Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/698

Da Wikisource.
690 Placi a Spescha

[p. 107] § I.

Renovaziun posseivle D’il Lungaç Romanc præzisamein.

Skadina renovaziun par’ordinariamein odiusa; Ælla pærde sia odiusadat ladinamein, sko k’ ælla vegn konsolidada de la necæssitat, ne degæntadat. Æi il Lungaç ded ina naziun — — literau — — kómin pær skadina naziun necæssaris, e degænts, ne bòk? Nus respondein: la dàga, ed æi necæssaria. La ragun de quæsta verdat æi quælla: la Naziun hebraika, græka, latina, franzosa, spagnola, e jermanika & & ha enflau il Lungaçs de la Literatura pær necæssaris, e dægents, e nus, sko naziun partikulare podein æ participar de quælla prærogativa.

Jerusalem, Athen, Roma: Paris, Madrit, London, Viena, e Berlin & & gaven, e laien ils pievels de lur vals, quolms, e planiras plidar minçin suenter lur dialekt, ne isonza; mo a las Squecadiras komonden ài: squeçai suenter il Lungaç, de la Literatura; il Lungaç de la Literatura ài il Lungac d’il Omens literai, e çi ke vol bòk æsser literaus, seservi de quàl de sia isonza.

In ha pli gadas dæç: k’ il Lungaç konsisti enten vushs, ed enzennas de vushs, donts d’entelir ad ins, e l’auters ils sentimens; konsequentamein çi [p. 108] ke vol prender a mauns renovaziuns de Lungaçs, ha d’atakar vushs, ed enzennas de quàls Lungaçs.

Kon væss vegness quài en efækt, gin læss dar quàl’instrukziun a la puragla? Jou vive de la speronza, k’ àl haji pli buna suetienca tier Omens literai, e dón l’encata. Las vushs d’il Lungaç han determinau las enzenas de quàl, pàrçà jl ài stau vushs lungaçeivles avon, e per suenter enzenas vugeivles. Óss enkonter komi daten las enzenas la diràkziun a las vugs, e passa il kontrari.

Ài konport’a nus pia, suondont l’isonza nova, de tralagar lãs vugs, e renovar il Lungaç kòn las enzennas.

Las enzenas konsisten veramein mo enten la Literatura, e quàllas pon vegnir konsideradas sko: literas, enzennas de literas, selbas, plaids, e sentimens. Nus denton lein mo setener si sin las literas, e sin ils plaids, ed or de quài prokurar nossa renovaziun.

Nus àssen or de dubi, ke las literas, e lur enzennas, las quales nus havein nomnau. Denterpukziuns ne: Denterpungiuns, havàssen bóka lur deveivle pàrfàkziun; mo nus làssen, ke las literas pinças korrespondæssen kón las grondas en figura, sinaquài ke a la giuventejna vejnissi facilitau la memoria. Jou denton sai oravon, ke iou sei bóka kapavels de quài mæter en efàkt dueivlamein; nuota ton meins sòn iou intenzionaus de dar in Móster, k’ il pli kapavel possi quài kondeger, il qual iou pàr meins kapazitat [p. 109] hai stoviu tralagar.