Grottol

Da Wikisource.
ladino

Giosef Brunel Grottol Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire

Grottol ossia dialoghi e scene pastorecce in Fucchiada di Soraga



Personaggi

Giusef e Bortol pastori
Marco Falcadino e
Ceda Seador.

Anni 1869 e 1883.



Prologo


Te nos pais de Soraga, da ʼn petz ʼncà, siong xitg ʼn debèl colle bone usanze. Basta dir che dallʼ an nef no se veit più – no die pinze e bracie – mo nentge ʼn frignacol – Da pasca tofania i dis: Torta e lgiania, ling e stoping, a noi e a nos vexing – mo no se sà più perchè – ʼL pang benedet, che da senta Toratìa se ge daxea ʼnchinamai al bistiam – lʼ è xù de moda – appena mai che amò da pasca i pecchenea doi evess e i dis: Net ʼn palorum! Dalla Madonna dʼ Aost, ʼnvece de magnarse ʼn bel piat de tortie tebes, e portarne ʼn sach ta mont – no i fas più nia.

I dis: No se ha ʼl met – mo, lʼ è vertole! Se i ha ʼl met de comprar ombrelle de seda – olà che chis egn i aea demò ʼn sach a spalle, se i ha ʼl met de aèr stivai ʼmpatinè, olà che chis egn i aea tgiutzè ʼntries – se i ha ʼl met de verxer ostarie e botteghe, olà che chis egn lʼ era demò ʼl Zambra con dotrei brotge, e Fronz tredes meis allʼ an senza ving – se i ha ʼl met de se fornir de strucches e de sciai – olà che chis egn i xia fornii de gris, con ʼn mingol de bona volontà, i podessa entge mantegnir le bone usanze.

Cosi dut va al pezo – Te lgesia no se sent più chele belle oraziong devote da chis egn – se un sa amò le arie dei Sacri Canti lʼ è mostgia bientgia – no i letg più nentge la perdonanza ai mort.

Chi che sa amò valch i lo fae zenza farse tant ʼnfenxer!

Amò de dut no volesse dir nia – ma canche me recorde, che i faxea tant de belle mascre – con si lachees – buffogn e marascogn, e attores a chel gè, me piantc ʼl cher e me ʼncèn ogni outa che veide ʼna mascherada – e mai delle nosse – nentge ʼn Pitzon.

Perchè no farne una o lʼ autra? – per es. chela del Pontera – ʼna mascherada de chela sort. Vegnia ʼn Moch da Neva it – e invece del medico ʼl se ha inbattù te ʼn magnong – chest ge ha prescrit – brotudelle – e ʼl ge ha scrit so brava rezetta: Prendi farina, latte et ovis – fa pastam – e pò fa focum – metti su padellam – e prendi cazam foratam. – Casus mai datus che vadit persoram – tira drius legnus – e ʼl se ha fat pajar salà.

ʼL moch lʼ è corret dal spezial – e chel te ʼl lexer, ʼl cedaa crepar dal grignar – e ʼl ge lʼ ha spiegà. Dapò ʼl moch lʼ è corret sa ʼl giudice a ge metter xù ʼna cucarella – ʼl volea dir ʼna carella – Giudice lʼ era ʼn todesch pozolous curt e gross – i ge dixea ʼl Pancia –

Pena lʼ ha vedù ʼl moch, lʼ ha magnà la foja e ʼl dis: – Caro unʼ altra folta patate – ʼL moch ʼn la uta lʼ è sen xit tausenang, e ʼl dixea – lʼ altro Knödel, ti patate – Ti mostro – Taifl – ! Nʼ è pur tante autre de belle – mo, se no auter, la Bastia e ʼl grottol faxele ancora. Canche lʼ è ʼna noza schè che voi dir giò – tant de più se veng ʼna sposa foresta – ge vel so Bastia. Sudè – Consiglieres –

Ministri e Ambasciatores ʼn parada – e so brava disputa ʼntant che i chiama – Il nostro Revenel A suon di campanel. –

Per intermezzo lʼ è i attores, che comenza: – Noi avventurati comici. – Il Re de sottebena ʼl veng – tirà te ʼn tinatc che serv da trono – e ʼl fas la sentenza – semper favorevola alla sposa – che lʼ è na perla. Lʼ ultima Perla lʼ ong buda, che lʼ è xà cinqantʼ egn – e lʼ ong amò dutg cognossuda – Vif amò chel che faxea – lʼ ultimo dei Consiglieri. – Adess podassade dir: – Toe lagreme de cocodril no ne xoa nia – metti xù valch. – A cocodril? ʼn bel cocodril sì – mo – bellʼ e bong – nia per mal – ve mettare xù ʼn Grottol – mo dʼ accort – no ve mette pà xù Grottoi con Diane, con Dafne, e con Clori – oh no! Se volede de chis Grottoi, con ste traucene, xi chieriveli. – A mi me basta – Doi pastres ʼn Canaling e ʼn seador – e amò doi betc a se xiar. – Chest vel fae sobit. Sentirede sobit i pastres a tgiantar.

Scena Prima


Bortol:

Lʼ aga frestgia e la polenta Lʼ è la speisa del pastor Col bong temp ʼl se contenta E lʼ è dut de bong umor –


Giusef:

Lʼ aga frestgia e la polenta Lʼ è la speisa del pastor – Canche ʼl pief e canche ʼl venta Lʼ è ducant de malʼ umor.


BORTOL:

Veh – veh – Giusef, – asto la luna, eh?

GIUSEF:

Na – Perché?

BORTOL:

Sente, che tu tgiante cosi – tʼ ass pur dutte toe vatge chiò!

GIUSEF:

Tant lʼ è – ari – che – va là. – Ola aspa tu dutte le toe?

BORTOL:

Dutte dutte! ʼN mentgia pa una – le veng ca per chel troi. –

GIUSEF:

Le veide – mo – die pura – che el che la mentgia chestʼ una?

BORTOL:

Poh – la è malada; no sè se la è dragada, o ʼmperida, o che che lʼ è.

GIUSEF:

Che saral pa stat?

BORTOL:

O che lʼ ha magnà ite valch erba, o beù da stgiudà, o beù cordole o tzeche.

GIUSEF:

Magnà ite valch erba – magnà ite valch erba! Che erba pà? Te Futgiada! Mirandole non nʼ è!

BORTOL:

No che – oe – non nʼ è lutc, tel Mandritc – con chel morbech – con sta tumeaja!

GIUSEF:

Adess che tu diss del mandritc – lʼ auter dì le he vedude bezar da chela fora – To velgia se arà pa dragà a bezar!

BORTOL:

Poh no no – fantoling – che ves mai che lʼ abe bezà chela roncolata?

GIUSEF:

Mo senteme.

BORTOL:

Cara ti – No veisto che costeres grigna eh!

GIUSEF:

I ha beng temp. Dutg chi che grigna arà pa rexong – chesta foss bella!

BORTOL:

Oh, se tu dixesse de chi burlames – con chi sautg! lʼ armentarolla, con chi slinches – no die nia – la manza – cosi pencia – cò la he veduda lʼ auter dì pontar via – colla coda a rotz aee ʼnchinamai paura che la butte!

GIUSEF:

Tu tʼ ass bel dir – la nossa manza la ha redà – he paura, che la sie lizora – e una vatgia la è xita manzaja.

BORTOL:

Me despias – Dapò tirade fora pech!

GIUSEF:

Sarà chel che sarà – a dir dei Toscani – tirarong fora valch delle fede – Voi tante nʼ aede pa – fede?

BORTOL:

Ong doi castrè – ʼn mutong – trei palgres – doi vaxive, cinq fede e catter agnie –

GIUSEF:

Scondir dexeset – ele belle eh!

BORTOL:

Nia mal – i castrè i è bie gras e totg – lʼ mutong lʼ ha ʼn bel nass da zaping – ʼna vaxiva la è loretta – e ʼn agnel lʼ è negher – e forʼ in som la coda lʼ ha ʼn ciof de lana bianc.

GIUSEF:

Lassalo codolong chel!

BORTOL:

Se sa che ʼl lassaron.

GIUSEF:

Oh – adess – ʼntang che le fas mesdì, conte me – Aede amo trop da sear eh – aede feng via per terra eh?

BORTOL:

Eh ʼnong amò tant – i é te la vixinanza damò i ha la la peza delle Fratte – sì, a batter xù chi sudè, i farà beng prest – e po te Xigolè e sullʼ Om –

GIUSEF:

Dapò no i fenes te ʼn petz!

BORTOL:

Se sa de no

GIUSEF:

Aede feng via per terra eh?

BORTOL:

Ong de dut: ʼn mulge a meda, te la peza grana – vinte set marudie – doi rele o trei e nia auter, che giò sape – fos dotrei tgianevai da anchè da doman.

GIUSEF:

Aede nia fat torta eh!

BORTOL:

Si – a proposit – me desmentiae – giusta ʼngern te Tgian dai Teis – lʼ è vegnù fora ʼn ona da mesdì, e, candenò, utong – lʼ è vegnù ʼna nigola cà de Luxia – e será dò ʼna sdravia – ʼl parea che i la trae xù colle selge –

GIUSEF:

Anchè i farà ʼlgianie! La val è netta, e veng lʼ aria da Pesmeda –

BORTOL:

No sè se i la rizia – Vedarong –

GIUSEF:

Chi aede pa massara?

BORTOL:

Ong una de chele de Vittorio!

GIUSEF:

De bia – che dixela de – stì Todesch – Peres Canalins – con dut so Vittorio, i ha ampò de grazia –

BORTOL:

Sì – mo adess i ha boria veh – ʼn domegna xà Falcade, no voleei mo che sen xissane. I dixea: De bia! Andè sulle vosse terre.

GIUSEF:

Detto che mantc! Veri brotc – che rexong strambe – ʼna festa! – a messa?

BORTOL:

Veh – ʼntgè alò nʼ è un de chi de Vittorio – chiamelo cà –

GIUSEF:

Ehu – Falcadin – cosa hatu ʼnom?

F.

Mi? Mi hai nome Marco!

GIUSEF:

Brao Marchetto! Setù franc de dì a la batte: Vattù colla tursa – col sacchet, o col derlìn?

BORTOL:

ʼN corno alla batte – no vade pì veh – Desso che sʼ aong sturtà ʼn re de Talgia, che a semo fora de sot i Todesch – andaxemo tutti a lavorà!

GIUSEF:

Eh si – se ʼl troade laorà siede bravi – de lurar?

BORTOL:

Lasselo veh – ʼl par valent e gustegol – no veisto cò che lʼ è parossent eh? Pere stenta?

F.

No altri da lavorà, desso, a ghe nʼ emo assè – e cò no ghe nʼ em voia a podemo deventà soldai!

BORTOL:

Deventetu ntge tu suda eh? tu tu fosse ʼn pere malerch! –

GIUSEF:

Tu tu xirass pà con Garibaldi tu?

F.

Con Garibaldi no eh! Te tgiaperò veh Garibaldi – Garibaldi ʼl xè ʼn pantalon – poh si! A cò nol sta con Vittorgio lʼ xè ʼn pantalon –

BORTOL:

Eh vos Vittorio ʼl ve daxea ʼntgè nossa Futgiada – amancol ʼl Feudo – Chiò si: Te tgiaperò –

GIUSEF:

Olà el pà chest Vittorio?

BORTOL:

ʼN botto ʼl stava a Torin – ʼl xè li da tgiasa – desso a lʼ è dut a Firenze –

GIUSEF:

Scondir cognede star sot a chi da Firenze?

F.

Si – ma a ghemo ʼl parfetto a Ballùm – stemo sotto al parfetto!

GIUSEF:

Staxee pura –

BORTOL:

Verta martina! le beza!

GIUSEF:

Va – outele – famme sta parada – te la rettarè

BORTOL:

Vae sobit. Tai ca! Mostro de velgia – outa bixa – zulla! Outa cà – cerva! Outa sù – diaol de lizora veh – muca muca – tgiorla ʼn cà tgiorla ʼn cà – outa veh – sina – sina – vatcia vatcia – ho! boile – ho – ho – bugol – ho!



Scena Seconda.


BORTOL:

Adess le he utade che arong pas ʼn petz

GIUSEF:

Tʼ ass fatt ʼna bella parada – Di te ʼl pai –

BORTOL:

Magnonse ʼn panet, moto marendola.

GIUSEF:

As pang noèl eh?

BORTOL:

Sì! E lʼ è pa bonissem –

GIUSEF:

Se lʼ è deschè chel alò, ʼnouta bel no lʼ è –

BORTOL:

Chest eh! Chest lʼ è ʼn crusset –

GIUSEF:

Oh così sì – Dapò stʼ an se marida to sor –

BORTOL:

Lassa che la se maride – no halla temp?

GIUSEF:

Hai xà fat ʼl patto long eh?

BORTOL:

No sè nia ve cò che i lʼ ha con chel flentes – lʼ è ʼnlgiotisaliva che –

GIUSEF:

Tu ge dirass flentes – sobit che – a dir dei Lavarchies, lʼ è cosi bel sfilà e lench –

BORTOL:

Si – ʼn bel fileno!

GIUSEF:

Che gusto che tʼ arass, co i li trarà xù del pergol – e tu xirass a noza?

BORTOL:

No sè pa nentge se i nʼ fas noza – se i tol ʼn camarit o doi – lʼ è dut alò –

GIUSEF:

Sì brao! Giò he sentù dir, che i ge tol fora la bandiera – Dapò veh – fentg spifentg – e touse – me par de vederle – colla zendalina, e se zirolang e la musica col bass – E gung e gung e gung e – e po tgiantar la bona sera – e magari tu cognarass tu ge portar ʼl cazedrel de ving a Sghez –

BORTOL:

Lʼ è assà che no tu die che i ge fas la Bastia – via – Chi saral mo che veng lò cà con fautc e restéll?

GIUSEF:

Lʼ è Ceda – ʼnxurielo.

BORTOL:

Pere festuches e fojastres olá che tu rue tu, con to zabia – biess – schè ʼl cul de ʼn frate!

C.

Taxi – ferloch – chierete ti polges!

GIUSEF:

No ge dar fè – Bel chest futgiar – manexilie comede! Mo ʼl zel scorla mingol –

C.

Tu veh – tu scorle –

GIUSEF:

Giò scorle la fam – mo, senza scherz, fermelo – ʼnconeeelo – ʼl scorla massa

C.

Mostador – tʼ ass rexong – oh beng – sta sera – te tgiaxaia ʼl giustarè –

BORTOL:

ʼL restel lʼ ha mingol mal ai dentz – leege ʼn fazolet su ʼn chela pettenaja – ʼL doreto a spaner grassa eh?

C.

ʼL dore pa a dartelo ʼn torn la schena, dottor –

BORTOL:

Tgiapeme – velo ʼl nass – polgious, famà, snarilgious – pitoch – straciong –

GIUSEF:

Chis betc lʼ è beng lenghe che? i meritassa –


C.

Sì sì – siede pa beng cul e braja – voi autres doi –

GIUSEF:

Domane scusa – Te he dit valch giò eh – ʼn beng –

BORTOL:

Lʼ è demetz che? Che dixeel pa?

GIUSEF:

Lʼ era ʼnirà schè ʼn polge – ʼl spudaa fech –

BORTOL:

Bong che ge le he tgiantade – Tu pareme pà!

GIUSEF:

Beng beng – El ʼn fora to pare a metter ravess eh?

BORTOL:

Lʼ è ito bella – i menarà la coda?

GIUSEF:

Chest an nʼ ha da vegnir ʼn mulge – se demò no veng valch setgia –

BORTOL:

Sì ʼna setgia vegnarà! Ancora ʼna pieva che vegne, i è franches – lʼ uton più sech lʼ è, e mietg lʼ è –

GIUSEF:

E xà – Dapo ve binarede de nʼ mulge a tajar via – giò vegne pà a ve levar ʼl pocèm!

BORTOL:

Tu eh – te la ʼn desfide al pocèm ge tene giò – cò volessetu pà far?

GIUSEF:

Sì – te dirè co che fae – tu te nʼ accorxarass beng – Co manco tu creis – co le boi – via la tgiela – mo no te tor festidech – la farè da cavalier – te le portarè belle e cotte – coi ravales che fuma

BORTOL:

Marameo – ge tenaré schè ʼl giat alla soricia – tu dee taxer – se tu volee –

GIUSEF:

E giò te la schicciarè ampò – Nʼ he beng portà via amò – e ge la he pa fatta chezzena –

BORTOL:

Creisto che no sape eh! ʼntan che le bojia – un se ha tgiareà de bronzine – e – clin – clin – clin – e fora ʼl mattolge – a veder le mascre – nol veit nè lachè – nè marascong nè nia – ʼl vardaa – e lʼ è resta cʼn tan de nass – torna ʼmbasteà te tgiasa da fech – e prumò su ʼn fegolar ʼl se nʼ ha ʼntenù, che ge mentgia ʼl pocèm –

GIUSEF:

Bella no eh! Chi el stat, che te lʼ ha dit?

BORTOL:

Chi che mai lʼ è sta – no saré mai giò si gnoch. Lasong la là – Che volom far adess –

GIUSEF:

Svedar baril – far tela e far i orgegn –

BORTOL:

Brao

GIUSEF:

Se siong bogn mettong sot chis autres noi vardong sora – Adess i chiame cà – Ehu Ceda – esto amò ʼnirà eh – Gei cà deidene svedar baril – ʼntge tu, Marchetto e tu toset –

C. M. e T.

Chiò siong – a semo pronti. Cosa xelo sto svedà baril?

GIUSEF:

Cosa xelo mal dal vermo? Dielo tu Bortol –

BORTOL:

Varda – Marchetto – doi ʼn catter – sui xenelges e sui comedogn fas ʼl tgiar – e doi autres un ʼl sach – e lʼ auter ʼl Facchin – i tgiarea e i destgiarea – Proá.

GIUSEF:

Tegni sodo veh! Marchetto – se no –

M.

Se no ʼn corno a svedà baril no fazo pì!

GIUSEF:

Faxè tela. Cà ʼl bachet –

M.

Come se fo po – a fa tela?

GIUSEF:

Dielo tu – Bortol.

BORTOL:

A far tela se se met dutg sente ʼn fila – le ambe lʼ è lʼ ordidoi – ʼl bachet la trama – se mef le calcole – e it e fora la spola. Proà –

M.

Cani de balossi – me scavezzè le gambe

BORTOL:

Nia – Marchetto – se crepa ʼn fil – i lo cogn beng ingroppar – svelto ite e fora –

GIUSEF:

Faxong noi i orgegn – e dixong bespol –

BORTOL:

Giusta – chest veh – lʼ è bel e sori – Marchetto

M.

Come se fa po?

BORTOL:

Nia nia – tu vedarass – Tu, Vittorio – volee dir Marchetto, sentete xù così – adess mettete ʼn schena

GIUSEF:

Varda Marchetto – le manie de chest corpet, che tegnong – lʼ è le canne dellʼ orghen – Co tgiantong noi – responi fora tu, tgiantang schè noi –

M.

Cosa responde po?

GIUSEF:

Deschè noi – Sion – comenza Bortol –

BORTOL:

Adess die deschè a bespol – Traxeme de aga xù per ʼl muss – e tiritimoli Domini – Responi

M.

Cosa?

BORTOL:

Deschè noi – Traxeme aga xù per ʼl muss e tiritimoli Domini –

M.

Traxeme aga xù per ʼl – ah! De balossi xelo mo ʼna creanza?

GIUSEF:

Sodo Marchetto, no lʼ è amo feni – dapò ta tgiape ving, schè lʼ orghenist –

M.

Andè a farve strahindere hendere – coi vossi orgheni e tessadri e barii – No me cuchè pì veh!

BORTOL:

La è xita benong – ge aessa volù ge trar xù de valch auter –

GIUSEF:

Ah no. ʼN scherz lʼ è ʼn scherz – lʼ aessa podù se nʼ aer a mal – ge vel creanza –

BORTOL:

Tʼ ass rexong – Sasto che che me veng tel tgiaf eh? Con dutte ste scene podassane xir ʼn mascra sa Vich

GIUSEF:

E mi Bortol dal cher, a xir ʼn mascra sa Vich, ge vel studio veh. Giò e tu cognon amò magnar catter polente –

BORTOL:

Sì sì mo!

GIUSEF:

Sì sì mo! mo! auter che – sì sì – mo! mo!


Scena Terza.


GIUSEF:

Veh! Bortol – cò valà? Cent egn!

BORTOL:

Là così – a manco pedo – dis i Canalins –

GIUSEF:

Esto stat con muradores canalins eh?

BORTOL:

Na – song stat coi pittores – a dempenxer – xù per la Stirio –

GIUSEF:

Asto ʼmparà polit eh!

BORTOL:

He ʼmparà a gruntenèr – a chitenèr e sleifener – e mingol a masarirn – mo me he stufà – senza deseng no veng fora nia –

GIUSEF:

No vasto più coi pittores eh? – Che fas pà?

BORTOL:

Adess he mingol de campagna – cogne star a tgiasa –

GIUSEF:

He vedù, che tʼ ass dutte le art da contadin, neve –

BORTOL:

Te piaxele eh – Dimme to parèr – che te par della carretta?

GIUSEF:

Bella – lexiera – ʼn bel temong – ʼna scaribia forta – ʼn bel scalar, ben ʼn stropà – de belle stgiale, slisse – stecche beng mettude – ʼn bel persoi – e la persoja longia –

BORTOL:

He paura, che tu me fae la botgia –

GIUSEF:

Na – lʼ è la verità – anzi he vardà ʼntge la ferramenta – ʼl demessoi battù fora polit – le lame da roda strente e grosse – ʼna bella macanicola – mo – sasto che eh?

BORTOL:

Che pa?

GIUSEF:

La braciolla massa de peiss – e così la lata – e entge i croogn podessa ester più sottii – i piumaces entge –

BORTOL:

Co te pias pa le rode?

GIUSEF:

Del tgiaf no he nia da dir – i sporeces i è mingol gros – ʼntra chis e i passetg tu ge – cogne metter soe slaidere – I giavees no i ge voless de faghèr – ʼl faghèr col tumech ʼl padès – i fus tant i fossa de bedoi, che de faghèr – mo ami me pias piu ʼl bedoi –

BORTOL:

Lʼ è stat autres che me ha dit così – Co te pias pà la cheria?

GIUSEF:

Nia mal – mo – per nis paixes, case dut massa grang – gumier – outrie – pertia e dut – e po – zenza couter!

BORTOL:

No lʼ è più de moda ʼl couter!

GIUSEF:

Oh – se tu xirass dò la moda dei studiè – a far ʼl contading tu farass le chegole setge –

BORTOL:

Veisto – ai studiè – se ge cogn trar mingol de polver tei elges – dapò valch i sa – valch i ne deida – I ha gusto che se ge dae rexong, capesseto co eh!

GIUSEF:

Brao – Tʼ ass politica –

BORTOL:

Che as pà fat tu – dutg chis egn –?

GIUSEF:

Giò he schè mingol raza studià –

BORTOL:

Me ha parù, co tu dixee Politica – Noi per dir politica dixong: Coi Siori se congn esser furbes e far i cojogn – Tu, che tʼ ess studia – che te par de chi che scrif per fassang –

GIUSEF:

Co i è massa studiè i ne fusernea dut. I troa fora – salvares – bregostane – striamentg – fattureces – e ʼl diaol e so mare – e po no se è bogn de leser – lʼ è metz francese – metz ʼnglese – e che sè mai giò –

BORTOL:

ʼN beng – scrivi tu –?

GIUSEF:

Scrivi tu, lʼ è sobit dit – noi ong chel tg – chel ng – chel x – e noi vel lassar passar nia – Itg i dora demò c – s – n –

BORTOL:

Co?

GIUSEF:

Per es. ʼntge i Trentins i dis – Tgiapa – vetgia, tgiacolona – mo i scrif – ciapa, veccia, ciacolona, I dis ʼntge itg – paexang – damme la mang – mo i scrif – paesan – damme la man – Noi cognong scriver schè che se pronunza, e ong lʼ x dei Veneti – ʼl xè bravo – Noi cognong dir Sen Xang

BORTOL:

Lasseli dir – scrivi cò che tu vess –

GIUSEF:

Cosi farè – se scrivarè – Te recordeto, canche tu volee xir sa Vich ʼn mascra?

BORTOL:

Auter che! Te ortatc de Vich, veh – fossa bel far ʼl Grottol!

GIUSEF:

I è meles veh, chi da Vich – I dis – Vigo di Fassa – Nobil paese – Gente cortese – Gentil trattar –

BORTOL:

Sì e lʼ autra la sasto eh!

GIUSEF:

Gei me dò, che te la tgiantarè davant: Chi da Vich, con si signores, Civilizzè, studiè e fins – Lʼ è contadins e muradores – E si signores lʼ è i Pattins – Mo a tgiantargela se ristgia de tgiapar le peade – I è dolenzous veh!

BORTOL:

Sì – mo se ge das titoi – e po lʼ è bong!

GIUSEF:

I è più furbes che tu – Lʼ è fiache – i te slissa – i te mona eves – Veh veh! Chi se veit – Bon dì chel xoen Chi da Soraga me pias – lʼ è xent soda – mingol grogolanti – mo galantomegn – e po – sasto che che i dis innant e ʼndò eh?

BORTOL:

Innant e ʼndò i die che che i vel – Chi rexona do mia schena, rexona con mi cul!

GIUSEF:

Chel lʼ è beng vera – mo canche i se ha fat ite ʼn pech, i comenza: Oe tu, panciong aste magnà la xufa fersa – collʼ aga de Xigolè eh!

BORTOL:

Lassa che i die – Lʼ è ʼn scherz de confidenza –

GIUSEF:

Lʼ è beng vera, ma co i dis panciong, i tira lʼ o cosi long, che i faxessa crepar dalla ira – dapò veh – i ha so gusto – Oe tu panciong – striong da Soraga – te aste fat mal a ʼn galong, a xir a rutolong xù per chele rive da Tamiong – este de zepong, o de Battistong – magnetu più volentiera trefiong o garnele?

BORTOL:

Giò i lasse dir sù – e po ge respone – Lustrissimes sapientg – sarede più sapientg – che i Set Sapientg della Grecia – mo aede da saer, che Zepong e Battistong lʼ è inomes vejes – Voi sarede pà fies della Sagno, chè la era da Sorago – e lʼ aea i ejes da ciacagno – Noi, se fossane signores, magnassane volentiera popacei – Mo che bie ejes!

GIUSEF:

Giò no son bong de usar chela fiaca da fagnagna!

BORTOL:

Giò beng veh – A mi me pias, scherz dar e scherz tor – e far chel grignot da pojane, schè itg –

GIUSEF:

Che ge responeto coi dis – Varda che bie bottogn ʼl par sclite de xufo?

BORTOL:

Ge die – Verxè mietg i ejes, chì i cogn parer sansones, perchè i è fatg con schiufe de sansones – semper botta e resposta –

GIUSEF:

Basta! ʼn autra – A passar da chela Fontana de Vich, chele femene dutte te varda fit – e pò – se tu le salude: Varda che burt veje – ʼl par ciucià dalle strie – ʼl va de bouf – ʼl cogn esser tgioch – e lʼ autra: Of of – lʼ è dalle struscie – lʼ è dai festides – lʼ è ʼn avarong – no ʼl se dura nentge de sen beiver ʼn seitel – mette peng, che lʼ è amo xaxun anchè – e ne ʼl se dexaxuna, finchè no lʼ ha ʼmbrojà valgugn! –

BORTOL:

Se va via col tgiaf bass – coi vares franches!

GIUSEF:

Sì dapò: Varda che superbech – ʼl par che la tgiamesa no ge tocche ʼl cul – se sà, ʼn tal bel – se sa beng chi che lʼ è – mette peng che lʼ è toch de vermenaja – Via Grava no lʼ ha nentge credit de ʼn cuchet!

BORTOL:

Se le lassa dir – le ha beng temp – !

GIUSEF:

Sì sì – mo a sentirse far dò chi salores, veng mille acce de se utar, e ge ʼn dir doi – mo no se sa che ge dir a ste maladette! Se a mancol no le fossa dutte congregate!

BORTOL:

Dapò – se no le fossa dutte congregate?

GIUSEF:

Dapò fos – valch una aessa mingol de respet umano – e le se tegnissa de mal co i dis – che dutte le touse della parochia lʼ é tentg de chiontg – senza ʼn capus nè ʼna verza!

BORTOL:

Chi el pa stat a dir de ste asenade? Segur valch Nones!

GIUSEF:

Chi che mai lʼ è stat – lʼ he sentù giò, con mie urelge – chest an 1883 ai 14 de xenè –

BORTOL:

Iecorineli – Mo dutte no arà pà sentù!

GIUSEF:

Ah no? lʼ urlava pura, schè ʼn spirità!

BORTOL:

Giò per auter cogne dir, he sentù che valgune dixea: No se lassarong mia chegar sul muss!

GIUSEF:

Mo le se ha no demò lassà – mo, belle daxiade – a dir de elle – le ge xia dò, che ʼl le letge – Mo oramai – i le lustre o i le ʼnfroxigne – ʼl mietg lʼ è no se ʼmpatzar –

BORTOL:

Scuseme – chest no lʼ è amor de patria –

GIUSEF:

Voi dir che anchè ʼn di lʼ è mietg tener ai fatti sie – chè più che i autres te veit sfogà, manco i se stgiauda –

BORTOL:

Che vesto dir – ?

GIUSEF:

Lasseme ʼn pas –

BORTOL:

Eh – adess veh! Donca, xone o no a fa ʼl Grottol sa Vich?

GIUSEF:

Se podessa xir, cò se fossa segures, che nessugn met, a dir de chi de chiossù – stram te via –

BORTOL:

Si – mo mingol ʼn xuriar da chi da Vich se se cogn lassar – I lo sa così fa con bella maniera!

GIUSEF:

Giò no ge fae ʼl mat a chi da Vich –

BORTOL:

Mo tu cogne ampò dir; chi da Vich bella maniera i ha – !

GIUSEF:

Damme del nass tu e chi da Vich –

BORTOL:

Zenza scherte – xone o no?

GIUSEF:

Sì – se tʼ ess bong de troarne un che die su ʼl Prologo senza grignar!

BORTOL:

Parola – cà la mang! –


Cumià da chi da Vich.


Adess ve domanong scusa della libertà, che se ong tout – grazie de vossa gentilezza a scutarne – Se ve ha piaxù – siong contentg – e se volede far ʼna cossa bella – mettè xù ntge voi ʼna comedia fassana – no pertendong, che vegnassade a farla xà Soraga –

Però se vegnassade, ciuffa volassane darvene settʼ oute teiss – e con aga de Xigolè – se vegnassade te Futgiada – Xà che no podong pertender tant – se fasede valch comedia fassana chiò – causa che saong, che la farede Set oute più bella della nossa, vegnarong volentiera a se scutar sù – Se ne farede a saèr canche la daxede – ne farede ʼn cher schè ʼn tgiapel.