I Pitores

Da Wikisource.
ladino

Giosef Brunel I Pitores Intestazione 13 marzo 2016 50% Da definire


I Pittores.


Commedia Catzetta in tre atti.



Prologo (in Brach).


La val de Fassa, i pel coltivarla tant che i vel, no la porta mai da viver assà a dutg si abitanti; i cogn recorrer alla val dell’ Ades, e star la maor part dell’ an sul comprà. A comprar ge vel soldi ‒ olà torli? Xent se deida co che i pel. ʼN pech i se deida col bistiam: i arleva, e ogni an, d’ uton sulle fiere, i ven. Valgugn negozia entge de bistiam, mo l’ è ʼn accident se i ge n’ veng. I sparagna valch de smauz; valgugn ne compra sù, e con sta vertola i fass mingol i tramessieres e i botteghieres. Chiss egn i tegnia più fede, chè d’ uton tard, e d’ aesuda bonora i podea xir a le pascolar da Egna xù, via per Caldar, e ʼntorn Buzang ‒ mo adess no i va più, e i ne teng semper più petge.


Chi che ha prè assà, a mont e a tgiasa, se la va beng, i la sticca ‒ i autres cogn xir a la foresta ‒ i artexegn, schè sartores e tgialgees, i è prest contè; mo ʼntge chiss cogn sen xir. ʼNa uta l’ era trei fabbriche de scudelle, e i aessa podù far beng, mo i è statg trascurè. L’ era valch bottar, mo de brentelle, e valch i ne fass ancora; schè che l’ era valch rodèr, e n’ è amò. Valgugn seghitaa a menar via tae e bree, mo adès i ha desbostgià belle che dut, e la è fenida. Valgugn xia alle fiere de Buzang e de Verona, con negozianti todestg ‒ i era stimè come bogn facchins e interpreti, e i era tan cognosui, che fassang volea dir fattorin de negozio, e sel sent anchè con dì. I vadagnaa valch, i tgiapaa cognizion dei generi, e valgugn tegnia, coll’ occasiong, mingol de bottega a tgiasa. De chiss rexona, te ʼn so scrit, ʼl dottor Pontera ‒ e ʼl diss, che l’ era dut magnogn e bravatogn ‒ mo ʼl Pontera dei Fassegn l’ ha dit mal assà ‒ bong che no l’ era dut vangelo, chel che ʼl dixea ‒ l’ aea gusto de xir fora de strada col rexonar; chest pel dir dutg chi che l’ ha cognossù. ʼNa uta valgugn xia dò sass ‒ Fassa l’ è la Palestina della mineralogia ‒ mo nia per far soldi. I ha proà ʼna cava de marmol, mo no la podea xir.


Valch forest passa d’ istà ‒ mo ʼl passa, e no ʼl se ferma. Per auter se cogn darge, fra chiss, ʼna lode ai Alpinisti. ‒ Chiss è statg ʼn Fassa, e i ha tegnù so congresso a Vich ‒ e dale agaxong dellʼ 82, e dell’ 85, i ha dat ʼn bong didament. Per adèss la val de sot la maor part va coi muradores ‒ mo l’ è caxe dut giornalieres; architetti veri, o maestres e impresari n’ è petg e nia. Più ʼn sù valgugn zipla, mo roba ordenaria, da portar vi’ ʼn Gherdena, a schena de tavang! fegurarse tan beng che xissà ʼna scola de deseng. ‒ Un ispettor governiale se aea proà de farla aer, mo co che la è stata no sè ‒ sè che no la è! Sulla val de sora, dò che i se ha bruxà a Tgiampedel, tropes ha mettù mang de far i pittores ‒ i va a depenxer ‒ e l’ è deventà proverbio = Pittores o Sonadores, Leres o Preves. = I Pittores sen va d’ aesuda bonora, e i torna d’ uton tard. ‒ De chiss sa pà ʼl Pontera che dir ‒ mo l’ esagera ʼn beng e ʼn mal. La verità l’ è, che valgugn de chis pittores, al dì d’ anchè, l’ è xent delvers ‒ i ha viaxà e ʼmparà ‒ i se ha vadagnà ʼl pan, con stenta valch, mo con onor semper ‒ e a forza de sparagnar e de se proar, magari i se ha podù stabilir te le pagina:6 città, da veri maestri ‒ valgugn i veng a tgiasa piens de maniera e de retorica, e l’ è ʼn gusto a sentirli ‒ i conserva amor de patria, e i è sinceres e fior de galantomegn. Per auter l’ è entge vera, che valgugn de chiss i è cattives, criticous, tgiacologn, e bravatogn, de braves magnogn, che, se i aea valch a tgiasa, i l’ ha venù, e no i veng alla patria, auter che cò i cogn, sforzè dalla meserìa. De chiss n’ è petg ‒ magari no ʼn fossel nia ‒ mo n’ è: e chiss se merità de vegnir ʼnxuriè. A dirla schietta, ʼnxuriar la xent, sarà semper in burt mistier ‒ e magari causa de guai e de permai. ‒ Se fossa per i cattives soi ‒ fossa mietg ʼn toch, no scriver mai nia ‒ con chiss l’ è inutile scriver ‒ l’ è schè a ge dir bech a ʼn asen. Però, a ʼnxuriar i cattives, se ge fass ʼn servixe ai bogn. I bogn i ʼmpara a mantegnirse umoi e saves; l’ om umol e savech no pertend gran fortune, ʼl se contenta de pech; e ʼl proverbio talian diss: Chi è contento gode. Da dutta sta parlata se ha da capir ʼl scopo della Commedia catzetta, che porta per titol ‒ I Pittores ‒. Se ʼnten con chesta de metter ʼn bella vista l’ om umol e savech, semplice, sincer e content. ‒ Per far chest basta veder che fegura, che fass ʼn superbech, ʼn lodolong, ʼn magnong ‒ così l’ om de bona volontà l’ è avvisà. pagina:7 = Om avvisà l’ è om armà, diss ʼl proverbio. = Creze così, che nessugn vegne a lamentarse e dir: Me aede ʼnxurià ‒ perchè chiò no se tocca persone. ‒ Se sa che ʼn dut Tgiampedel, sebben che ʼn sarà tentg, che ha inom Giacom, segur no ʼn sarà un, che se scrive Dalbech ‒ così a Alba ʼn sarà tentg, che ha inom Tone, mo no ʼn sarà un, che se scrive Dalrotz ‒ e Ulgene ʼn sarà tante, mo no una, che se scrive Dalchegol. ‒ Donca ‒ a voler esser giustg ‒ nessugn se ʼn pel aer per mal; anzi dutg pel pensar a far bell’ in pont, per no esser chi dalla Commedia. Chest posse dir, che sebben che song de chi striogn da Soraga, che i diss che l’ è xent grogolante ‒ grogolante de cà o grogolante de là ‒ alla patria ge voi beng ‒ e a un da Soraga, al dì d’ anchè, no se pel imbuttarge che l’ ha amor demò a so tgiampanil. A bong cont, chi da Soraga no i n’ ha più tgiampanil ‒ donca amor de patria per me l’ è amor de Fassa. Con chesta protesta spere, che i ge fae bong vis a sta Commedia, schè al Grottol e alla Contie ‒ dapò no pertende auter ‒ e me lusinghe, de restar semper con dutg bell’ e bong amich. ‒ Che Dio me aude.


atto primo


I Pittores i va a lito.


Giud.

Cosa volete voi ‒ Sig. Giacomo Dalbech?

Giac.

Sig. Pechetene ‒ ede da saèr, che chist chiò, ʼna net l’ ha trasportà i termegn, doi veres più incà, te mì vero, come esposto nella carello ‒ e per chist domene che vegne prozedù, a normo de legge.

Giud.

Che rispondete voi sig. ‒ Antonio Dalrotz?

Tone.

Sig. ‒ Pechetene ede da saèr, che chist chiò l’ è in buxere, un trapolong, un usuraio ‒ e cun sia gaboles ʼl voless se approprier la robo della pero xent ‒ e chist l’ è la verità sacrosanto.

Giac.

Pian ‒ Sig. Pechetene ‒ sta paroles domene, che la sie toutes a portacollo ‒ gè no me lesce cauxenèr da lere, da chist basterd, ʼn pubblico offizio. ‒ Aladetto!

Tone

Ma a dir, Giacom, che gè te mantegne, che ti es untere! Canche, xulla Stirio, te tolees terro rosso, e te la faxees passer per zenouber ‒ e co’ i se n’ ha accort, i te ha mettù trei settemenes te cuzzo ‒ che ereste, auter che lere ‒ tgief ʼntert. Mosgno de mosgno.

Giac.

Fermete ‒ tgief de mauto ‒ e te, co’ te tolees tgiautc a grontenèr, che dut se moneo, te hai mettù sul pergol a varder la sorices eh? Se gè volesse parlèr. ‒ Aladetto.

Tone.

Perlo ‒ lengo cialedo ‒ Gè son stat te la Fincico e le ʼl Vorodlberg ‒ a mi dutg me dixeo ‒ Herr maister ‒ e olè che son stat, posse torner. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Texi ‒ lengo da musarello de fer. ‒ Ti es stat te la Fincico, te ʼl pais de la busies. ‒ T’ hes ʼmparà a dir busies ‒ mo no delvers. ‒ Gè sì ‒ son stat te la Telio, te ʼl dom de Milan ‒ a ge varder a chi tgiampanii, me pareo de veder Vael e Sass Leng ‒ he depent la fenestres per ario. ‒ Aladetto.

Tone.

Scouto ‒ mi perc arnessà. ‒ T’ hes depent a Milan, deschè che gè ge he dat ʼl bellet sul muss, a chella vejo ʼnculedo sot la neif della Marmoledo ‒ veiste Giacom. ‒ Gè sì son stat a Calonio ‒ te ʼl dom. ‒ A vardèr chella fabbricono, me pareo de veder Tgiapiao. pagina:11 ‒ Siene de chines pittores sul lester. ‒ A mi i me dixeo ‒ Bälcer moler. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Ah malaforo de un tarchie, de un schitolong: ‒ T’ hes depent tel dom de Colonio, deschè gè te bus della luno de Pisaloch. ‒ No te sess nentge dir ‒ te volesses dir Köln am Rain. ‒ Gè la voi finido Alla curtes ‒ Sig. Pechetene ‒ ede sentù dutta does la tgiampenes ‒ gè voì sentenzo. ‒ Aladetto.

Tone.

Ah mi pere muss da doucedie ‒ volesse saèr che sentenzo, che ʼl pel fer ‒ cun sta tgiampenes. ‒ Mosgno de mosgno.

Giud.

Ma che fandonie! Rispondete alle mie domande. ‒ Voi, sig. Giacomo, avete prove ‒ argomenti chiari o testimoni certi, che realmente Antonio Dalrotz abbia trasportato i termini?

Giac.

Sig. Pechetene ‒ gè dighe cossito, che gè posse xurer, e traxurer ‒ e tor mille xuramentg, che la è cossito ‒ come esposto nella carello.

Tone.

E gè dighe cossito, che gè podesse xurèr e straxurer, e tor mille xuramentg ‒ che ti es un esen ‒ e sta paroles ordenee e pertende ‒ domene e comene, che la sia toutes a portacollo.

Giac.

Pian, Sig. Pechetene ‒ tegni a ment sta paroles de chiss basterd ‒ de chiss lengo da zinghen.

Tone.

Texi ‒ lengo da tessech ‒ no senteste, che mia paroles veng toutes a portacollo eh?

Giud.

Miei cari arcibalordi di seccamonete ‒ venite un’ altra volta con prove, e senza le vostre chiacchiere. ‒ Per oggi si concede una proroga. ‒ Scriva, sig. Attuario. Fatto in Vigo il dì 27 febb.° 1887. Attore ‒ Giacomo Dalbech ‒ Reo convenuto ‒ Antonio Dalrotz.

Tone.

Co? co? Scutà po si eh ‒ Sig. Pechetene, ʼn cont de attore, e contenuto, lascevela spiegher. ‒ Canche faxene la mescres desemo ‒ Gè ere ‒ Conte de Vienno ‒ me toccheo da parler, ʼndonco ere attore ‒ chel lò l’ ero ʼn pitzonhg ‒ fat ite aut dut te n lenzel, donco ‒ Contenuto. ‒ Scondir ede da scriver ‒ Antonio Dalrotz attore, Giacom Dalbech contenuto.

Giud.

Ma non capite, imbecilli, che questi sono i termini legali?

Giac.

Pian, Sig. Pechetene ‒ co’ se perlo de termegn ‒ perle gè. ‒ I termegn nio leè demò ʼmpiantè ‒ se no, no l’ aesso podù i trasporter.

Tone.

Termegn leè ‒ termegn piantè ‒ la è amò da grigner. ‒ E gè domene, che vegne pagina:13 ʼna commission sopra loco, a fer vixerapert. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Tu no t’ hes diritto de parler ‒ tu ti es ‒ reo convenuto ‒ con chi ejes, che someo ʼl bò del presepio. ‒ Aladetto.

Tone.

Tu veh te fosses ʼn bell’ attore, cun chella chesses, che someo la mulo de S. Giusef. ‒ I scrif po’ beng da nef adess ‒ che i scrive ‒ Mosgno de mosgno. ‒ Sentenzo.

Giud.

Ma che il diavolo se li porti. ‒ Attuario scriva pure. Fatto in Vigo il 27 febb.° 1887. Attore Giacomo Dalbech ‒ Reo convenuto Antonio Dalrotz.

Giac.

Tgiapo Tone ‒ onxete.

Tone.

Sig. Pechetene ‒ ʼndonco vo siede deschè Pilato ‒ mo gè a sta sentenzo no staghe. ‒ Vosso sentenzo conte chegoles ‒ me capide ‒ sig. berdong ‒ dalla proleghes. ‒ Gè chiò m’ in vae ‒ e vaghe alla pello de Innsbruck e de Vienno ‒ la vedarong foro. ‒ Mosgno de mosgno.

Giac.

Sig. Pechetene ‒ cossa s’ ha da fer?

Giud.

Cavarvi d’ intra i corbelli ‒ e non mi venir più a seccare colle vostre miserabili gradassate.

Giac.

Scouto Tone ‒ il Sig. Pechetene ʼl diss che ong ʼn bel cher ‒ o de bie cheres ‒ pagina:14 cor belli. ‒ Gè son cuntent e tu? aladetto ‒ chist veh ‒ e adess l’ è demetz. ‒ Che faxone adess? ‒ ʼl Pechetene l’ ha aggradì la lito.

Tone.

Che s’ ha po da fer? ‒ Xong via Gravo a beiver e se la conter ‒ chiò no se sa più che fer.

Giac.

ʼNdonco xonsene via. ‒ Gei.


Atto secondo.

I Pittores via Gravo i se la conto.


Oste.

Oh! chiò l’ è i litiganti. ‒ Ve le aede dite setge eh? Voi cognede esser musi de litiar ‒ aess bù gust de ve sentir.

Giac.

Chi arte non sa far - bottego sere. ‒ A xir a lito ge vel se les tgianter de comperes. ‒ Chiò sìon tanche fredes ‒ no Tone?

Tone.

Che pò, se no. ‒ Mo chist Pechetene ʼl me per curious deschè la femmenes ‒ ʼl seghiteo a domaner lò che sion statg a depenxer ‒ che lulieres, che l’ ero ‒ che che se tgiapeo ‒ ʼl vardeo e ʼl scuteo, schè che no se aesso bù nio da litier. ‒ Mo ge ong pò ciollà sù catter buxies!

Giac.

ʼL sen faxeo mareveo, cò he dit, che gè son stat a Milan ‒ vole po dir, via Ortisei ‒ te chel mess, che i ge diss Milan Bona speises veh, i Gardeneres ‒ fanedes e pagina:16 fanciotes ‒ e co’ i te veid tgioc ‒ sobito. Diaol de Fassang.

Tone.

E gè. ‒ Cò dixee, che son stat a Colonio! volee dir te calonio de Villanders ‒ Balles, e da magner teis, da chello mang de Villanders ‒ De magner ‒ i Todess! ‒ Guten appetit ‒ pesto ʼl appetit! semper cossito!

Oste.

Creze, che l’ arà ciuttà a sentir rexonar de Milan e de Colonio. ‒ Bravi ‒ cossì me piàs.

Giac.

Se cogneo beng dirge velch, a chist berdong. ‒ Se sa, no i è statg niò ‒ auter che mingol a ʼmparer la stuzies. ‒ Mo nos ‒ pittores da Tgiampedel e de Elbo. ‒ Aladetto!

Tone.

Che voleel mo dir cò ʼl dixeo ʼmbezilli? schè che no se aesso bezzi? gen volee petter uno da cincanto su ʼn tavolo.

Giac.

Chiss mucignè de pattins, no i fess auter che ʼnxurier a scinfener, e, a fer ʼna sentenzo, i dess xù all’ orbo ‒ culla manao da sfener.

Tone.

E pò sobito ‒ Reo convenuto. ‒ Veste che vaghe, e ge dighe tercher e polgious eh! a chist berdong.

Giud. (entra)

Oh pittori! ‒ Vi siete rappatumati?

Giac.

La fallede, Sig. Pechetene, se cherdede, che siane vegnui alla pattines. ‒ ʼN canzellario a se rebecchèr ‒ te l’ ostario ‒ a bever e magner.

pagina:17

Giud.

Già già ‒ come i ladri di Pisa ‒ di giorno litigano, e la notte vanno a rubare assieme.

Tone.

ʼL comenzo ʼndò a scinferer ‒ Sig. Pechetene, se beng che ve domene ‒ Che ede da dirne ʼmbezilii? ‒ Cherdede che no assene bezzi o cò?

Giud.

No, caro, imbecilli vuol dire ‒ senza cervello.

Tone.

Cò, cò? Nos ong ʼl nos e vo ʼl vos cervello!

Giud.

Fior di ragione. ‒ Addio pittori!

Giac.

Verdo che che te perles ‒ con chiss louves, ge vel politico ‒ i loder, e i slisser e ampò ge la fer.

Tone.

Che gè eh? gè no he pauro ‒ veste che gè dighe ‒ tercher e polgious eh!

Giac.

Gè aesse ʼn autro ideo. ‒ Se i me fess, valgò, capo frazion, gè ʼl fece mener vio ʼl prum dì ‒ e ʼn chel dì pae ʼna zeccheno sa Soricio.

Tone.

Mosgno de mosgno ‒ pae gè se t’ es bong de la fer!

Giac.

E pò ʼl dì che ʼl sen va, cò ʼl passo, ʼnxigner ʼna linio de femmenes, che duttes ge spude te i ejes d’ uffizio ‒ e pò ge sbarrer dò, schè chi da Tgiastell.

Tone.

Faxong ʼn giustament. ‒ No ge xon più t’ i pies a chist pattins.

Oste.

Bravi! ‒ Mietg en magher giustament, che ʼna grasso sentenzo.

Giac.

Chiò no se perlo de megher. ‒ Portà ʼn pè de lgegnes, e ʼna gonzo. ‒ Aladetto. Tu, Tone, conteme chello dei vint renes della lexio, de Marpurg.

Tone.

La saste ʼntge tu eh? ‒ Gè ere a Marpurg, cò i faxeo xù la lexio. ‒ Comaneo ʼn todesch ‒ tant avaro ‒ che più sori tgiaper ʼn pet da ʼn mort, che ʼn soldo da chel. ‒ Domene se i ha nio da depenxer? Sì; la fasces xà pè e d’ intorn. ‒ ʼN bengh ‒ dighe gè ‒ ʼnxignarè i colores. ‒ Sì, che vae puro ‒ e gè vae, graze xù fanes e lavieces, e po scrive su ʼna zedolo ‒ Nero fino, fiorini dodici. ‒ I ʼnxigna tgiautc te ʼna gran moutro ‒ e gè laore cul raiber e ite, e mesceide ‒ e po dighe: I colores è fatg = e ʼl Todesch ‒ Ge i daxong xù nos. ‒ E gè a m’ in lamenter, e mosce mia zedolo ‒ e el ma dess i doude renes ‒ e pò gè he fat finto de esser ʼmpassionà ‒ e el me dess amò ʼn renes ‒ e cò he podù me la mochèr ‒ e dir del Talian. Gambe mie, non è vergogno. Fuggir quando bisogno. ‒ Cò aste pò fat tu culla grillies?

Giac.

Gè eh? ‒ Aladetto. L’ ero ʼna fabbrico pagina:19 nevo, e vint grillies. ‒ Ge ciale sù, che’ per ʼn renes ʼl uno, ge les fae xù silberforb ‒ mo de net ‒ cun tessech ‒ da no totger, finchè no les è sutes. ‒ Che laore puro ‒ e gè xù sta grillies ‒ e de net, ite uno do l’ autro te buxo dalla tgiautc ‒ e foro e su ‒ e ʼndomang dut lumeneo, e gè sulla letrio a xir dò, cun cocoi e cul penèl. ‒ I dixeo, cò i les ha vedudes: Silberforb ‒ scimmerud ‒ scondir. Smagliante ‒ e gè: No totger ʼl tessech. ‒ E po bong. ‒ I me dess i vint renes ‒ e Vio che te digo Gambe mie non è vergogno Fuggir quando bisogno. ‒ Mo tu ‒ conteme cò che t’ hes fat, a ferte menèr per nio da Jenbach caxì a tgieso?

Tone.

Gè vegnie dalla Baviera. Aee cent renes coxii te la scheno del collet. A Kufstein ʼmposte ʼ fagot ‒ e vegne fin a Jenbach. A Jenbach tae vio ʼn toch de brao, e it l’ auter toch ‒ e dotrei sass ‒ e doi stracces ‒ he fat sù ʼn ronzen. ‒ E pò comenze a xir a pitench. ‒ Cò vegne foro de ʼna tgieso, i me pocheno. ‒ Chi che son? E gè Hondwerkburs ‒ spangler ‒ Da olè? ‒ Da Gherdeno ‒ Groeden. ‒ I domeno ʼl pass e gè: Niò. Cu nos. ‒ Vaghe cun itg ‒ e i me domeno se he soldi, e gè dighe: ʼN puchl voll. ‒ I palpo te na tasso, e i tgier te ʼna goffo, e i me troo ʼn daset, e dotrei soldi ‒ e pò ‒ Auf den sub! ‒ E vio ʼn ferrato ‒ a Innsbruck ‒ a Franzefeste e a Waidbruck. ‒ A Waidbruck foro ‒ e sù sul carret dalla semoles ‒ e ite. ‒ Cò sion statg ʼn pech in ite, dighe ‒ Me veng mel fermà ‒ cognè xir xù. ‒ I fermo ‒ e gè varde ʼl ronzen e dighe: Pojes, staxè beng. E la vardio met la mang sul ronzen, e gè xù, culla brao te mang ‒ e do vio doi tgieses ‒ e vio. Schè ʼn geber ‒ su a Tgiastelrot ‒ e ite ta Dier ‒ e lò he dormì da ʼn moch ‒ e ʼndomang ‒ Vergelts Gott, e a tgieso. Cò ge la è contedo, mia mere vaeo, e mia sor grigneo.

Oste.

Che ve contade, che siede cossì agegres?

Tone.

Che ne importo a vo’? Chiò se comeno, chiò pao.

Oste.

Anzi ‒ iò he gust de xent agegro. ‒ Con un burt muss no se pao debite.

Giac.

Che ne importo a nos de debite ‒ portà ʼn liter. ‒ Cherdede, che siane tgioches eh? No, nentge nio.

Tone.

Mingol de bono voio ‒ de gringolo de tgianter. ‒ Chiò se comeno, e chiò se pao ‒ tgioches o no tgioches, vo ost, portà da bever ʼn auter liter ‒ volong tgianter.

pagina:21

Giac. e Tone.

Pittores, co i la ʼmpianto Pauro no i n’ ha nio I magno, i bef e i tgianto, E i stess ʼn allegrio.

Tone.

Beif ‒ mosgno de mosgno.

Giac.

Beif tu ‒ aladetto.


Atto terzo.

I Pittores se conseeo (sa Soricio).


Tone.

Tu Giacom ‒ prum tgiantor de coro, damme ʼn consiglio.

Giac.

Perlo, e fidete ‒ con does parola latines te ʼn strede.

Tone.

Se ha un affer ‒ se pensa a chist affer ‒ dì e net sun ʼn chist affer ‒ a se pezimer, e se crucier ‒ i te podesso trapoler ‒ no tu te pes fider ‒ Cossa s’ ha da fèr!

Giac.

Caso strano ed imbrogliato ‒ punctis dubis. ‒ Dì amò na uto.

Tone.

Se ha un affer ‒ se pensa a chist affer, dì e net su ʼn chist affer…

Giac.

Te ha zà capì ‒ Ti es per te marider.

Tone.

ʼN punto e ʼn broco ‒ chist l’ è l’ affer! Cosso s’ ha da fer?

Giac.

Cun flemmo ‒ Cogne domaner ‒ responi a tono. ‒ Punctis primis ‒ La sposo, e la fideilo?

pagina:24

Tone.

Detto! Fideilo deschè ʼn pudl ‒ dutta la seres, co’ vae sot la finestres a la chiamer, la sauto su ʼn tgiameixo, che veste de più!

Giac.

Punctis bonis ‒ Mo ʼn helo pò de etres entge?

Tone.

Canto i etres ‒ cò la me veid me, la i meno dutg ʼn tanta pesto! i etres.

Giac.

E si xent, ei favorevoli o propensi, in questo conto?

Tone.

Che vel dir ‒ propensi ‒ no capesce.

Giac.

Propensi vel dir ‒ Se i volesso te spenxer demetz.

Tone.

Of, of, propensi nio ‒ Sia mere, la seres, co m’ in vae, la diss: Ulgeno, compagnelo foro. ‒ E po’ sente che la diss: Uso maniero ‒ desceidete, no veiste che bel xon eh? ‒ Penseste, che vegne chi dai tgiavei bientg a te tor te ‒ o veste morir coi pugnes serè? ‒ Più matto la vejo, che la xono!

Giac.

Laudis et onoris a femmenes de sta sort. ‒ Punctis secundis. Aste la licenzo del Comune?

Tone.

I ches fliches, Caterino meo. ‒ Chiò l’ è ʼl colpo.

Giac.

Pauro nio! ʼNxigner per ello l’ attestat dei costumi.

Tone.

L’ ho zà presentà ‒ mo i lo vel scartèr.

Giac.

Chiò se cognesso saèr la paroles dell’ attestat.

Tone.

Le paroles l’ è chistes: Si attesta, che Ulgeno Dalchegol è di costumi ambigui, e in affari lubrici, si presta ad ogni inchiesta.

Giac.

Punctis bonis ‒ attestat de fer.

Tone.

Gè nol capesce, l’ è talian aut ‒ te pree spieghemelo ‒ se foss todèsc.

Giac.

Ecco: Costumi ambigui vel dir = costumi bie e bogn ‒ affari lubrici vel dir = de lurer ‒ si presta ad ogni inchiesta vel dir = che la sa fer de dut. ‒ Besto ‒ Adess ferte fèr ʼn attestat de tia possessions ‒ dapò i è serè de foro.

Tone.

Serè de foro, de mia possessions ‒ segur me veng da grignèr ‒ sot mi tgiappel, podesso it velch da fricolèr ‒ me ʼnteneste ‒ punto possessions?

Giac.

Pauro nio ‒ punctis secundis, la ʼmpianter come artisto ‒ ʼnxignèr attestatg, benservì et eccetero.

Tone.

N’ he presentà un talian ‒ mo i lo vel scarter.

Giac.

Co’ dixel ‒ che se sente la paroles.

Tone.

ʼL diss cossito: Antonio Dalrotz, sedicente pittore, fu licenziato per aver fatto diversi sgorbi.

Giac.

Attestat che fumo. ‒ Scouta pò sì eh ‒ Pittore sedicente vel dir = pittor che incanto ‒ licenziato vel dir = che te aees la licenza pagina:26 de lurer ‒ fatto diversi sgorbi vel dir ‒ che i te ero gobbi, che i te cogneo ster sot. ‒ Oh! e de todess.

Tone.

De todess ge he presentà chella righes, che he tgiapà a fer ʼl vardiang della sorices a Marpurg. ‒ I voleo che ʼl faxesse traslatter. Mo, nio, dighe gè ‒ lexè letterati!

Giac.

Col todèsc la è buzaredo. Se i cogn taccher ʼn costo ‒ se ouxer e onxer, che la vaghe a punctis brevis.

Tone.

Co’ fossel da fèr ‒ Chiò l’ è punctis seris. ‒ Cossa s’ ha da fer?

Giac.

Ecco ‒ Paisser ʼl capo ‒ e i consiglieres, i binèr ta Cotz, o ta ʼl Rotgio ‒ Al capo ge ʼn paèr ʼn liter ‒ metz per un ai consiglieres ‒ e cò t’ hes paà, e itg ha beù, presenter tia brava supplico, e cossì l’ è punctis brevis ‒ te tgiapes ti licenzo e ‒ punctis factis.

Tone.

Te cogne amò preer, che te me ʼndites la paroles della supplico, dapò la fece fer.

Giac.

La paroles ‒ Punctis brevis: Chiò se certifico a derturo, che tu ‒ tel de teli ‒ Tone Dalrotz, ti es per te marider culla ‒ tela de teli ‒ Ulgheno Dalchegol ‒ e chi che ha velch de contro, che i se pene ‒ e punctis factis.

Tone.

Adess son content. ‒ Co’ isnet ge la conte a mi fideilo, la fes ʼn saut ntert dal gusto. ‒ Oste portà da bever ‒ a cont de nozzo.

Oste.

Chist Tone, vedè, l’ ha ʼna bella sposo ‒ ve l’ hal dit eh?

Tone.

No foss eh? Ejes schè lumins ‒ mans da signoro ‒ thiavei da pennel ‒ ʼna lengo schè ʼna bregosteno ‒ badli schè ʼna menado de Smauz ‒ e fornido zincanto fiorini ʼntorno al collo.

Giac.

Ario, Tone ‒ punctis brevis, e punctis factis.

Tone.

Sta parola latines me piès. ‒ Te cogne lingrazier cun dut ʼl cher ‒ Se no te eres tu Giacom, prum tgiantor de coro, culla parola latines ‒ gè xie bel te Veis, a me arneer ‒ Mo adess se volong arneer tel vin. ‒ Ost, portà ʼna gonzo, che la fae tgianter da pittores.

Giac.

Aladetto, che i vegne foro, i ha po cul de se metter cun nos etres a tgianter. Vivo i pittores, vivo i colores, vivo i miores e mai passiong.

Tone.

E punctis brevis, e punctis factis. Vivo i pittores, vivo i colores, vivo i miores e mai passiong.


Fine.