnar e da beiver, ma che no i sà, ola jir a n tor. L é sutà fora un e l disc: "Gio sé ben ola jir a n tor, jon ju dal promessare, che n gern i ge à menà doi botejins de vin e n sach de liagne. E l pìcol botejin e nience le liagne no le é segnade." I é ponté via e i jic ju (...) Sora n pez i é rué col vin e co le liagne e i se à metù a magnar e beiver. Nfra chist temp, che i magnaa e beaa l à dat fora l bot de l Aimaria. I à cognù lasciar dut alo e sin jir. L veie Pizagol l é levà e l é sobit vegnù ju dal promessare. Nfra le autre robe, che i se à rejonà, l ge à domanà l promessare, se ngern i ge aessa menà vin e liagne. E l promessare ge à dit: "Sci, parché po?" E Pizagol ge à contà dut cheche é sozedù te ciasaa. E l preve ge à dit: "Voi jir n cianeva a veder se l é vera." E bel impont ge menciaa l botejin piu pìcol e dute le liagne. Dapò l é jit col veie Pizagol e l se à tout dut, cheche le strie à vanzà. {RoM 236}

• La carmelitana

Sul pian da le Strie le se binaa coi strions.

Alo le balaa, le tafiaa e le slapaa, dapò i jia te lach de Dona a se lavar e le fajea n tan gran bordel, che l lach bugolaa. Dapò i nviaa n gran temporal, con tempesta. Chel pere monech da Mazin, a sentir, che it de Dona l tona, l va sobit a sonar da l temp, ma l é massa debol con so bronsina, veia. Ma dapò sent la carmelitana l besen, e la scomenza a sonar. Dapò vedé, sciampa tant strions che strie. I sauta par aria per no vegnir toche da l batilon de {RoM 237} chela grana ciampana. Fra i strions l era enche l veie Lobon. La carmelitana la l à toca te n ama col batilon. L é sutà ju n anter zeche sfessura. L à cognù chiamar l capo di diaoi, chel l lo porte su. L é vegnù sobito vestì da vert e l se à tout l Lobon a Sent Cristofol e l à portà su ndò te so post. Ma l é restà zot, parché contra colpes benedì no se pel far nia. E dapò l é vegnù fora per Ciampai e Poujin [Ponjin] co le strie a Ciampe e su per le Brujolades a jir a ge far n gran dan a chi de Ciampedel. Ma chela veia da l monech, veia desche n corf e furba desche na veia volp, la cognoscea l temp da l mal. La va sobit e la sona la Jacobemaria. Le pere strie, che cardea de ge bater dut n toc chel mìngol de racolta, le à cognù zessar. {RoM 238}

• Don Palla

N autra uta volea le strie vegnir a Ciampedie, ma no le à podù, parché Don Palla saea piu che dute strie nsema. El le à fermade, che no le podea piu jir inant. Le à dat de outa e le é jite sun Fraines a sonar e balar. Doi omegn, che pasaa ju da la mont, a sentir sta bela musega, se à sentà ju su n ciuch lo apede e i à scutà duta la not. Da l Aimaria l é sparì dut e i omegn i é sen jic a ciasa. {RoM 239}

• Vendeta de na stria

Paul da l Binder l aea ja l fen te tobia, demo valch sfrugn l à abù da far e coscita l se à ntardivà. L volea amò dant l Aimaria esser a ciasa e l se à studià per vegnir n ju. L era n bel di fers, che se cedaa {RoM 240} de sofoar, l é ruà da n ruf e l é jit a se n beiver mìngol de aga frescia. L era ja per se n jir, l sent chiamar. L era na burta veia con na capa bruna, disc, che l vegne apede ela a ciacolar mìngol. Ma el ge respon, che no l à temp e che con na sort de jent desche ela no l vel aer nia da che far. Nirada desche n polge, la sauta su, la fasc l pugn e la disc: "Maladet mostro, tu, tu pissaras amò a mi!" e sparida la era. No l é passà diesc minuc, se snigola dut l ciel, da Lausa n ca ven dut scur e n trat do l tarluia e l tona, che l é n spavent. E dapò l é vegnu na gran tampesta. Seben che l monech de Mazin l é sobit sutà a sonar la Carmelitana, l é vegnù massa temp tart. I ciampes e pre i era piegn de bozole, ma mascimamenter chi de Paul.

{RoM 241}

• Le strie e la garnaa

Doi veie, che se tegnìa per strie, l era te lgejia de Cianacei. L monech volea scoar fora la lgejia, ma l à cognù jir a sonar da le undesc, parché l era temp, e l à metù la garnaa per travers a l porton. Ste doi no era bone de passar fora, parché le strie no le pel passar fora sora na garnaa o scoa. Do che l monech l à tout su la garnaa, le é sin jite fora, zenz auter, {RoM 242}

• La stria su l chiar

Su la noza de Ledech ja Soraga i à balà fin da doman. Canche i era per se n jir a ciasa enche Josl à tacà sora le vace per menar i sie a ciasa, ma i le vace no le era bone de tirar l ciar nience un pas nant. L ge à dat col menabie ma le vace no le era bone de mever l ciar. Duc i à vedù che chio con esser n striament e i se à conseà, che che l é da far. N veie à dit, che se mete la cevila de sot nsu te temon. E apena che i à fat coscita, ile vace a tirar l ciar con su duc con duta facolta. {RoM 244}

• Menar la pegna e le strie

Canche se mena la pegna e l smauz no vel vegnir, l é segur na stria te pegna. Per parar le demez, se met na medaa o n abet te pegna o se tras ite n pech de aga de batum o che se fasc n fer roent e se l met te lat, dapò se bruja la stria. Le strie da lat le porta da l orate fratres n coul o na pegna su l ciaf. {RoM 245}

• La veia Poca

La veia Poca no jia mai te lgejia e duc i dijea che la era la capo de le strie. La aea n giat che rejonaa. Canche l era famà l ge dijea: "Fam giava!" {RoM 246} Dapò ela la responea: "No merada [Na merda] diaol de giat, tu as magnà ades." Dapò l jia fora n barcon e l ge vardaa it e l dijea: "Diaol de giava!" La Pilatona che venea sal i l à menada te n pael a Bersenon. {RoM 247}

• Co che le strie fa a moujer le vace di etres

Le taca su te n piz de stua cater corde e dapò le le met le candole de sot e le se sent su na sela. Dapò le disc: "L la de le vace de... (la disc l inom de l patron, che le ge vel robar l lat). Con vegnir fora de chiste corde", e dapò l mousc chele cordele, desche che fossa l urech de chele vace. Ma ence se le é su viac le pel moujer le vace di etres, le fora con n pìcol foradoi n busc te n pecel e le disc: {RoM 248} "Voi l lat de la vace de..." dapò buta fora l lat. Ma chista forza le à demo, se le vace no à ciapà te l pabol sal segnà o aga de batum l prum lunesc da l meis.