Lege provinziala di 14 de messè dl 2015, n. 7 Partezipaziun y inclujiun dles porsones cun handicap

Da Wikisource.
ladino

Provincia autonoma di Bolzano Lege provinziala di 14 de messè dl 2015, n. 7 Partezipaziun y inclujiun dles porsones cun handicap Intestazione 31 maggio 2016 25% Da definire

Lege provinziala di 14 de messè dl 2015, n. 7


Partezipaziun y inclujiun dles porsones cun handicap

PERT I


DESPOSIZIUNS GENERALES

Art. 1 (Fins)

(1) Chësta lege á le fin da sostigní les porsones cun handicap y ti garantí les medemes oportunités te düc i ciamps dla vita.(2) Cun chësta lege ti garantësc la Provinzia autonoma de Balsan, nominada da chiló inant Provinzia, tl cheder de sü podëis y de sües competënzes en atuaziun dla Convenziun ONU sön i dërc dles porsones cun handicap y tl respet dles desposiziuns statales y europeiches, ales porsones cun handicap:

le respet plëgn dla dignité umana y dl’autonomia individuala, cun lapró la liberté da tó sües dezijiuns, sciöche ince dl’independënza dles porsones;
la nia descriminaziun;
l’inclujiun tla sozieté y la partezipaziun plëna y efetiva;
l'avalianza dles chances;
l'azessibilité;
le respet dla desfarënzia y l'azetaziun dles porsones cun handicap sciöche pert dla varieté umana y dl'umanité.

Art. 2 (Grup de destinaziun)

(1) Chësta lege é por porsones cun menomaziuns fisiches, cognitives o sensoriales che döra, che ne sciafia nia da tó pert cun i medemi dërc ala sozieté a na moda plëna y efetiva porvia de impedimënc desvalis. Cun "che döra" él miné plü dî co sis mëisc.

(2) Chësta lege é ince por porsones che á maraties psichiches y porsones che á dependënzes, sce al vá debojëgn y sce al vëgn tigní sö la partezipaziun cun dërc valis, plëna y efetiva ala sozieté.

(3) Te chësta lege minon cun “porsones cun handicap” le grup de destinaziun preodü dai comesc 1 y 2.

Art. 3 (Prinzips generai)

(1) Les mosöres preodüdes te chësta lege vëgn realisades a na moda da: sostigní l'autodeterminaziun y la responsabilité personala dles porsones cun handicap; respogne al bojëgn individual de sostëgn dles porsones cun handicap y tigní cunt de sües aspiraziuns; garantí l'inclujiun dles porsones cun handicap tla familia y sozieté y jí cuntra vigni fenomen de stigmatisaziun; ester proporzionades al resultat dejidré, tignin cunt di svilups soziai y di progresc dla inrescida scientifica; ester coordinades danter ëres y mirades ala realisaziun di proiec individuai de vita.

(2) Le proiet de vita y les mosöres che alda lapró vëgn elaborá y atuá a na moda zentrada sön la porsona.

(3) I ënc competënc, publics y privac, garantësc la colaboraziun y le barat informatif, dantadöt tles fases de passaje da n sorvisc al ater.

PERT II

FAMILIA

Art. 4 (Mosöres de sostëgn por les families)

(1) L’assistënza dles porsones cun handicap y le sostëgn de sües families mët man le plü adora che ara vá y se basëia sön la valutaziun multidisciplinara di bojëgns y dles abilités individuales.(2) La Provinzia sostëgn scomenciadies de sensibilisaziun, informaziun, formaziun, acompagnamënt y consulënza, sciöche ince de autoaiüt por i geniturs y les families dl dagní.(3) La Provinzia sostëgn la consulënza y l’acompagnamënt dles porsones cun handicap por sostigní so dërt da determiné autonomamënter süa vita sessuala, se fá na süa familia y eserzité la genitorialité. (4) La Provinzia sostëgn: prestaziuns y sorvisc a ciasa por sostigní y acompagné les families y i intervënc pedagogics bunoris por mitans y mituns cun handicap;

sorvisc de alisiramënt sciöche l'acoliënza temporana y tratan la fin dl'edema, sciöche ince te families afidatares;
l’acoliënza pro i sorvisc residenziai y semiresidenziai por les porsones sot i 18 agn, sce so bëgnsté é tl prigo;
ofertes d'assistënza y acompagnamënt che ti corespogn ai bojëgns individuai dles mitans y di mituns cun handicap, sciöche ince de sües families, aladô dl articul 10 dla lege provinziala di 17 de ma dl 2013, n. 8;

ofertes de recreaziun por döta la familia; formaziun y ajornamënt permanënc sön le tema dl’inclujiun, por düc che che ti pîta consulënza y acompagnamënt ales families;

mosöres por sostigní, aladô dl articul 8 dla lege provinziala di 17 de ma dl 2013, n. 8, la compatibilité danter familia y laur y le reinserimënt tl monn dl laur, tignin cunt di bojëgns particolars de che che socodësc y ćiara di familiars cun handicap.


Art. 5 (Mudaziun dla lege provinziala di 17 de ma dl 2013, n. 8 "Svilup y sostëgn dles families tl Südtirol")

(1) L’articul 17, coma 2 dla lege provinziala di 17 de ma 2013, n. 8 vëgn mudé insciö: "

(2) Por conzede l’acoliënza dles mitans y di mituns cun handicap ti sorvisc preodüs dai articui 14, 15 y 16, garantësc la Provinzia le finanziamënt dl personal cualifiché che vá debojëgn, süa formaziun y so ajornamënt permanënt sön le tema dl’inclujiun. I compic y les prozedöres por na colaboraziun partezipativa vëgn regolamentá aladô dl articul 7, coma 2 dla lege provinziala sön la partezipaziun y inclujiun dles porsones cun handicap.”

PERT III


SCORA Y FORMAZIUN

Art. 6 Dërt de n sistem formatif inclusif

(1) Dötes les mitans y düc i mituns, dötes les scolares y düc i scolars cun handicap á le dërt da frecuenté scolines y scores fondades sön l’inclujiun. Por chësc fin garantësc la Provinzia n sistem educatif d’istruziun y formaziun che á chëstes carateristiches: al arata la varieté y les desfarënzies individuales dles mitans y di mituns, dles scolares y di scolars sciöche val’ de normal y na ressursa; al ti assigurëia a dötes y a düc le dërt de n percurs educatif y formatif en comunanza de cualité alta, che garantësc les medemes oportunités; al fej a na moda che dötes y düc pois tó pert ala vita y al prozes d'aprendimënt tles scolines y tles scores; al tëgn cunt dla gran varieté di bojëgns, dles poscibilités d'aprendimënt, di interesc y di talënc de mitans y mituns, dles scolares y di scolars, y atuëia mosöres y ofertes formatives spezifiches y personalisades; al conzed le svilup de conescënzes y competënzes che sostëgn l’azes ala vita soziala te familia, sön le post de laur y tl tëmp lëde, sciöche ince tla vita publica; al tol demez i impedimënc al’educaziun, al'istruziun y ala formaziun; al ti garantësc a dötes y a düc, aladô de so proiet de vita y dles desposiziuns generales por les iscriziuns, la liberté de lîta d’iscriziun tles scolines y tles scores, sciöche ince la partezipaziun ales prozedöres d'amisciun eventuales.

(2) Le dovëi scolastich y formatif, sciöche ince le dërt d’istruziun y formaziun reverda ince les mitans y i mituns, les scolares y i scolars cun handicap. La Provinzia garantësc dötes les mosöres de sostëgn che vá debojëgn por chësc fin.

Art. 7 (Mosöres de sostëgn a livel provinzial)

(1) La Provinzia y i comuns, olache al é preodü cun na convenziun aposta, garantësc n sistem formatif inclusif tres:

n su grup de laur suraistituzional a livel provinzial che coordinëia les mosöres por l’inclujiun; de chësc grup fejel pert ince les porsones che rapresentëia les organisaziuns interessades;

n zënter de competënza por l’inclujiun de vigni Departimënt Istruziun y Formaziun, che tol ince ite i sorvisc de consulënza y n zënter por l'imprëst de materiai didatics y pedagogics spezifics, sciöche ince de mebli personalisá spezifics ales scolines y ales scores;

n percurs de formaziun spezifica, che mira al’inclujiun, por le personal pedagogich dles scolines, döt le personal insegnant, sciöche ince por les colaboradësses y colaboradus por l’integraziun;
l’assegnaziun de personal cun competënzes spezifiches;

scomenciadies de formaziun permanënta sön l’inclujiun por döt le personal;

ambiënc de stüde y lercs tles scolines y scores, che sostëgn la partezipaziun y l’inclujiun;

le sostëgn finanziar ales scolines y scores por cumpré materiai didatics y educatifs spezifics, sciöche ince mebli personalisá spezifics, ater co sce ai vëgn cumprá da na sënta zentrala o metüs a desposiziun dal zënter de competënza preodü dala lëtra b); mosöres d'orientamënt bunorides a livel personal, scolastich, formatif, profescional y de laur, sciöche ince mosöres formatives mirades y d'atres mosöres che sostëgn la partezipaziun al laur te contesć adatá.


(2) Sön la basa dles propostes dl grup de laur suraistituzional preodü dal coma 1, lëtra a), definësc la Provinzia i compic y les prozedöres por mëte a jí na colaboraziun partezipativa por realisé la partezipaziun y l’inclujiun tl sistem educatif danter i Departimënc Istruziun y Formaziun, la Sanité, i sorvisc soziai, les organisaziuns de rapresentanza, sciöche ince – sce an arata che al vais debojëgn – cun d’atri partners publics o privac.(3) Por ci che reverda le dërt de formaziun garantësc la Provinzia: sostëgn por l’azes a convic y ciases universitares ales medemes condiziuns; prestaziuns d’assistënza a studëntes y studënc de universités y scores altes profescionales, bel anfat sce ares stá tles ciases universitares o no.

Art. 8 (Mosöres dles scolines y dles scores)

(1) Les scolines y les scores atuëia chëstes mosöres: analisa y valutaziun dles capazités y di bojëgns educatifs de vigni möta y möt, scolara y scolar aladô de na prospetiva inclusiva; individuaziun di faturs de prigo por tigní fora dificoltés ativan adora assá mosöres preventives; elaboraziun di planns educatifs individualisá, tolon ite i geniturs o che che á la responsabilité genitoriala y, olache ara vá, ince les porsones diretamënter interessades;

mosöres por sostigní proes desvalies dai ejams de Stat ala fin dl pröm y dl secundo ziclus d'istruziun y por acuisí cualificaziuns parziales, sce ara ne vá nia atramënter porvia dl handicap;

aplicaziun de na didatica inclusiva tl’ativité da vigni de de formaziun y dl insegnamënt; finanziamënt de mosöres che vá debojëgn por l’atuaziun dl’inclujiun;

atuaziun de proiec individualisá y personalisá, sciöche ince de percursc educatifs y formatifs orientá ala vita y ala profesciun, ince en colaboraziun cun partners extrascolastics.


Art. 9 (Criters de cualité y valutaziun)(1) Les scolines y les scores relevëia la cualité dl’inclujiun aladô de indicadus reconesciüs a livel internazional, che ares adora te so sistem de valutaziun o te so plann dl’oferta formativa. Por chësc fin tëgneres cunt de chisc aspec: organisaziun de na comunité solidara dla scolina y dla scora; didatica orientada ai bojëgns individuai cun ofertes desvalies por lauré y imparé deboriada a liví desvalis; adoranza mirada dles ressurses materiales y de personal por la realisaziun de n’oferta formativa inclusiva, ince en colaboraziun cun partners extrascolastics; trá ite i geniturs o che che eserzitëia la responsabilité genitoriala, sciöche ince les scolares y i scolars tla planificaziun y atuaziun de scomenciadies importantes por l’inclujiun.


Art. 10 (Scolines y istituziuns scolastiches provinziales parificades y reconesciüdes)

(1) Aladô dl articul 20/bis dla lege provinziala di 29 de jügn dl 2000, n. 12, mëss ince les scolines y les istituziuns scolastiches provinziales parificades y reconesciüdes garantí n sistem educatif d'istruziun y formaziun inclusif, aladô de chësta lege.(2) La Provinzia sostëgn les scolines y les istituziuns scolastiches provinziales parificades y reconesciüdes da atué les mosöres por l’inclujiun y surantol diretamënter les spëises o dá contribuc.

Art. 11 (Atuaziun de leges statales)

(1) La Provinzia se crüzia da atué i prinzips dles leges statales sön l’inclujiun scolastica.

Art. 12 (Mosöres formatives do avëi stlüt jö le dovëi scolastich y formatif)

(1) Por sostigní l’inclujiun tl monn dl laur, la reabilitaziun profescionala y l’aprendimënt por döta la vita, tol la Provinzia chisc provedimënc:

mosöres individualisades y desfarenziades por la valutaziun y l’orientamënt profescional, la recualificaziun, la formaziun y l’ajornamënt profescional;
mosöres formatives coordinades y desfarenziades aladô dl grup en colaboraziun cun düc i sogec interns y esterns che fej pert dl prozes;
mosöres formatives sön le teritore nazional y foradecá en cooperaziun cun istituc d'istruziun y formaziun y istituziuns pedagogiches.


Art. 13 (Cooperaziun cun l'Université Lëdia de Balsan)(1) La Provinzia definësc tres n'acordanza cun l'Université Lëdia de Balsan les condiziuns cheder por mëte sö n zënter universitar de competënza por l’inclujiun cun chisc compic:

elaboraziun de n proiet formatif por le personal pedagogich dles scolines y por le personal insegnant dles scores, che dá inant les competënzes che vá debojëgn por respogne ai bojëgns formatifs de dötes les mitans y düc i mituns, dötes les scolares y düc i scolars;
ativités d'inrescida spezifiches por la realisaziun dl’inclujiun tl sistem educatif d'istruziun y formaziun;
barat a livel scientifich cun d'atres istituziuns atives te chësc setur;
elaboraziun de n regolamënt por ti garantí ales studëntes y ai studënc cun handicap o cun bojëgns educatifs speziai dötes les mosöres de sostëgn spezifiches che vá debojëgn.

(2) L’atuaziun dl’acordanza danter Provinzia y Université Lëdia de Balsan preodüda dal coma 1 vëgn controlada regolarmënter.

PERT IV


PARTEZIPAZIUN ALA VITA DA LAUR

Art. 14 (Mosöres de sostëgn)

(1) La Provinzia conscidrëia la partezipaziun ala vita da laur dles porsones cun handicap n dërt fondamental y atuëia, por integré les desposiziuns statales y comunitares en materia, chëstes mosöres:

scomenciadies de sensibilisaziun dles daturies y di daturs de laur sön le laur y l’ocupaziun dl laur de porsones cun handicap;

realisaziun y finanziamënt de stüdi y inrescides, sciöche ince sperimentaziun de formes nöies de ocupaziun dl laur y laur; alisiramënt dl passaje dala scora y dala formaziun profescionala al monn dl laur, sciöche ince da mëte indô man da lauré tl caje de dejocupaziun tres ofertes de consulënza y assistënza liades ala porsona;

desfiramënt de proiec por mëte man o jí indô a lauré, che tol ite consulënza y acompagnamënt sozio-pedagogich. I proiec á le fin da arjunje competënzes soziales adatades y abilités profescionales. Ai á de regola na dorada mascima de cin agn, ince cun le fin da sostigní l’assunziun da pert dles daturies y di daturs de laur do avëi stlüt jö le proiet. I proiec vëgn metüs a jí sön la basa de n arat di sorvisc sanitars competënc;
colaboraziun y barat d'informaziuns danter i sorvisc competënc por alisiré i passaji danter le sistem formatif, le monn dl’ocupaziun y dl laur.

Art. 15 (Integraziun dl laur)

(1) Por sostigní l’assunziun cun contrat de laur dependënt de porsones cun handicap aladô dles desposiziuns statales varëntes él preodü chisc intervënc: contribuc ales daturies y ai daturs de laur por tó sö porsones cun handicap; contribuc por adaté le post de laur ai bojëgns dla porsona cun handicap y por cumpré les atrezadöres che vá debojëgn por le laur; chisc contribuc ti vëgn conzedüs ales daturies y ai daturs de laur por i majeri cosć sostignis;

sostëgn, acompagnamënt y consulënza dles daturies y di daturs de laur, dles porsones tutes sö y de che che laora tl medemo ambiënt de laur; chësc vëgn fat tres metodes de :job coaching y d'assistënza dla porsona sön le post de laur;
sostëgn dl laur dles porsones cun handicap tles cooperatives soziales de inserimënt dl laur tres l’afidamënt diret de fornidöres y sorvisc, l’introduziun de clausoles soziales ti apalc di laurs, fornidöres o sorvisc y la conzesciun de contribuc.

(2) Sön la basa de sü interesc y sües capazités y tignin cunt le plü che ara vá di dejiders y dles aspetatives dla porsona cun handicap, sciöche ince do avëi ciafé n arat di sorvisc spezialistics, ti vëgnel proponü n contrat de laur dependënt o, scenó, l’azes a n ater sorvisc.

Art. 16 (Ocupaziun de laur)

(1) Por ti assiguré a dötes les porsones cun handicap da tó pert ala vita de laur, tignin cunt de sü interesc y de sües capazités, y dagnora cun l’obietif dla reabilitaziun de laur por gní tuc sö tl marcé dl laur, pîta i sorvisc soziai preodüs dal articul 1 dla lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13, chëstes oportunités: convenziuns individuales cun aziëndes privates y ënc publics, assoziaziuns y cooperatives soziales; strotöres aposta che se crüzia dla produziun di bëgns y dla fornidöra di sorvisc, finalisades ince ala reabilitaziun de laur; prestaziuns defora dales strotöres preodüdes dala lëtra b), sön inciaria de terzi.


(2) Por les ativités preodüdes dal coma 1 ciafa les porsones cun handicap acompagnamënt y sostëgn sozio-pedagogich, sciöche ince assistënza; ales porsones che laora tl medemo ambiënt de laur ti vëgnel dé la consulënza che vá debojëgn.(3) I bëgns realisá tles strotöres preodüdes dal coma 1, lëtra b), n'á nia debojëgn de autorisaziuns aministratives por gní venüdes al detai o alingrossa. Chëstes strotöres vëgn ince autorisades da fá laurs y sorvisc sön inciaria de terzi.

Art. 17 (Indenité y proteziun dl’assiguraziun)

(1)Les porsones che benefiziëia dles mosöres preodüdes dal articul 14, coma 1, lëtra d) y dal articul 16, coma 1, ciafa n’indenité y al ti vëgn garantí la proteziun dl’assiguraziun cuntra i inzidënc sön le laur y de responsabilité zivila cuntra terzi liada al laur fat. 2)

PERT V

SORVISC SOZIO-PEDAGOGICS POR LA PARTEZIPAZIUN ALA VITA SOZIALA

Art. 18 (Mosöres por l’acompagnamënt sozio-pedagogich de de)

(1) I sorvisc soziai promöi l’inclujiun y la partezipaziun ala vita soziala dles porsones cun handicap y ti garantësc l’acompagnamënt y le sostëgn sozio-pedagogich, sciöche ince l’assistënza tres chëstes mosöres:

consulënza y informaziuns sön les poscibilités de inclujiun soziala, de gestiun dla vita da vigni de, sciöche ince sostëgn da realisé le proiet de vita;
strotöres aposta por sostigní na rëi de contac soziai y l’autonomia personala de porsones cun handicap, sciöche ince por mioré süa cualité de vita.

PERT VI

Art. 19 (Dërt d'azes y de lîta) (1) Les porsones cun handicap chir fora cun i medemi dërc dles atres porsones olá y cun che che ares vir.

(2) Les porsones cun handicap ti röia pormez a düc i sorvisc y dötes les strotöres che é de döta la popolaziun.(

3) La Provinzia sostëgn le prozes de deistituzionalisaziun y le svilup de modí abitatifs inclusifs che porta pro a n stil de vita orienté al'autodeterminaziun y al'integraziun tla sozieté.

Art. 20 (Sorvisc y prestaziuns abitatives)

(1) La Provinzia sostëgn sorvisc y prestaziuns tl ciamp dl abité, tignin cunt di bojëgns individuai de sostëgn, cura y assistënza, sciöche ince dles ressurses dla porsona, de süa familia y dl contest sozial incëria y di sorvisc teritoriai.

(2) I sorvisc soziai garantësc chisc sorvisc y chëstes prestaziuns: consulënza y sostëgn da realisé le proiet abitatif individual; ofertes por renforzé les competënzes che vá debojëgn por vire dassú o dassora; acompagnamënt abitatif a livel sozio-pedagogich y assistënza a ciasa cualificada; sorvisc residenziai integrá tla sozieté y desvalis aladô di bojëgns desfarënc; acoliënza y acompagnamënt da pert de personal spezialisé de jënt atempada cun handicap ti sorvisc por la jënt atempada, ince te comunités d’abitaziun; acoliënza tles families d'afidamënt; prestaziuns economiches por curí les spëises d’assistënza che vëgn a s’al dé sce an vir autonomamënter defora dala familia d'origina.

(3) Ales porsones cun handicap cun n gran bojëgn d'assistënza sanitara ti vëgnel pité sorvisc residenziai sozio-sanitars aposta.(4) La Provinzia sostëgn formes abitatives inovatives sides tl publich che tl privat.

Art. 21 (Frabiché abitatif y sozial)

(1) Ales porsones cun handicap ti vëgnel garantí l'azes ai programs dl frabiché sozial, aladô dles normes provinziales varëntes.

(2) Le frabiché abitatif tëgn cunt di bojëgns abitatifs dles porsones cun handicap.

(3) Por alisiré le vire en autonomia dles porsones cun handicap, colaborëia i sorvisc dl frabiché abitatif y dl frabiché sozial cun i sorvisc soziai competënc, les organisaziuns privates y zënza fin de davagn y la Repartiziun provinziala Politiches soziales, ala programaziun de abitaziuns soziales, ala elaboraziun di criters d'assegnaziun, al’organisaziun dl acompagnamënt dla porsona te so percurs d'autonomia y al mantignimënt dla medema.

SEZIUN VII SANITÉ

Art. 22 (Prestaziuns)

(1) Le Sorvisc sanitar provinzial garantësc a livel raional y de ospedal da atué mosöres interdisciplinares. Al sostëgn percursc d’assistënza y reabilitaziun uniforms y integrá por sconé la sanité dles porsones cun handicap y pîta prestaziuns sanitares y reabilitatives. Al sostëgn la comunicaziun d'informaziuns da pert dl personal sanitar diretamënter ales porsones cun handicap te n lingaz azessibl, ince tres l’adoranza de sistems de comunicaziun che tëgn cunt dles sorts de handicap desfarëntes.

(2) L’Aziënda Sanitara dl Südtirol nominada da chiló inant “Aziënda Sanitara” garantësc en colaboraziun cun la rëi di sorvisc sozio-sanitars raionai la continuité di liví essenziai d'assistënza (LEA) statai y provinziai varënc.

(3) Tres la continuité dl’assistënza dessel gní arjunt n degré adaté de sanité y de autonomia en relaziun ales capazités y abilités dles porsones cun handicap y tl respet de sü bojëgns.

Art. 23 (Competënza dl'Aziënda sanitara)

(1) L’Aziënda Sanitara adotëia mosöres de prevenziun sanitara por sostigní la sanité y tigní sö comportamënc de prigo.(2) L'Aziënda sanitara:

se crüzia de percursc d’assistënza por alisiré l’azes ales cures y ai sorvisc personalisá y ciara da ciafé sö te vigni raiun sanitar altamo n punt d'azes por les porsones cun handicap;

implementëia modí organisatifs y gestionai tla rëi por realisé formes de continuité d’assistënza danter la cura te ospedal y l’assistënza a ciasa integrada;

assigurëia na diagnosa bunorida por podëi garantí n percurs reabilitatif y terapeutich che conzed da schivé de majeres formes de handicap;
garantësc l’assistënza sanitara protesica inovativa y dër tecnologica, sciöche ince la fornidöra de despositifs protesics clinicamënter adatá, aladô dles normatives statales y provinziales varëntes en materia;

garantësc l’assistënza sanitara che vá debojëgn por les porsones cun handicap pro i sorvisc y les strotöres soziales.

Art. 24 (Modalité d'atuaziun)

(1) Les prestaziuns preventives, diagnostiches, terapeutiches y reabilitatives pitades dales strotöres dl Sorvisc sanitar provinzial ales porsones cun handicap mëss gní fates te tëmps adatá a sü bojëgns particolars y te dötes les fases dla vita.

(2) En conformité cun les normes de lege, d’orientamënt y de programaziun emanades dal Stat y dala Provinzia, vëgn les prestaziuns preodüdes dal coma 1 regolamentades da protocoi d'intenüda danter ënc y sorvisc interessá publics y privac zënza fin de davagn.

Art. 25 (Formaziun)

(1) L’Aziënda Sanitara, en colaboraziun cun la Provinzia, ënc publics y organisaziuns privates acreditades sön le teritore provinzial, y tl respet dles competënzes:

programëia y organisëia scomenciadies de formaziun y ajornamënt por les doturies y i doturs de medejina generala, les doturies y i doturs di mituns de lîta lëdia, sciöche ince por le personal sanitar de sü sorvisc, cun le fin da promöie la cultura dla sanité, jí cuntra l'emarginaziun soziala dles porsones cun handicap y informé sön les formes de comunicaziun azessibla desvalies;

dá informaziuns y na formaziun mirada ai familiars y a che che acompagnëia la porsona cun handicap te so percurs clinich.


Art. 26 (Convenziuns)

(1) L’Aziënda Sanitara pó stlü jö convenziuns cun ënc publics y cun organisaziuns privates acreditades sön le teritore provinzial por gestí i intervënc preodüs dal articul 22.

Art. 27 (Verda)

(1) Por che les prestaziuns preodüdes dal articul 22 vëgnes pitades te na manira coreta y trasparënta, vëgnel baraté fora danter i sorvisc competënc por la gestiun dl’assistënza sozio-sanitara por la porsona cun handicap atira informaziuns completes sön i intervënc fac y sön i intervënc da fá porvia di bojëgns rová pormez por sconé la sanité dla porsona.

SEZIUN VIII

CULTURA, TËMP LËDE, SPORT Y TURISM

Art. 28 (Partezipaziun y azes ales scomenciadies)

(1) Les porsones cun handicap tol pert, aladô dl'avalianza cun i atri, ala vita culturala y a scomenciadies recreatives, sportives y turistiches.

(2) I ënc publics y privac che organisëia scomenciadies culturales, recreatives, sportives y turistiches sostëgn tres mosöres spezifiches la partezipaziun dles porsones cun handicap y garantësc l’azes ai posć olache chëstes scomenciadies vëgn tignides. (3) Tl cheder de sü seturs de competënza sostëgn i ënc publics la realisaziun di fins preodüs dal coma 2 insciö: ai organisëia aziuns de sensibilisaziun, informaziun y formaziun por sostigní l’inclujiun, ince tres le raforzamënt dl volontariat; ai tëgn cunt di fins nominá dessura da paié fora i contribuc ai ënc che sostëgn y organisëia scomenciadies culturales, recreatives, sportives y turistiches.


SEZIUN IX

AZESSIBILITÉ Y MOBILITÉ

Art. 29 (Azessibilité)

(1) Ales porsones cun handicap ti vëgnel garantí l’azessibilité al ambiënt fisich, ai trasporc, al’informaziun, ala comunicaziun, cun lapró i sistems y les tecnologies d'informaziun y comunicaziun, en concordanza cun les normes comunitares, statales y provinziales varëntes.

(2) I ënc publics y privac che pîta sorvisc publics fej a na moda che les informaziuns sides azessibles y alisirëies la comunicaziun, meton a desposiziun formes de sostëgn, sciöche ince tecnologies adatades ales sorts de handicap desvalies.

(3) La Provinzia sostëgn, tl cheder de sües competënzes, l’azes ales tecnologies nöies y ai sistems d’informaziun y comunicaziun aladô dl articul 23, coma 2, lëtra d).

(4) La Provinzia sostëgn la sensibilisaziun y la formaziun dl personal, dles porsones cun handicap y de sü familiars sön l’azessibilité y la comunicaziun saurida da capí, sciöche ince sön les modalités d'adoranza di stromënc de sostëgn desvalis.

(5) Les leges y d'atri documënc ofiziai che reverda dantadöt les porsones cun handicap vëgn scric a na moda saurida da capí.

Art. 30 (Mobilité)

(1) La Provinzia adotëia mosöres da faziun por ti assiguré ales porsones cun handicap la mobilité personala cun la majera inclujiun y autonomia poscibla y garantësc dantadöt:

l’azes ai mesi y ales tecnologies de sostëgn dla mobilité aladô dl articul 23, coma 2, lëtra d);

l’azes zënza impedimënc ai mesi dl trasport publich aladô dles leges comunitares, statales y provinziales varëntes;

les prestaziuns economiches por cumpré y adaté i veicui privac;
les prestaziuns economiches por le trasport y l’acompagnamënt dles porsones cun handicap;

la formaziun dl personal che rovënn y acompagnëia, sciöche ince dles porsones cun handicap instësses sön les tecniches de mobilité; le sostëgn de proiec inovatifs y de training sön la mobilité che favorësc l’inclujiun, l’autonomia y la vita independënta dles porsones cun handicap.

(2) Le trasport y l’acompagnamënt dles porsones cun handicap da so domizil ala scolina y ales scores preodüdes dal articul 6, coma 1, vëgn fac en conformité cun les normes provinziales varëntes tres: i sorvisc publics, tan inant che la porsona ti röia pormez, integrá eventualmënter dal sorvisc d'acompagnamënt; i sorvisc de trasport scolastich o sorvisc de trasport aposta azessibli ala porsona, integrá eventualmënter cun le sorvisc d'acompagnamënt; la familia che pó damané do la retüda dl cost dl trasport tl cheder dles prestaziuns economiches preodüdes dal coma 1, lëtra d).

(3) Les porsones cun handicap arjunj autonomamënter la sënta di sorvisc soziai semiresidenziai, mo sce ares ne foss nia bones, ciaferes n training de preparaziun spezifica. Sce ares n’é gnanca bones cun le training da arjunje i sorvisc soziai, se crüzia süa familia, che pó damané do la retüda di cosć dl trasport tl cheder dles prestaziuns economiches preodüdes dal coma 1, lëtra d), dl trasport y dl acompagnamënt. Sce la familia, cun motivaziuns cumproades, ne pó nia se cruzié, vëgn le trasport y l’acompagnamënt che vá debojëgn fac dai sorvisc soziai tres:

n sorvisc d'acompagnamënt ti sorvisc dl trasport publich, tan inant che la porsona ti röia pormez;

i sorvisc de trasport scolastich che é bele preodüs dal coma 2, lëtra b), tan inant che al é posć desponibli; sorvisc de trasport aposta zënza impedimënc, organisá dai ënc che gestësc i sorvisc soziai, cun lapró le sorvisc d'acompagnamënt sce al vá debojëgn.

(4) Le sorvisc de trasport preodü dai comesc 2 y 3, fat da ënc privac zënza fin de davagn adatá al fin, ne adora nia l’autorisaziun por eserzité le sorvisc d'imprëst cun ciafer.

SEZIUN X

PARTEZIPAZIUN Y COORDINAMËNT

Art. 31 (Osservatore provinzial)

(1) Por sostigní y controlé l’atuaziun dla Convenziun ONU sön i dërc dles porsones cun handicap vëgnel metü sö pro le Consëi provinzial n Osservatore.

(2) L'Osservatore á chisc compic:

al controlëia che al vëgnes atué la Convenziun ONU sön i dërc dles porsones cun handicap;
al scrí na relaziun al ann por le Consëi provinzial sön la situaziun d'atuaziun dla Convenziun ONU tl Südtirol y dles desposiziuns provinziales, che vëiga danfora mosöres y sorvisc spezifics por les porsones cun handicap;

al dá jö arac y racomanaziuns;

al proponn la realisaziun de stüdi y inrescides sön aziuns y intervënc por sostigní i dërc dles porsones cun handicap;

al informëia la popolaziun sön i dërc dles porsones cun handicap tres consultaziuns davertes al publich.

(3) L’Osservatore é metü adöm da chisc set componënc: cin porsones cun handicap en rapresentanza dles formes desvalies de handicap; n'esperta/n espert de inrescida scientifica en materia de handicap y inclujiun; n'esperta/n espert en materia de avalianza dles chances y de antidiscriminaziun.

(4) I componënc dl Osservatore vëgn nominá por la dorada dla legislatöra dal Consëi provinzial. L’Osservatore eserzitëia sües funziuns tla autonomia plëna. Sü componënc laora debann y al ti vëgn retü les spëises, eventualmënter ince por l’assistënza personala y les mosöres de sostëgn dla comunicaziun tles ativités coliades al Osservatore. (5) Les modalités de funzionamënt y sostëgn dl’ativité dl’Osservatore vëgn definides cun deliberaziun dl Ofize de presidënza dl Consëi provinzial.

Art. 32 (Inclujiun ativa)

(1) La Provinzia garantësc l’inclujiun ativa dles porsones cun handicap y dles organisaziuns che les rapresentëia: tles fases de programaziun, atuaziun y valutaziun dles mosöres y di sorvisc che les reverda; tla programaziun y atuaziun de mosöres y sorvisc inovatifs.

(2) La Provinzia sostëgn l’inclujiun dles porsones cun handicap y dles organisaziuns che les rapresentëia ti organs consultifs dla junta provinziala metüs adöm da altamo cin componënc, sce al vëgn traté tematiches che reverda diretamënter les porsones cun handicap.

Art. 33 (Coordinamënt y racoiüda di dac)

(1) Por coordiné sciöche al alda les mosöres y i sorvisc por les porsones cun handicap, cöi adöm la Repartiziun Politiches soziales dla Provinzia dai ofizi competënc desvalis i dac sön l’handicap y organisëia incuntades regolares danter les repartiziuns provinziales.

SEZIUN XI Personal

Art. 34 (Assegnaziun de personal)

(1)I sorvisc che ti pîta consulënza, acompagnamënt sozio-pedagogich, assistënza y cura ales porsones cun handicap mëss avëi personal cualifiché cun competënzes tl ciamp dl’assistënza, dl’educaziun y dla sozio-pedagogia. Tl cheder di sorvisc soziai preodüs dal articul 1 dla lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13, che toca pro le contrat interraional coletif provinzial, pól gní renové i contrac de laur a tëmp determiné aladô dles desposiziuns varëntes. 3)

(2) Sce al n'é nia personal cualifiché tles gradatöres varëntes, ti pól gní surandé, do avëi fat na seleziun publica, a na moda da garantí la continuité assistenziala ti sorvisc soziai, l'inciaria a personal cun n profil profescional che ti somëia a chël chirí, por alplü 36 mëisc. 4)

(3) Le personal preodü dal coma 1 mëss respeté l’orar al’edema preodü por le personal provinzial dependënt aministratif; a livel de contrataziun coletiva gnarál stabilí le tëmp por se cruzié dla consulënza, dla preparaziun, dla programaziun, dla documentaziun, dla formaziun y dl ajornamënt che mëss ti corespogne a vigni moda altamo a n otavo dl orar al’edema.

(4) Al personal assegné ales scolines y ales scores, por suplënzes o por bojëgns particolars, ti pól gní surandé inciaries, aladô dl ordin dles gradatöres, ince por manco co n ann scolastich. 5)

(5) Le personal preodü dal coma 4 laora tles scolines y scores olache le lingaz d'insegnamënt ti corespogn a so lingaz dla uma. (6) Les desposiziuns preodüdes dai comesc 3 y 4 pó gní integrades dai contrac coletifs.

SEZIUN XII

DESPOSIZIUNS FINALES

Art. 35 (Desposiziuns transitores)

(1) Les prestaziuns y les mosöres preodüdes da chësta lege vëgn pitades dala Provinzia, dai ënc gesturs delegá y da istituziuns publiches y privates, sön la basa de sües competënzes istituzionales, sciöche ince de acordanzes stlütes jö tl respet dles normes varëntes. I referimënc ala lege provinziala di 30 de jügn dl 1983, n. 20, che vëgn abrogada dal articul 37 de chësta lege, contignüs tl articul 10 dla lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13, y mudaziuns suandëntes, se referësc ales medemes funziuns preodüdes da chësta lege.

(2) La Junta provinziala se crüzia da atué les mosöres preodüdes da chësta lege tres regolamënc y d'atri provedimënc aministratifs, en conformité cun les normes statales.

(3) Les prestaziuns sozio-assistenziales a bëgn di invalig de vera y de sorvisc vëgn pitades dai ënc gesturs di sorvisc soziai aladô di criters y dles modalités stabilides cun le regolamënt d'esecuziun preodü dal articul 7/bis dla lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13.

(4) L’articul 22, coma 1 dla lege provinziala di 18 d’agost 1988, n. 33, y mudaziuns suandëntes, vëgn mudé insciö:"(1) Da calcolé la tassa al de ne tëgnon nia cunt di cosć tl ciamp dl’assistënza sanitara, dla cura di püri, dla reabilitaziun y dl’assistënza farmazeutica. Ales strotöres ti vëgnel retü i cosć sön la basa de criters stabilis dala Junta provinziala, sce al ne vëgn nia garantí diretamënter dal’Aziënda sanitara. I cosć por la direziun y le coordinamënt dl setur d'assistënza y de cura vëgn curis tres la tassa al de. La Junta provinziala stabilësc i profii profescionai che pó eserzité la funziun de responsabl tecnich dl’assistënza.”

(5) Tl coma 4 dl articul 22 dla lege provinziala di 18 d'agost dl 1988, n. 33, y mudaziuns suandëntes, vëgnel baraté fora tla verjiun taliana les parores “ai lungodegenti” cun “agli ospiti”.

Art. 36 (Desposiziuns finales)

(1) La Junta provinziala aprovëia n test scrit a na moda scëmpla de chësta lege y n glossar dla lege.

Art. 37 (Abrogaziuns)

(1) La lege provinziala di 30 de jügn dl 1983, n. 20, y mudaziuns suandëntes, vëgn abrogada.

SEZIUN XIII

DESPOSIZIUNS FINANZIARIES

Art. 38 (Desposiziuns finanziares)

(1) Les tarifes di sorvisc soziai a ciaria di utënc y di familiars vëgn determinades aladô dl articul 7 dla lege provinziala di 30 d'aurí dl 1991, n. 13, y mudaziuns suandëntes.

(2) I cosć che vëgn da chësta lege, aratá de 3.425.000 euro al ann, vëgn curis tres la reduziun dl’autorisaziun dla spëisa dl’unité de previjiun de basa 09100 preodüda dala lege provinziala di 23 de dezëmber dl 2014, n. 11, de 1.200.000 euro y cun i stanziamënc de spëisa bele desponüs sön le bilanz sön les unité de previjiun de basa 04105, 04115, 05100, 05105, 09105 y 11100 a ciaria dl’eserzize 2015 y autorisá por i intervënc preodüs dala lege provinziala di 30 de jügn dl 1983, n. 20, y mudaziuns suandëntes, abrogada dal articul 37 de chësta lege.

(3) La spëisa a ciaria di eserzizi finanziars suandënc vëgn fata fora cun la lege finanziara anuala.Chësta lege gnará publicada tl Boletin Ofizial dla Regiun. Vignun a chël che al ti speta mëss la respeté y la fá respeté sciöche lege dla Provinzia.