Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/703

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


e nova 695 Temp vergau. Jou àssàva, ti àssàvas, àl àssàva — àssàvan — àssàvas, àssàvan. Temp vegnint. Jou àssàsse, àssàsses, àssàsse — àssàssen, àssàsses — àssàssen. Moda de relatar. 5 Temp pràsent. num sing — nóm. plural. Jou àssie, ti àssies, àl àssie — nus àssien, vus àssies, æls àssien. Temp vergau. Jou àssàvie — ies — ie — nus àssàvien — ies — ien, àra kón jl 10 adverbi: ke. Temp vejnint. Jou àssàssie — ies — ien — nus àssàssien — ies — ien. Moda de konsijlar. àssie iou — ies ti — ie àl — àssien nus, àssies vus àssien àls. 15 [p. 116] Moda de komandar. Àsse ti — àsse vus. Moda de Suspirar. à ka' jl adverbi: o, o ke, volassi Dieus! Àssàsse iou, àssàsses ti, àssàsse àl — assàssen nus, àssàssen vus, 20 àssàssen als! Jl ài bòka de basejns, ke iou prosequi pli kón la deklinaziun de quài verb, pàrçài il ràst quorre sko il verb: saltar resalvont, k' àl vertàgà bók il: haver; mo ben il: vejnir, voler, dever, poder, lagar, far & L' àssenzia de quài plaid verbal ài: la pràgienca, sko d' il: deventar, 25 la vejnienca, d' il: haver, la havienca — tóts treis verbs han ina càrta distinkziun d' il temporal in de lauters. Dubis, ko la deklinaziun d' ils verbs enten la Literatura renovada havàssen ded ir, àn solàtamein quàsts: jl ài, nomnadamein la quàstiun, g' in enten la moda de resdar diember plural vejli dir: aran, aras, aran — àssen, 30 àsses, àssen, portan, portas, portan, & & ne enten las primas, e sekundas pàrsunas: aran, aras — àssen, àsses, portan, portas & Il medàm dubi ài enten la moda de relatar diember à plural. Il ài nomnadamein, la quàstiun: g' in dei màter in vokal avon ne suenter jl: i. Pàr eksempel, in di sin la Literatura vàdra: ari, aries, ari — araien 35 — araies, arien. Quala midada dei dar regula? Ge iou fàc [f. 117] suenter l' enprima parsuna: ari, ge sto iou prosequir: aris, ari; ge iou el kóntrari fàc suenter la sekónda, ge sto iou dir: aries, arie; ge iou pli anavon ençeive

-706-