Pagina:Calendar ladin 1914.djvu/58

Da Wikisource.

— 83 —

Se presta no voi gir,
J me fas subit sentir
Na gran peada amö
Te ckel’puret de db’. ’
L e propio da grignâr,
Che i se met a ciastiâr
Subit chel de do purêt
Cun peade e cun bachet.
0 corpo dela luna!
Chel no a mia colpa valguna,
Che, paxche col far trum — trun,
L desturbassa fos 1 comün.
Par chel mingol del veis, che 1 fas,
Subit tinf tonf i je das;
Esser no 1 e nesuna reson,
Ma pazienza, bel e bon.
Nse proprio na meseria 1 e,
A servir n pec o n molinê.
Se con gir sot piêvia e vent
Cun na ciaria, che faS spavênt.
J fas corer e trotâr,
A costa de crepâr,
Che se sofle c se sua
Plu che te na bona stua.
Chel magnâr no fossa mal,
Ma chel 1 e ampö n fal;
Prest iporta freit, prest ciaut
Sche a chel cianolin de Sbaut.
Mi âmeda staâ zis trop a vegnir,
A vedêr se ven, voi gir.
A st’ora la podessa esser chio,
Ma voi spetâr n pec amö.
Adês sente mi âmeda a vegnir
La cognose bel tel gir
Con chi bie feres da musat,
Che 1 auter di Tonin je a fat.
(NB. Eleonora ven cun la peta.).
E Te pur neza! magna su n bon teis,
Che tu n abe assâ par n meis.
Chesta fossa po ben da grignör.
Fam no se vòlön po mia durör.