Pagina:De Marchi - Milanin milanon.djvu/62

Da Wikisource.

— 60 —


Nûn se càmbiem, vegnem e vèmm, jer vestii alla spagnœula, incœu col cilinder, doman fors coi gamb in su; nûn passem a cavall, a pè, in carrozza, sul tram, sul carr di mort, bej, brutt, vestii polid e strasciaa, bon, onest, o carogn, a seconda dell’aria che tira; ma ti, Domm, ti te set semper dell’istess marmor, o santo Domm, o Domm de caratter. Nûm bestemmiem el Pà, el cascem via del noster cœur, el mettem in bosinada, e ti tel scondet sott i arcâd e nè par de sentill quand, col cœur pien de magon, vegnem sul fa della sira a passeggià dedree del côr, odiòs, sacc de tutt coss fina de viv.

I noster che gh’è lontan, in Francîa, in America, in di desert dell’Africa, se fann on sogn de nott, ghe par de vedè ona roba bianca che se mœuv, che trema in aria, e te set ti, o Domm,