 |
Questa pagina è ancora da trascrivere o è incompleta. | |
702 Gion Arpagaus segien bia meins spess pli d' observar. Insumma Rest Andriu atribuescha la minura fretgeivladat dils ons ad ina declinaziun dil clima. In hagi ussa bregia de conservar e far prosperar las enfiarlas ed ils pérès e tscharschès, che creschan vinavon, acquisteschien mai pli la grondezia de quellas plontas 5 veglias, dallas quallas in seregorda zun bein, sch' in havess era buc avon égls vastusas cuschas. Jeremias della Valetta pretenda a siu tur, ch' ei seigi malplazzau, … de metter la cuolpa sill' aura, sil clima, ne schizun sils planets celestials, fertont che nus sez muncheien de complenir bein et endretg las obligaziuns de nossa clomada. Ils firaus che nos perdavons applicavien 10 per implorar la benedicziun de surengiu, vegnien ussa profanai ne magari mess giu. Bandunond il carstgeun ils Sogns sapi el bucca far curvien, sche quels vegnien unfis de far ils advocats avon ils tron dil Tutpussent. Las oraziuns vegnien fatgas mo surò ed aschia fetschien ellas nagin fretg. Mademamein vegni era la tiarra cultivada cun meins attenziun. Crocs cun 15 rodas, mulins de vonar, panaglias modernas e tontas autras novaziuns de broda sapien mai e pli mai dustar la fom, che tribuleschi e mortificheschi oz il di pign e grond. Tuc la noda, Jeremias, continuescha Flep de Susanna; ti pos bein esser in Jeremias cun tias lamentaschuns, havessas saviu far crescher ils dutgs 20 eunc pli fetg cun tias larmas. Ei fan surò bucca mo odadò, mo bein era endadens, cun senutrir e sevestgir, igl entir tener — casa fa endament rauba leva. Calzès e caltscheuls, capetschs e capetschas, bests e bestuocs de nossas venerablas urattas fuvan bucca meins de vaglia, che quei penderlém e scufflentém de lur beadias. La differenza ei mo quella, che lu havev' ei 25 puolpa e cuoz, ed ussa eis ei sco la flur della stad, che dabot si crescha ed eunc pli dabot svanescha. Gnanc stratscha e scrottas de ligiar si ina plaga ne de stupar ina rusna anflan ins pli en casa. In vestgiu ded ina misterlessa dumbrava tontas fauldas sco igl on dis, ussa vegn ei strusch de strubiar entuorn la plonta. Per ton pli numerusas las hontas e scadiolas, 30 zucherins e zucherèras. Basta, lein era tedlar scarvon Modest, el ei era bucca ded jer pli, ha bia schau dar l' aura entuorn il nas e vegn mai steunchels de legier las novas. Cumbein che jeu tegnel cul vegl, sche anflel jeu giest, ch' in staupi bucca las ureglias ed ils égls al temps niev. Nus rufidein buc il giereun 35 sec, rufidein bucca las monas novas. Tut tedlar, il bien selvar, mal a nin sa far. Si pia scarvon: Mia filosofia, aschia plaida Modest, mia filosofia rurala ei tut maneivla e simpla. Napoleon, cadenaus vid il grep dell' insla, finescha ils dis de sia veta cun far reflecziuns sur dil passau e futur. Domondaus … per cussegl ded in suveran de pauca condiziun, che haveva tschaffen 40 d' amplificar il tscherchel de siu domini, dat el per risposta: „Igl emprem, che sedomonda per daventar grons cun far ujara, ei danès, il secund ei danès ed il tierz ei danès.“ Napoleon fuva igl affon dell' ujara; l' ujara … fuva ad el la supia de siu tron, la petga de sia cruna. Napoleon, quei
