Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/717

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


Mussamens co leger, scriver, e raschunar en moda romantscha 709 que, e pronunziaus sco: ke. In di aunc óss: Vetgor, stagl: Victor. Il plaid: ver, po, àsser ton: ver, quài vol dir: veramein, sco: vir, quài ei: in Om. Ils de val Venosta confundevan aunc de miu temps el latin il: b, cun il: v. e pàr quài devess ài àsser scrit: ordinavit, e bóca: ordinabit. 5 Caluster, lustrar, d' in ins aunc óss, Venosts àra, quescer àra, Don àra, e [p. 35] quàst devos plaid ei pàr latin: Dominus, sco: Dona, ei: Domina. Ic, vegn ditg: ec, eco & D' entschata d' il tschentener 7. ne gleiti suenter ei gl Apostel Sigisbert … vegnius a Monster de Surselva 52), ed ha dau al lióc il nóm: Desert; 10 quàl vein nus aunc oz, e quint, ch' àl sei veritablamein rhàtics. Àl dei ver portau cun àl ils quater Evangelis, e vita d' ils sontgs eremits, mo quals àren scriti en Literatura de Hiberno, denònder ch' àl vegniva e sin pergameina, e va bóca tier a nossa literatura. Suenter la mort de quài S. Om, schebeg' ài, ch' ils Conventuals de quàlla Claustra han fugentau lur rauba 15 sacra, cun códishs & a Turitg, e sina quài, che quài ràsti en memoria, han àls fatg in enventari de quàlla pàr latin, e scrit àl sin la coperta d' ils Evangelis. Quài scrit ha dau a mi glish, che la literatura de gl àts temps convegnivi cun quàlla ded óss acuratamein 53). [p. 36] Aunc in pli fàrm testimoni de la verdat, ch' il linguatg, e 20 la literatura grishiuna eksitevi de gl' àts temps, sco l' eksist' ossa, ei il Testament, che Tellon, Uest de Quira, ha fatg a la Claustra desertina gl on 767. Quài che dat perdetga de l' eksistenzia d' il linguatg ei, che dediember plaids latins lien, ton materials, sco locals, àren pri ord la Romantsh, e latinisai, che nus nómnain aunc oz il di aschia. Ils biars 25 locs, lu eksistents, de Mels deven toca Monster conparen cun nóm pràsent, e mo la sùlba latina ei devos rentada vid lunder. La literatura lien àra bialla romana, sco quàlla d' ils surnomnai Evangelis, e scrita sin pergameina. … Il secund document de la literatura rhàtica ei la Donaziun fatga a 30 la Claustra d' il Desiert de Cont Wido de Lomella, e Sparweira gl on 754. Quàlla scritira ei stada scrita el stàs Desiert, e dat bóca mo d' entelir la literatura grishiuna lu usitada, sche à, ch' il: w. dobel vegnieva distinguius d' il: v. sembel, pàrtgài il sembel pagava d' il temps vegl à pàr: u. Ina sarca ded ossa sontga, ch' àra fabricada d' il Reg de Frontscha 35 Pipin, fova batid' [p. 37] ora ded irom cun figuras, e literas, e quàllas convegneven 52) La vegnida de S. Sigisbert vegn màssa ils — 613. la mort ils 636. Ex codice Desertinesi. 53) La transportada de la rauba sacra gl on — 670, sco il medem codesh móssa.

-720-