Pagina:Çittara zeneize 1745.djvu/214

Da Wikisource.

Del Cavalli al Sig. Leonardo Levanto.


Q
uella Gritta, dri pesci ro carzœu,

Onde l’Arba destilla a ra mattin,
Per savorîra, çuccaro divin,
Amara per mi solo e dentro e fœu:

Quello zin, tutto armao de pointeirœu,
Chi me pertuzan, senç’avei moǽ fin:
Quella Bella, chi ha misso ogni sò fin
In vive dra mæ morte, e moǽ no mœu:

Ch’a m’agge misso in tanta frenexia
D’abbandonâ per lê ra fregattiña,
Lonardo, a che stupî dra mæ paççia?

Se Amô, chi fa dro lesto e dro berliña,
Ven per veira d'in Çê senç’arbaxia,
Là dond’a sta con maestæ diviña?