La Véra tra Ampëz e Marò (grafia moderna)

Da Wikisource.
ladino

Jan Batista Alton 1895 La Véra tra Ampëz e Marò Intestazione 23 maggio 2019 25% Da definire


Cianté cianti la vera sanguinoja,
Tra maroi, ciadorins, y ampezagn fata,
Por ac de crudelté dër spaventosa,
Ad ester bëgn descrita y tratada ata.
Les batalies crudeles dijarái y döres,
Ch'á fat tan de comunes plü co püres.

Döt rondenësc, valuns, crëps y altëzes;
Pif, paf, puf, pif, paf, puf! Sö por Fodara;
Pif, paf, puf, pif, paf, puf! Fina en Ciavëzes.
La vera y le sciosciüre röia cina a Armentara.
Dal de spavënta dlunch les stlopetades,
De nöt sprigora tert les sfogatades.

Dles batalies lunges gran Fodara
É la gauja, lapró la munt de Fosses;
Cun i ciadorins vá chi d'Ampëz ince para,
Adöm feji te dötes chëres cosses,
Che pé por bate maroi dër adatades,
Sides spo bones o ries y indiaulades.

Agn y agn á doré tra d'ëi la vera;
Les munts, les vals, de morc éres curides,
Mai tria, mai pesc da n pez n'á chëra tera;
Di crëps les risses pé iló tres daurides
Por dlotí morc, jetá jö te fezöres
Da mans crudeles, zënza pieté y döres.

De chëra confujiun ón na finada,
Na dezijiun ó düc che sides fata;
Che döta la rajun sides bëgn studiada
Y söl confin la corda dl lunch trata;
I termi sides mazá do chëra avisa,
Sciöch'ai é batüs dadî sön munt d'Inzija.


pagina:48
Na crusc vëigon t'amez la gran Fodara;
Iló s'abina, le de y l'ora metüda,
Bel toch dlungia na bela gran ciajara
De Cortina la comisciun temüda;
Gnü é 'ci le podestá de ria Ciadura
Y de Marou l'ombolt cun crëpa döra.

Cun ël á vigni ombolt cater o plü omi,
Lic fora dal comun cun gran cautela.
Rová düc canc bi sagns, söl'erba tomi,
Stanc dal iade, da sorëdl fat zënza ambrela.
Süa rajun fej valëi le magun por bona
Y bruntora sciöche vedl möt, che slomëna.

Por sfridé é bona cis l'ega de vita;
Porchël mëssera lascé la patrontascia
Atira canch'i pîsc dal iade s'archita;
Na pert n á pücia, d'atri n á na flascia;
Sc'al n é spo che se l'ais 'ci desmentiada,
Nen ciafi dai compagns 'ci de scincada.

Do le sacrifize fat a Baco y gola
Pënsa la radunanza a pan y liagna;
Mangiativa ne fô chësta la sora:
Iló viô düc sciöche te Cogagna,
Bocolâ cioce, rost y cern sfomiada,
Dan a botilies mindicé na dada.

T'amez cun le past apëna rová fôi,
Ch'i ciadorins scomëncia bele la vera;
Sostignis da sü bugn vijins s'odôi,
Ch'aspirâ por ëi susc a döt Fodara;
I maroi orô por termo la ciajara,
Scenó sará la munt de chi che se para.

Un dij chësc, un dij chël, düc atramënter;
Vignun tëgn ala süa cun rajun bona,

pagina:49
Ch'al se proa de defëne degnamënter;
Vignun por so confin orü rajona;
Ampezagn, ciadorins, maroi se strita
Y scraia, sciöch'ara jiss dla vita.

Un y l'ater se strita y se blastëma;
Degügn n'ó zede, düc canc se dessëna;
Chi de Cortina ne conësc la tëma,
I ciadorins somëia tavans che sëna,
Vá sö y jö y ia y ca cun gran blastemades,
Dal'usanza taliana damanades.

Püces é les parores, mo plü döres,
Ch'é dai maroi te chëra vera dites;
Zënza scraiamënt y gran beghes o füries
Tëgni ala süa, insciöche fej te pites,
Che de cöie tres y fa "co co" ne lascia,
Dlun' ciarpedan te stran, ciomënt o dascia.

Ai ciadorins vëgn mancia les blastëmes;
Düc i sanc y les osties invocades,
Oron stopé cun te moda sües tëmes,
Scomënci cun odlades y sburlades,
Sciöche fej datrai sön segra val' mazoco,
Che sinzier sciampa spo da vigni scoco.

I maroi stá bi chic, sciöche nia ne foss,
Dai ciadorins no tëma n'ái no pora;
Sön chë erba stái borjada y döt rossa
Y aspeta, ch'al vëgnes dl ri laur l'ora;
Paié i ói, sc'ara vëgn a chëres, dl de l'ora
Y paré chi lomberc düc en malora.

Di ampezagn le podestá, na vera füria,
Cun n salt se level plëgn de sënn y rabia,
Bat al ombolt marou dal ce la ciüria,
Acompagnan süa aziun cun
foreign:"ca te l'abbia!"


pagina:50
Do chësc bel fat, da brau, plëgn de ligrëza
S'un vál indô pro i sü cun contentëza.

De Marou le gran ombolt ne dij parora;
A sü amisc fejel sëgn, y ëi ti stima;
Ertsura i gnôl bëgn y ria i savôra
De messëi renunzié a vendëta y stima,
Bëgn ch'al foss ma por chël momënt solmënter;
Mo al ombolt stimi düc canc bonamënter.

Chël contëgn 'ci i taliagn él che respeta:
Les niores fosces, zënza vënt y chîtes
Cun rajun bona le contadin sospeta
Por ciamps, por ciases zënza calamités,
Por gran avares döt de flus curides
Y por campagnes riches y fornides.

Ciamó chël de n'á fat sorëdl la roda,
Ch'i maroi, aldí le sonn surt dla ciampana,
Jö Al Plan s'abina düc en bela moda,
Por aldí ci ch'an ó y ci ch'an comana;
Adöm n él gnü da Pliscia, da Mantëna,
'Ci da La Pli trö' plü co na desëna.

Sciöche öspes, döt mates, jora y sëna,
Pëta l'ajëi a döt cez ch'ares incunta,
Sce ri möt les destürba y les dessëna
Y dër trazus cun döt l'ospá l'impunta:
Insciö busiâ i maroi te chëra fola,
Se moscedan sciöch'ega cöta t'ola.

Da ciasa de comun vëgn finalmënter
Di maroi le gran ombolt vers chëra meja,
Abinada sön chël bel plaz chël mënter;
Rové pro d'ëi se tolel sëgn na preja,
- Insciö podôl mostré süa tabachira
Cun arjentada döt incërch la vira. -


pagina:51
Incercené da sü maroi spo dijel:
"Mia bona jënt, y lunc y lerch laldada!"
- Adamënz dijel döt, lí jö ne líel -
"Ala ciampana fat dé ái na martelada
Por cherdé düc a radunanza plëna
Corafora da Pliscia fin Mantëna.

Cun i ciadorins y ampezagn la vera
Orôn' incö finí sön gran Fodara;
Mo l'ombolt de Marou l'á paiada cera.
Savëis' ci ch'ai m'á dé iló por capara?
A tera m'ái batü mia bela ciüria:
Afrunt compagn damana vera y füria.

L'onur defenaruns' dla valada,
L'onur 'ci di ladins, sceta romana:
La fedelté, gonot bele desmostrada,
Sides d'ostes gran virtus sëgn la plü grana!
Chiló gnide ala terza alba sön plaza!
Taché i la tacaruns' a chëra raza.

Gnide cun bones ermes bëgn temprades,
Stlops tolede, che tires ala sigüda,
Ince lances, sables taiëntes, amorades,
De bones falc cun dër bona batüda.
Furces lunges, spizades indertöra,
Gonot sperimentades te coltöra!"

Insciö l'ombolt. La jënt iló abinada
Se despartësc, por ostaries, por strades,
Por ciases, por majuns y trus slariada;
A ciacoles, a crisć y blastemades
Cuntra ampezagn y ciadorins petades
Á fat na fin la nöt y les snortlades.

Düc s'injigna pro: Stlops da rüja nëton,
I fej bi liciorënc, che döt slomina;

pagina:52
Bi toc de plom te gran fanüces mëton
Sura füc, tiza spo y tiza y cujina;
Dl plom deleghé, gnü bröm, fejon les bales,
Ch'impede nudrí é por le plü mortales.

Note da spavënt á i feurs te sües fujines,
Le mantesc sofla sciöche fej locomotiva;
La mora amora andeles fines fines;
Sciöche jëma chi é ferí tla cern via,
Insciö jëma l'ancügn sot martelades,
Cun gran forza dal alt en bas tomades.

Fanc, fanceles, mituns, mitans se spaza,
Vedli, vedles, jogn, jones salta y laora,
Marores y maroi de vigni raza,
Düc vá, salta, se spaza tert, adora,
Düc porta, tira, zera val' por tera,
Gran, pice, burt, bel, ël, ëra pënsa a vera.

Desmentiá resta ciamps y pra y campagna;
Inchinamai le bestiam pél, s'un ressëntes;
Les püres vaces sot al tëmp se bagna;
Les fanceles d'avëi tëmp pél che stëntes
De daurí a vaces, bisces, cioures stala,
Olache zënza bëgn dainré val' fala.

L'alba, da mantel grisc blanchic curida,
Arbassâ bel plan dales pizades,
Che de La Pli cun bela rondenida
La gran ciampana tlama les armades
Dla comun a gran y ria vendëta,
Comun, capa de döta la bachëta.

Injigná vëgni düc ala tlamada,
Armé vignun a süa bela manira;
Comandant é le Bracun de chëra armada,
Ch'ad ater co a vendëta sëgn ne sira;

pagina:53
So ciaval, de san Iorz portel la sela,
Ch'á arpé dal sant de Brach la parentela.

En trëi scuadres partësc le Bracun l'armada:
Chi ch'é de stlops armá, chi fej la pröma;
Secunda dal Bracun é nominada
Chëra, ch'á söl ciapel cocarda bröma
Y é armada de furces lunges spizes,
Bones da tó le nemich jö dles pizes.

De chi che portâ sables liciorëntes
Y vedles lances fô la terza fata.
En linies beles lunges, mo bëgn strëntes
Comanâ le Bracun chi ch'ê te na pëta:
Diesc linies n êl indöt iló slariades
Da cincanta omi l'öna, bëgn cumpedades.

Cun devoziun ascolton spo la mëssa,
Che dij iló le bun prou por ëi te dlijia;
I maroi racomana, sciöch'an dess,
Se instësc al Siur de chëra ciasa grija,
Ch'é defora de picera aparënza,
Sc'al ne foss daite Cristo en gran presënza.

La benedisciun dada generala
Assigurëia a chi bugn maroi la vita
En l'ater monn felize y imortala,
Olache düc fej tres y tres blëita;
Coraje ciafa insciö la bela armada
D'ester te n cört de gloria coronada.

En movimënt se mët spo les colones,
Vers Val de Rudo vá la gran armada
Söla sciabla les ermes beles, bones;
Chi dai stlops él ch'insëgna la gran strada;
La secunda colona fej les sables,
La terza les gran furces söles sciables.


pagina:54
Le Bracun, le gran comandant, chël vá danfora,
Senté sön so ciaval, blanch sciöche nëi frësca;
Superb é le bun ciaval de süa bel'ora,
Ch'al fej a descendënza Braconëscia;
Cun sü edli plëgns de füch, cun le ce alt en aria
Batel cun i fers na marcia döt salvaria.

Cun vare pesoch vá inant la bela armada,
Passa y lascia inaó le bel bagn de Cortina;
- No la planöra sot le Cristal slariada,
Mo Cortina marora, la ladina -;
Dlungia le lech, blot, sc'al ne patësc la süta,
Passa i maroi cun marcia dlunch bëgn stlüta.

Inchina a Tamers ván por la valada,
La munt rica de beles gran pastöres.
Al sëgn dl comandant frëma l'armada
Amez chi crëps sön chëres gran planöres:
Palsé lascel la jënt cun bela cherianza,
Spo cun usc tlera a chëra comunanza:

"Chiló", dijel, "te chësta gran planöra
Sará la sort incö o doman dezija
Tra nos y chi d'Ampëz y de Ciadura;
Manajede üsc stlops, ch'é stá benedis te dlijia,
Adorede les lances bëgn spizades,
Les sables ince da esperc dër amorades!

Dai lomberc defenede les pastöres!
De döt Marou é chëstes la richëza;
Zënza munts, zënza bosć y ojoradöres
- Dí le pói zënza mintí y cun gran franchëza -
Podëis' arbandoné chësta valada,
De beles munts y bosć incercenada.

Dai lomberc defenede les campagnes,
De bela blâ ghela dlunch curides!

pagina:55
Defenede dai iac lomberc les liagnes!
Ostes beles avares dlunch florides
Vardede, defenede, custodide,
Da d'ëres i golusc dalunc tignide!

Dai lomberc defenede les tlapades
D'üsc bi mansuns sön Fanes y Fodara,
Inc'i vidí, les vaces pascentades,
De benestanza zerta é gran capara!
Dal lu les bisces spauies defenede,
Dal valtú les iarines stravardede!

Dai lomberc defenede spo ostes ëres,
Sides ch'ares sides bele dî maridades,
Sides ciamó jones beles, insciöche stëres,
Da os, bi jogn, por chestianes aspirades!
Defenede les ciases da sbarades
Da d'ampezagn y ciadorins menades!

Dai lomberc defenede les creatöres,
Üsc mituns, les mitans bel inozëntes!
Defenede d'üsc agni les figöres,
D'üsc gran amurs les flames döt lorëntes!
Dai ri variöi üsc bi pici agní vardede,
Ch'ai n'i portes demez y scherzes, parede!

Gní gnarái chi d'Ampëz y de Ciadura,
Sciöch m'á cunté les spies da me spedides,
Cun gran forza y ciamó plü gran bravöra
Doman adora; insciö dij nostes guides.
Saludé i oruns' cun burtes zerimonies,
Che nes laldes 'ci lafora nostes monies.

Por fá ai lomberc plü bela y plü gran festa,
Despartiaruns' la trupa en trëi partides:
I armá de lances vais sön la cresta,
Dlungia Senes, da tröc coriusc chirides;

pagina:56
Le Valun de Rudo tol chi dales furces,
Dër bëgn fates dai esperc y braui Burces.

Ta Pederü é chi dai stlops che resta,
Scognüs da crëps y lëgns y coi y colines;
Iö resti cun ëi por scomencé la festa
Sot chisc crëps plëgns de besties salvarjines;
Sëgn daruns' ai atri a sonn tler de trombëta,
Canche l'onur i chërda y la bachëta."

Insciö dijô le Bracun a chëra armada.
I maroi, döt contënc de sües parores,
Conësc dl comandant la mënt scicada
Y dötes sües aziuns de bones scores;
Sües parores aprovëii cun ligrëza
Stiman a sü consëis cun contentëza.

Sües parores á dit le Bracun apëna,
Che röia da Pederü n spiun cun gran prescia;
Dal salté se pól to le fle cun gran pëna;
Döt degoron dal soius tomel da nescia;
Le guant döt stracé y ausé a tëmp y tempesta
Desmostra chël chestian nemich de festa.

Dan dal gran comandant, tignin na maza,
Dijel, sciöche süsć, parores destacades:
"Siur comandant, lomberc - taliagn - ria raza,
Passé Cortina - Botostagn - Palsades,
Aqua de Campo Croce - ciara ciara!
Lomberc maradëc - prësc prësc sön Fodara!"

Le Bracun, aldí le lingaz de chël porsona,
Ordinëia, sciöch'al é dit, les partides;
Vignöna tol süa strada bela y bona,
Vá por sëmenes ries o bel saurides;
Scognüs da crëps, colines y pizades
Speti di ri lomberc les gran armades.


pagina:57
Mo chël de ái pesc y tria, che nia ne vëgnes;
Les ambries metô man de se fá granes,
Plënes de gelosia, che sorëdl rëgnes
Sö por Senes, Fodara y ite por Fanes;
Bëgn tosc rëgna la nöt por la valada
Y sopolësc te scurité l'armada.

Döt é chît, destodá i füc dl'armada;
Ia do le Cristalo sö leva la löna,
Bela grana, bela colma, arjentada;
Jön funz dl mer, lascé iló ára süa cöna
Por fá vijita al cil curí de stëres
Y fá ala tera veze de ciandëres.

Indorades di crëps les gran pizades
Se salüda da lunc cun maesté tra ëres
Y se la rí dl sënn dles armades,
Che dorm, ilominades dales stëres,
A sü pîsc, da bur somi sovënz tormentades
Y dal frësch sëch y taiënt gonot scassades.

Debota vá la löna, passa Fosses,
Fanes granes y piceres, Varela,
Boá, Pisciadú, sparësc spo sura Dosses
Cun löm blanchicia, smorta plü co bela;
So rëgn mëssera zede a löm plü tlera,
Che colorësc de sanch la gran Fodara.

Mo dan sorëdl lová é chi de Ciadura,
Cun ëi chi de Cortina, l'amirada;
Descedé i á de Fodara la ferdöra,
De broja söl doman acompagnada;
Cun cioce ega de vita bel snel boiüda
I ressorësc insciöche les flus l'aisciöda.

Nia n'ái ciamó bampé chi de Ciadura.
"Degun prigo n'él", dij les spies talianes,

pagina:58
"Nia n'él da odëi te chësta crepadöra;
I maroi ó condüje ite naota les manes
Denanche gní a ciaré de sües pastöres
Chiló sön chëstes beles gran largöres."

I ciadorins y ampezagn s'abina,
En marcia zënza val' pora se mëti;
Sigüsc se vëighi sëgn da gran rovina.
Do n bel ciamurc, che sciampa iló, stlopëti:
Falé fali la bestia salvarjina,
Mo i braui maroi, chi á aldí chi de Cortina.

I taliagn arbandonëia gran Fodara
Cun vare lisier calan vers la planöra;
Zënza ordin vái, y olá degügn ne ciara;
Por crëpes, crodes, sëmenes, pastöra,
Düc despartis, vers Pederü s'un vëgni,
Dala pert di maroi scognüs se tëgni.

Sciöche vespes te n colp so ospá arbandonëia,
Te süa pesc da val' ri möt desturbades,
Zënza desfarenzié intenziun ria o bona,
Da rabia mates jora a gran senades
Y vendichëia söl pröm ch'ares incunta
Cun l'ajëi la ria berta a ëres injunta:

No atramënter salta inc'i maroi fora
Da chëres büjes y da chi andri y crëpes
Por mëte sëgn ampezagn en gran malora,
Por rumpe ai ciadorins costëis y rëpes,
Por fá na fin a chëra jënt lomberda,
Che mët a döt, tut fora le dërt, averda.

Les döes armades scraia cun gran urlades;
I crëps incërch respogn cun rondenides;
Da vigni pert splundruns y stlopetades,
Dales fomades crëps, pizes curides;

pagina:59
Mindicé de val' om na gran tomada,
Da val' blastëma o inom sant compagnada.

Les bales sciüra, i crëps, les vals bruntora;
Les bales jora, jora cun prestëza;
La jënt, ladins, taliagn, toma y brodora,
Chël tla val, chël ater sön n'altëza,
Curis en pert da sasc y peres lotes,
Sides dales bales, sides da d'atres botes.

I maroi é braui, tira, toca, copa;
Ala mort, cez ch'ai vëiga iló, destini;
Olache le stlop, la mira a jí s'intopa,
Püri lomberc, a gran pëna iló fini,
Na pert te büjes, d'atri sön colines,
Lunc da ampezanes, lunc da ciadorines.

Le Bracun ne mët averda a lancia o bales;
Sproman vál sciöche saita por planöra,
Por colines, por bosć, por vals, por pares;
Döra sciöche la mort ál ciaradöra;
La mort portel, olach'al röia y passa:
Vignun a odëi le Bracun zitra y se scassa.

Dan i maroi, tla man la sabla en aria,
Sön so ciaval pél angel de vendëta;
A bravöra i sü amonëscel straordinaria,
Le Bracun, la flu, l'onur dla bachëta.
"Mosorede, stlopetede, copede, mazede,
Batede y dan dal döt n'i la zedede!"

Le ce en dui toc a Giovanni d'Aquabona,
A Bepo d'Alverá mazel cun forza
Cun süa spada fornida de corona;
La crëpa cun le ciorvel sciöche vedla scorza
Trapassel a Gustin de Bigontina,
No atramënter al Checo de Cortina.


pagina:60
Agaié le ce á le bun Bracun cun colp de spada
A Berto de Pezíe y a chël de Mortija,
Nasciüs trami da jënt d'Ampëz stimada;
A Carlo de Pecol, no a chël d'Inzija,
A Tita de Staulin, bun da fá crignes,
A Felize, gran contadin de Crignes.

A Tone de Varvei ál dé da sbudelada,
Insciö ciamó a Vighile de Ciamulera;
A Crestofo de Juel dál na forada,
Ch'i stentins pica lunc jö inchina a tera;
A Flip de Lacedel ál rot les rëpes
Y l'á mazé dailó sot chëres crëpes.

Cez che le Bracun incunta, toma a tera;
A Menech de Meleres tolel na sciabla,
Dal me, ch'al á, fej chësc na burta vera;
Mo chël de Brach cun colp furius de sabla
Taia a Menech bel a mez la iama dërta,
Ch'al toma coretan por na para ërta.

Nia miec n'i vára a Gigi, le jonn de Ronco;
Le Bracun le laora de vigni vers cun l'erma,
Ch'impede n jonn somëiel inultima n munco;
Ah, le Bracun, le mistier sál chël de caserma;
Pasciun ne n'ál degöna chël te vera,
Bel ti sál, canche döt corëta a tera.

Le Bracun spromëia vers Stefo de Coiana,
Che cun le stlop fej gran dann a nosta armada;
Sablada i dál tan sterscia y tan stragrana,
Che la sabla te tera s'é ficiada,
Do avëi partí en döes perts Stefo valies,
Che se moiô ciamó n pez do sciöche vies.

Insciö fajô le Bracun cun süa gran forza;
Döt batel cun la sabla taiënta a tera;

pagina:61
En pec cez ch'al incunta vá sciöche scorza;
Al bat y ficia, taia, spidicëia, zera;
Cun le bun ejëmpl vál da brau danfora
Y insëgna ai maroi la sort dl'ora.

I maroi, stlec ne n'ési, tira y sbara,
Mosöra bëgn y vega spo la bala;
Becaria feji burta sot Fodara,
Olache ciadorins y ampezagn bala,
Bala le bur bal de mort cun gran ostiades
Y cogora y brodora cun urlades.

Mo 'ci i lomberc da desprijé ne fôi,
Cis i ampezagn, ch'ê plëgns de gran bravöra;
Cun sües sprinzes de dër bi colps fajôi
Y rosedâ gonot chi jön planöra;
Gran bria dêi por ester ëi dessura,
Y i maroi jö tla gran pastöra.

I taliagn fô tröc sciöche les mosces;
Vigni momënt n odôn de nöies schires,
Sciöche te bisces, che salta pro les brosces,
Trates te chi staloc te vedles scalires;
Plü ch'ai toma, tocá da döres bales,
Plü spësc se mostri tres sön chëres pares.

Sciöche les mosces, gnüda ch'é l'aisciöda,
'Cër copes de lat plënes sëna y jora,
Y leca y ciücia y mai no ne se müda;
Parades spo demez da sorá fora
Vëgneres prësc indô en plü gran armada
Y scomëncia batalia plü indiaulada:

No atramënter bolî 'cër les pizades
Di ciadorins y ampezagn l'armada
Sot gran Fodara en spësses, gran tlapades;
Pará do pizes, crëps cun gran tonada

pagina:62
Gnôi fora te n cört en plü gran schires
Y scomenciâ la vera cun plü mires.

Sciöche dui bagoc, canch'ëi dal sënn se tücia,
Impröma fej, sciöch'ai chiriss matades,
Spo zessa vare a vare y mai ne mücia,
Mo rová, söles beles pascentades,
A gran destanza ëi te n colp s'impunta,
Y cun burtes sbunfades spo s'incunta:

Insciö fajô 'ci chëres döes armades:
Sëgn tomades cun spënta spaventosa
Öna söl'atra a dades y dramades;
Do burtes gran forades sgricioroses
Se despartësci indô, armada da armada,
Por sighité la vera sfogatada.

Les vals, colines, büjes é curides
De lomberc, morc en chëra burta vera;
D'atri scraiâ dal me dles ferides,
Sdraiá iló zënza remede sön chëra tera;
I sagns, sciöche nia ne foss, passa dlungia
Zënza se tó por chi feris bria lungia.

Mo ince pro i maroi é la segra desturbada,
Ince sües linies é gnüdes tröp plü tleres
Y la meja di combatënc calada;
Te spëises pé ai maroi trö' massa ceres;
Gran é le numer, che mëss patí y che jëma,
Gran ince de chi ch'é morc, liberi da tëma.

Destenüs morc te chëra gran planöra
Fô Paul de Colac, Tita de Fordora,
Trami dui jogn, de corp bi y de statöra;
Dala lista di vis á 'ci trat fora
La mort dui jomelins da Mesavila,
Berto, fi su y rich de Pedevila.


pagina:63
Morc fô da bales bëgn tl ce tocades
Francësch de Rü y Ojöp vedl de Fornacia;
Pire de Frontü á ciafé döes stlopetades,
Nia demancao le bel jonn Gorio Paracia;
A Flip dl Muradú odôn les cerveles,
Che gnô fora, insciö a Guido da Ciaseles.

Tomé y mort é dailó chël de Corcela,
Destenü te na büja bela sota;
Sura d'ël Bepo, le bel jonn de Corjela;
La crëpa ái trami dui da mez ia rota;
De Cianoré le Iocl dorm sö na colina,
Le ce fracacé da bala ciadorina.

De Pradüc Iergl, de Fur le rich patrun Tita,
De Curt Ojöp, de Pincia le Pedevila,
De Pedagá Matî, chël de Meghita,
De Solar Franzl y le bel Sepl Somavila,
De Flô Martin, Zenz de Peraforada
É stá copá sö n col da na sbarada.

Valentin Burcia, Carlo de Valgiara,
Felize de Miscí, Jan de Cortina,
Scimun de Poz y Tone y Adam de Miara,
Chisc é spantiá y mená te gran rovina
Dai lastuns, sasc y peres de Fodara,
Dai ri lomberc mená por ria capara.

Feris n él tröc, che jëma y se lamënta:
Nazio d'Alnëi, chirí dales marores,
Por ester bel y rich y zënza stënta;
Blaje de Crëpa, mercant de pels de cioures,
Ernest de Ras, Rodolfo de Slarota
Stá düc iló bi chic, sforzá da iama rota.

Ijidoro de Biëi, de gran richëza,
Zenzo de Cianacëi, rich de campagna,

pagina:64
Merch de Cianëi, om de compagnia y franchëza,
Brojo de Corterëi, de forza stagna,
Florian de Sarjëi, gran amant de ciaces,
Chisc vá düc zoc sciöche bos dales crepaces.

Le Bracun vëiga le gran prigo de süa armada;
La retirada vers la val comanel,
Mo plan y en manira regolada;
I ciadorins y ampezagn ingianel
Cun le fá crëie, ch'i maroi batüs s'un sciampes;
So piano ól, che degügn tra chi ne bampes.

I lomberc crëi ester verité la finta,
Cala dal alt cun gran potënza y forza.
Sciöche n rü, dal tempié fosch tan co tinta,
Mëna pantan y sasc y zop y scorza
Y para cez ch'al ciafa a bruntorades
Cun gran rovina jö tles valades:

Insciö parô 'ci la gran Fodara
Döt foscia dai taliagn che gnô y arbassâ
En gran meja cun döt cez che vá para.
Olache la planöra scomenciâ,
Da vigni pert slarié iló se slariâi,
Cez ch'ai incuntâ, dan da d'ëi parâi.

Le Bracun fej sëgn a Iaco de Mantëna,
Che fô capo de musiga y trombëta;
Le moto dl comandant vëighel apëna,
Ch'al pëia tl instromënt taché te na vëta;
Al sona la trombëta cun tlarëza
Y i crëps respogn dër bel y cun sveltëza.

La trombëta por ester bela tlera
É aldida dai maroi scognüs vers Fanes,
Aldí é da chi de Senes le sëgn de vera,
Aspeté da d'ëi dî bele cun vëies granes;

pagina:65
Dai posć scognüs se levi düc atira,
Salté salti da olache le zelo i tira.

Sciöche lech stlüt döt incërch dala natöra,
Canch'al pó da val' pert fá na sbrocada,
Tol sasc y lëgns intiers, toc de pastöra,
Ciamps, pra, ciases, majuns te na stlopetada
Y cür döt cant de smöia, de roa slariada,
Olache l'ega passa y se fej strada:

Insciö vëgn sëgn te n colp cun sbunf y forza
De Senes, dl valun de Rudo armada,
Fornida d'ermes taiëntes sciöche smorza,
Aguzades cun dër bona amorada;
Rondení feji, scraian cun usc salvaria,
Düc chi crëps, Senes, Fanes y Fodara.

Sëgn scomëncia la vera spaventosa
Cuntra chi de Ciadura y de Cortina,
Sará ite da vigni pert da jënt rabiosa
Por litighes, che mai ne röia y ne fina;
Le sënn da agn y agn tëgni ite, sëgn ciafel aria
Y rump fora cun füria döt salvaria.

I maroi, trasportá da rabia vercia,
Bat en toc, fej döt pec de cez ch'ai incunta.
Sciöche cer' doturs, por tó a amaré la mercia,
Taia, bëgn che l'amaré se para y impunta,
Döt le corp en toc y le lascia zënza vita,
Contënc d'avëi podü fá de blëita:

Insciö trata i maroi chi de Ciadura;
Ai taia, fora, ai pëta, bat y zera
Y sbudelëia döt cant a gran tortöra
Cez ch'ai vëiga tolon pert ala vera;
Sables, lances, stlops, furces y manares,
Chëstes é de chël de les burtes ares.


pagina:66
Basilio de Runcac é sciöche na füria;
Cun na manara en man batel a tera
Cez ch'al incunta, ri angel dla möria;
Cun gran friguns odôn fajon la vera
Y Teodoro y Michil, trami de Costa;
De mort sigüda é chi dui la ria posta.

Cun destenjiun tra chi dales gran lances
Ficia Lejio, Tomesc, Laurënz da Brüscia;
Al nemich deura chi vënter y pances
Sciöche britola de nusc deura la scüscia;
Les pedies de chi trëi é dlunch marsciades
Da ferides y burtes sanlasciades.

De furcia i capi é Lupo de La Sala,
So bun compagn Linert, nasciü s'a Frena,
Plazido de Plazores, bun te stala,
Ugo d'Andram, de Berto fi y de Mena,
Silvester de Stivé, le plü jonn d'armada,
Ciascian de Casun, le pröm dla tlapada.

Dí ves ói sëgn ciamó i plü bugn de sabla:
Amadio de Janin, Gabriel de Crosta,
Bernert da Rot, ch'â pordü na sciabla,
Pio de Plaza, cun pel dl müs bel rosta,
Domëne de Fordí, Paul de Costata;
De sabla fô i mius chisc do la rata.

Burta, grana, crudela y spaventosa
É tra maroi y lomberc ta Rü la vera;
Tamers, la bela munt, por ciüfs coriosa,
É curida de morc, jetá por tera;
Al n é de Marou, plü n él de Ciadura,
Che dorm por tres sön chëra gran largöra.

I ciadorins y ampezagn la zed,
Incercená da trëi perts sciöche ai fô;

pagina:67
La maiú pert mëss morí zënza remede,
D'atri sciampâ de ci vers ch'ai podô,
Mo gonot fôi fermá da na sbarada,
Por comié dai maroi do d'ëi tirada.

Finida é tra Ampëz, Marou la vera,
La vitoria á costé tröp y 'ci massa;
Cultada é de sanch döta la tera,
Aspeté pón iló tröpa erba grassa.
I maroi, la vitoria ái davagnada
Y i ciadorins á tut la retirada.

Destenüs é i taliagn iló por tera;
Tra i morc él i feris, che baudia y jëma,
Se brodora, se palpa, tira y zera,
Scraia, prëia, ciara, desperëia cun blastëma;
I maroi vëiga i morc y les ferides,
Mo les iniuries n'é ciamó finides.

Döt te n colp dij n marou de gran sapiënza:
"Vadagné uns' sëgn cun pëna la vitoria,
Fat uns' la vera cun inteliënza;
Merité zënza dübe uns' düc gran gloria;
Bun fej do gran strabac picera festa,
Sëgn che la jënt é bëgn saurida y mestia.

La festa, ch'i á tl ce, é dles plü beles:
Chidlé chidluns' te chësta gran planöra,
No por pest forní sö döt de cordeles,
Mo por gloria y onur y por bravöra;
La pastöra chiló sides la chidlara,
Ara é bela da plan sciöche n'avara!

I morc taliagn, destrac por les colines,
Chi sides, bi vërc adërtassö, nüsc chidli!
Por cogores les testes ciadorines
Nes sorvirá, magari 'ci da piedli!

pagina:68
Trëi boc porom oruns' bëgn nes conzede;
La chidlara arjignede y spo tirede!"

Da düc é la proposta bëgn laldada;
Ciamó na ota scomëncia le jüch de vera,
Mo cun i feris y morc l'án impiantada,
Che zënza aiüt y defeja é iló por tera;
Ces y corps plü de duicënt prësc abinon,
Cun chël bur jüch chi püri morc scintinon.

Le comandant, le pros Bracun, vëgn de Fodara
Do avëi paré en malora le rest de Ciadura;
Al vëgn sön so ciaval y d'atri para;
Sproman vál por chëra gran largöra,
Röia, le ciaval döt mol, sön chëra plaza,
Ch'é dal jüch indiaulé ajiada y döt paza.

Le Bracun vëiga dan ël la gran vergogna;
Al ciara dî y ne pó crëie chël ch'al vëiga:
I sü t'infamia straoc sciöche te rogna,
Che ne pó ester lavada mai cun ega,
Mo mëss gní cun le fer lorënt borjada,
Sce l'infetaziun dess ester levada.

Batalia á le bun Bracun tra d'ël plü döra,
Plü ria da davagné co la ria vera
Vënta cun chi d'Ampëz y de Ciadura,
Bëgn ch'ara sides stada plü co cera;
Mo calmé so sënn dijel solamënter:
"Vergognusc, söi jenëdli snel chësc mënter!"

I maroi le gran tort fat da d'ëi capësci;
Al Bracun, che pé l'angel de vendëta,
Zënza dî se ponsé stimi y obedësci
Por ester le plü gran om dla bachëta;
Da pert lascé le chidlé i ciapí se levi,
Por i dejonorá injenedlá stôi.


pagina:69
I onurs feji spo ai morc de conveniënza,
I sopolësc düc canc tla planöra,
Taliagn y ladins zënza desfarënzia;
Finida döt incërch la sopoltöra
Onorëii i morc ciamó cun trëi sbarades,
Che rondenësc dai crëps cun gran tonades.

Fora por Val s'un vëgn indô l'armada;
Le Bracun söl bel ciaval, chël vá danfora,
I maroi do cun cira consolada;
N vedl tambüre sona Tita da Fordora;
Ciantan, cigan a Al Plan röii da sëra;
Finí ái la vera t'ostaria ala Stëra.

Vera crudela y burta é chëra stada,
Mo plü burtes ciamó é les conseguënzes.
Do chëra vera tres é la valada
Da bur signai, da straburtes potënzes
Vijitada cun gran dann de chi passa
Y söla nöt se fida a tort trö' massa.

N iagher vistí de vërt da nöt scurënta
Gonot ta Tamers vëiga chi s'infida
A traversé la munt rica de mënta,
Sciöche fajô zënza pora n cer' vedl Brida
Na ota ch'al jô a ciamurc de cuntrabando,
Messon schivé por chësc le tëmp d'ergobando.

Le Brida, n iade rové pro na ciasota,
Ál apëna fat füch te chëra bercia
Por se scialdé te chëra ütia döt rota,
- La sgnapa ál mefo dër tla man ch'al cercia -
N sciosciüre aldel sciöche döt jiss en rovina
Y ch'al gniss de chi crëps na gran lovina.


pagina:70
Al salta fora d'ütia, ciara y ciütia;
Na gran tlapada vëighel de gran cioures,
Che passa dlun' saltan n pü' sot chëra ütia:
- D'Al Plan dalunc sarára al plü döes ores -
N gran bëch fosch él t'amez chëra tlapada,
Che cun le iagher vërt salta deboriada.

D'atres otes ciamó te mascherades
Odü ál, sciöch'al cuntâ, nosc bun vedl Brida:
Le medemo iagher döt vërt fajon saltades
Amez dui bur cians, cez ch'al vëgn afrida,
Cun sciosciüre, vera, scrais, ürli y te füria,
Che chi crëps pél che vais sotissura.

Dlun' saltan vái sö y jö por la valada,
Le iagher t'amez, i cians a ciampa y dërta;
Jí vái, sciöch'ai sciampass da val' scoriada,
Debota, sides la strada dërta o ërta;
Mo cez ch'ai ciafa en strada, scherzi y zeri,
Sciöche fej i gran sassins, gonot 'ci i leri.

Na püra möta fôl n iade de Meghita,
Che vardâ ta Tamers bos y bisces;
Inom âra, sigü le sái, Margarita;
Sön stran dormîra zënza let y cisces
Te n piz dla ciasota bëgn cunciada,
Do d'avëi cené jüfa bëgn smalzada.

Ia da rü de Bürz tert na ota éra jüda;
Da implí d'éga söl ce âra na baricia;
Le iagher vërt y i dui cians l'á dailó odüda,
Scarzada l'ái, sciöche fej iat cun sorücia;
I ciavëis án ciafé do solamënter,
Mangé döt l'ater s'ái chi bonamënter.


pagina:71
Pesc ne n'él plü te chëra gran valada,
Fata ch'é stada chëra burta vera;
Inchinamai i bi vicí l'á arbandonada
Por chirí d'atri paisc y atra tera;
Ater ne vëigon plü iló co cornidles,
Ch'an alda gracedan sciöche vedles nidles.

Sce messëis n iade o l'ater tó la strada
De nöt por Val de Rudo vers Fodara,
Ciarede d'avëi te gofa la raisc "Pada",
Ch'á salvé nosc bun Brida da mort rara;
Ciafé la ciafarëis' sot na gran cioscia,
La cioscia ves dijará la scora foscia.