Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/679

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


e nova 671 dadas, ed enprovadas. [p. 2r] … Per lu vegn iou a me sprovar de scriver regularmein. Iou quint, che mei' ovra dei vegnir novialla, ed utile; mo sevenz quit' ins ed æi bóc, volt ins e sa bóc. De pign ensi sun iou staus marviglius ent il Lungatg matern, e de 5 pign ensi hai iou quæl teniu aul. Cur, che iou hai enpriu ded ir, hai iou æ enpriu quæl de plidar, e quæi æi deventau ounc esser vivius in on. Stema quæi, che ti has, ed enpriu de tes buns vegls, pærtgæi she ti stemas quei bóc, she tgi dei quæi stimar? La Literatura æi la scienzia fundamentale de totas kaussas, e necessariamein 10 … survarga, ina naziun l' autra enten scienzias, e studis, mistregs, ed inschins, sch' ælla survarga las autras enten fundamen de sia Literatura. Bóca te turpægia, naziun grishuna! che tia Literatura æi per óssa destadada, ed aspira tier sia perfætgziun, pærtgæi autras cun la græca, e latina æn per cun il temps de de pli tshentanærs arivadas tier lur termin. 15 In grishun porsh' a ti quæst Codishæt, ed æl porsh' a ti grishun æl, mo [p. 2v] che tia Literatura vegni óss' a sia posseivele pærfætgziun, … sh' æi quælla tempriva dætg avunda. Seies miu interpretatur benevólent, scientific, e conporteivel! Rabius ils 13. d' il Meins avril 1805. 20 [p. 33] D' il temps de S. Sigisbert æra la Literatura romana nova, bialla, e telgenteivla. Quælla havæv' æl portau or ded Engaland [p. 34] cun ils quater Evangelis, ed il codish de las vitas d' ils Eremits. Bein gleiti suenter, nomnadamein sot igl Avat Adalbero æn las mobilias sacras vegnidas … … transportadas a Turitg pær æsser sagiras de l' invasiun d' ils Avers, e Huns, 25 e quælla Literatura æra la medema romana. Quæi hai iou viu, e son æ pærdetga de quæi. Suenter ha la Literatura d' ils Diploms, e Bullas semidau en diversas modas, mo la Literatura antica, ai ræstada la medæma; pærtgæi ashia semuss' ælla ent il Testament de Tellon d' igl on 767 enten la fundaziun 30 d' il Princi de la Lomella, e Sparvaira, ch' æi vegnida factga bein grad avon; [ne] gleiti suenter; enten la Bulla antiquissima, che vegnieva nomnada: la Bulla aurea, enten las convegnientshas pietusas cun la Claustra de Faværas, e de Shenis, ed en suma: la Literatura romana æi quælla, ch' æi ræstada continuamein la comina, e generale 46). 35 D' igl on 1300. envi enflein nus scrits positivamein tshentai giu en il Lungatg romansh. Quæls contenevan Poesias profanas, e sacras, Vitas 46) Documenta Monasterii Desertinensis.

-682-