Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/699

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


691 Eksempel. A — O — Ó — U — À — Ò — E — Ù — J a — o — ò — u — à — ò — e — ù — i — B — C — D — E — J — H — K — L — M — N — P — Q — R — S — T — V — Z — 5 b — c — d — f — j — h — k — l — m — n — p — q — r — s — t — v — z — G — G — G — Ç — Ş — g — g — g — ç — ş — Lou spàras làss iou à, ke las literas grondas konparàssen a la naziun 10 griguna enqual ga kun ina delikata prògienca de bi floram. Denter tótas auteras literas grondas paren a mi: H — L — T — las pli difikultusas. Jl: c — podàss ins a la fin midar en quàlla ual dada moda; ed il H — en quàsta — ne quàlla: H — h — En sóma: iou sai or de quài bóka sesbrójlar. La sekònda renovaziun konsistàss ent ils plaids. 15 Ài dat, sko sisur ài deç, de quater sorts plaids: substantivs, verbs, adjektivs, ed adverbis. Ent ils substantivs sesafl' ài de duas sorts irregularitas: quàlla d' il nómer, e quàlla de la generaziun, [p. 110] ke podàssen àsser unçidas ora. Quàlla d' il nómer ha sia mònkada en quàst: in di ent il nómer 20 singular: igi — vàgi — uci — kani — marti — flugi — ródi & & e lu ent il plural: igalla — vagalla — ucals — kanials — martials — flujals — rodials. La regula ài quàsta: quàl, ke vol dir el singular: igi, vagi, uci & qual devàss dir ent il plural: igis, vagis, ucis & e quàl, ke vol dir ent 25 il plural: igala, vagala — ne igalla, vagalla, ucals e quàl duæss dir ent il singular: igal, vagal, ucal. Quàlla irregularitat ài càlla uisa bóka jenerale … enten la Tiarra griguna. Enkónter komi quàlla de la jeneraziun ha quàsta mónkonza: il dubi de càrts plaids substantivs de vart la jeneraziun maskulina, e fæminina. 30 Quàls dubis pon en il Lungaç grigun vegnir relevai maneivlamein, e kun quàlla moderaziun vejnir restituiu la regularitat d' ils substantivs tótalmein. Ils plaids d' ils dubis æn quàsts, ed a quàls simijlonts: art — part — preit — neiv — seiv — lavur — savur — dolur — pleiv — salin — karnun — tóts quàls kón auters biars an de la jenaraziun fæminina, 35 e pàr unçir ora tóta irregularitat de quàllas varts, vejess mæss vi tier in solàt: e — e vejness skret: arte — parte — preite — neive — seive — dolure — lavure — savure — pleive — saline — karnune & el singular, ed ent il plural: artes — partes — lavures — pleives — salines — karnunes. 40 44*

-702-