Milanin Milanon/I pover mort

Da Wikisource.
I pover mort

../Ringraziament del poer spazzacamin ../Me regordi... IncludiIntestazione 21 luglio 2016 100% Da definire

Ringraziament del poer spazzacamin Me regordi...
[p. 37 modifica]

I POVER MORT.

ROSARI



Requiem eternam dona eis, Domine.

Et lux perpetua luceat eis.

— Hinn chi sti pover mort sott a la terra, frècc, gelaa, senza fiaa, senza cœur, senza parol, veden pu, senten pu, se mœuven pu, sti pover mort....

La mattina l’è bella, allegra, pièna de sô, de lûs e lor senten nanca el cipp cipp di passarit che balla sui crôs, sti pover mort...,


Mort!

L’è ona parola che quatta el cœur.

L’è una parola scûra, che fa paûra, [p. 38 modifica]che fa cor i sgrisor, fa drizzà i cavej, tœu la famm, tœu el sogn. Se se comenccia a pensà a quî oss, a quî œucc, a quî dent e se pensa che sti oss, sti crani, sti dent eren anca lor gent bella, allegra, ambiziosa, pièna de vita, de sangu, de passion, de bellezza, de amor... se se comencia a pensà a sti pover mort...

Requiem eternam dona eis, Domine.

Et lux perpetua luceat eis.


— E tucc moriremm.

Re, princip, imperator, papa, soldaa, strascee, cavalier, commendator, poèta, cont e marchês e pitocoh; mi, el mè padron de cà; lu, el so servitor; lee e la soa vesina; ti, to pader, to nonno, i to bagaj, i bagaj di bagaj, tucc, bei e brutt, a vun a vun, come i fœuj che croda, vèmm giò al scûr, [p. 39 modifica]al frecc, in ona cassa bagnada, in on lenzœu strasciaa, sott a la terra, sott a la nev...

Requiem eternam dona nobis, Domine.

Et lux perpetua luceat nobis.


— L’è inutil attaccass a la vita coi ong, coi rampîn, coi cadènn. Tegnév de cunt, guardèv dai arî, dall’umid, dal gel, dal só; attacchèv a la roba, ai danee, al vin bon, ai dottor, al speziee; andee pur in l’aria bona, sul mar, sui mont. La mort la ven, la ven, la cor, la cor, la salta i mûr, i mar, i mont, la compre i dottor, i speziee, i danee; la cor, la ven, l’è chì. No la guarda in faccia a nissun, la taja in drizz, in sbièss, erb, fior, gabb e vidór, stóbbia e forment, la cor, la ven colla ranza e la fa fen.

Requiem eternam... [p. 40 modifica]

E nûn, stóbbia o gambûs, stemm chì a cruziass, a odiass, a scarpass la faccia, a robass el quattrin, el boccon, a tœuss la vita, la pâs, l’onor, l’amor, a tossegass el cœur, el disnà, per l’ambizion d’on ghèll, d’on post, d’on oss, d’un titol e no séntem la vèggia che picca che picca, che s’cioda la vita.

Et lux perpetua....


Amen. Pazienza là sott almen se vœurem ben! Dormem tucc nell’istess lecc, sott a la stessa coverta, bianca d’inverno, a fioritt in primavera. El só el fa de candela a tucc e l’è ona pâs, on silenzi, on riposà!

Nol riposa fors sto pover angiol chi sott, nassuu malaa, stremii, pien de crost? l’è staa chì trii ann, mastransc, tisigœu, a tossì, a piang, a fa stremì la soa mamma, senza mai podè dormì [p. 41 modifica]nè di, nè nocc. Nol riposa adèss sto pover ratt?

Requiem eternam dona eis, Domine.


— E sta povera tósa? l’era bella, bona, savia, piena de vœuja de lavorà e gh’è staa on assassin che g’ha rott el cœur, l’ha tradida, e sola, strasciada, su ona strada, senza pan, senz’ajutt, senz’onor, l’ha sentii ona vôs de denter, la s’è miss’a sgarì, a scappà, a cor vers un foss, a ciamà la Mort!

= Et lux perpetua luceat eis.


E sta povera donna che l’ha vist a morì el so Emili? l’ha pregaa, supplicaa in genœucc el Signor, la Madonna, i Angiol. Trii dì l’ha pregaa la cros, col cœur strasciaa; ma quand [p. 42 modifica]l’ha vist a morì el so Emili a sèdes ann, quand l’ha vist mort, smort come el lin, sul so lett, coi laver avert, e ch’el sentiva pu, pu nient, nanch la soa mamma a piang, sta povera donna l’ha pregaa la Mort che la portass via.

La Mort l’è bona...

La Mort la g’ha cœur...

Requiem eternam....


— E sto pover omm chì in fond in d’on canton pien d’ortigh? l’ha lavoraa sessant’ann a piccà prej, per on boccon de pan pussee dur di prej, e quand vècc, stracch, malaa, n’ha poduu pu, on dì de gennar el se buttaa press a on mûr... Fioccava!

La Mort l’è bona...

La mort la quatta...


La quatta i avarizî, i piagh, i [p. 43 modifica]vergogn, i tradiment, i tirannii, i peccaa di sciori e di poveritt...

Grand e piscinitt dormen in scoss alla mamma granda...

La Mort l’è bona.

La Mort la perdona.

Requiem eternam dona eis, Domine.

Et lux perpetua luceat eis.