Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, I.djvu/580

Da Wikisource.

landrechter Maissen 551 Sumvitg regulescha Maissen sp(r)e[r]tamein sias scartiras, seproveda cun daners … et auter il pli custeivel de siu tenercasa, e continuescha lura cun siu compogn il viadi tochen Domet, nua ch' el sequintava segirs avon las persecuziuns … dil tribunal della Cadi. Leu dueva la partida dil caiser schurmiar … el, entochen che era ils cumins de quella partida, podessen vegnir ad 5 el en agid enconter la Cadi. Sut il domini e la protecziun dil casti de Razen, e dil cumin dil plaun secarteva el de saver star leu senza neginas molestias. A Muster ha il tribunal denton manau il process vinavon e, suenter haver citau Maissen treis gadas senza che quel fuss comparius, concludiu: 10 quel dei esser privaus de tutta segireza, declaraus et enconoschius per „fogelfri“ e sia facultat vegnir confiscada. Maissen spetgava a Domet sin ina viulta dellas circumstanzas politicas e sperava agid d' auters cumins, prinzipalmein della Lumneza, la quala haveva schon entschiet far pass hostils enconter la Cadi. Duront quei 15 temps mava el savens a Reichenau ne a Cuera tier ses amitgs per secussegliar … e secomblidar vi cun quels. Sin in de quels viadis, denter Cuera e Domet vegn Maissen tuccaus dil culp mortal. In siu figliol sepaina e setta il padrin, che patertgava de negin prigel e mal e recitava il brevier, culs peis ensi. Il figliol bucca satisfatgs de haver mazau siu padrin, ha quel 20 eunc sblundergiau; mo ei lura vegnus aretaus, processaus e pendius a Razen, e zuar bucca per il mazamen, sunder per haver sblundergiau il tgerp de siu padrin. — Era quel ha pia contenschiu sia beinmeritada sort. Suenter che nus havein relevau il caracter de landr. Maissen della vart disfavoreivla, eis ei era raschuneivel de far menziun de sias vertits. 25 Ei gliei strusch de capir la gronda contradicziun e differenza d' opiniuns, maximas, reglas e sentenzias, che regievan el. El era in contrast nun explicabel … de vezis e vertits! Landr. Maissen fuva schi devozius, ch' el sanflava tut il di ora bucca consolaus, sch' el haveva per ina raschun ne lautra buc udiu la s. messa. 30 Ils offecis divins visitava el en tuttas circumstanzas. El recitava mintga di il brevier, e remarcabel eis ei, ch' el ei vegnus sittaus giu cun il brevier enten maun. El era exacts de complenir tuts auters duers della religiun, savens mava el tier la confessiun e tier la communiun. Sco um privat fuva el in bien bab de casa, in fideival mariu et emperneivel vischin. 35 Gie, quei che vegn oz il di capiu sut il num „moralitat“ regieva tier el en in grad elevau. — Et in tal um, cun semegliontas qualitats ei curdaus aschi profundamein!! Sia grond' ambiziun, sia violenza, ins po dir: barbaria e crudeivladat, … sia ranveria, quei ha manau el tier sia sventira e ruina. 40 La memoria de quei um dei survir a nus tuts per in sanadeivel exempel.