Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/709

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


e nova 701 Jl ài en sesàz mo in Diu, e mo in temps; mo in auter ài àsser, e puspei in auter imaginar. Il plaid: Dieus, ne Deus, ded ina selba, ha pereto de plural, sko il temps. Jou làss denton konsijlar, k' in gàss ent il singular: Deu ver, ed ent il plural: Deus fauls. In di à: Diu, dieua deua, Deaul deaula, e quài 5 devos làss dir: Deus e Deuas d' ils Uauls. À agia el singular: temp, pl. temps. Pro, ài in adverbi indispensabel. En auters logs, oreifer en Jadina, ha quài plaid siu vegenadi, e si la Kadi di ins: pàr, e pàr ha duas sijnifikaziuns. … Eksempel: roga Diu pàr nus. Quài po ins entelir: roga Diu en favur nossa, ne: roga Deu tras nus. Àis ài il kas, k' in vol dar d' entelir: 10 … en favur, ùtel, komoditat & ge màt ins: pro, volt ins enconterkomi dar d' entelir, sko kagun, instrumen, efàkt & ge màt ins: pàr. Jou hai plinavon advàrtiu k' il dóbel: ss, sei bóka necàssaris, e vejni ordinariamein mai eksprimius; jl ài in: s, fàrm ed in: ş, fleivel, ed auter nuot. En jeneral, jeneralmen ài la dóblàzia de konsonants inutile. 15 La medàma rezànsenzia ha iou faç ent ils [p. 127] adverbis kasuals. L' ordinaria ekspràssiun de la purajla, ed à quàla de la Sijnoria en disquorz ài: ól, ló, e bóka: il, la: óls, lós, e bóka: ils, las. La konfusiun deriva de la quortadat de la selba. Jou denton vi quai haver surdau a la providenzia … ded Ómens literai. 20 La finàzia d' il Lungaç grigun ài bóka pecna: mo iou pos àsser konsolaus, … suponent, ke la pàrdàrtadat d' ils Griguns sko a lur surportonza sài aun pli gronda. Nus àssen aun ualti anavos kón nosa deskripziun, lein pia tralagar la moralişaziun, ed ir tier ló deklaraziun. 25 Depia, ke nus en quàsta terzia part havein faç menziun de iregularitats, d' ils verbş, ge konport' ài à de dar ina quorte relaziun de quàls. Iregulars àn sequents: àsser — ir — star — far — voler — poder — lejer — tener — retener — dir — mantener — plager — plidar, fóss de dir: plaidar, pàr àsser regulars, — haver — dever — & 30 Sişura ài faç menzjun de quater sortş verbş en risguart de lur … skomiadas, ne determinaziuns deklinabiles; de l' enprima, e terzia havein nus dau figuraziun kón ils verbs: arar, ed: àsser, e de la sekonda, e quarta volein nus dar óssa. Moda nón definida. 35 àsenziale adverbiale. Temp prasent: — gàmer. — de — kon gàmer Temp vergau: — gàmàver. — de — kon gàmàver Temp vejnint: — gàmàser. — de — kon gàmàser.

-712-