 |
Questa pagina è stata trascritta e formattata, ma deve essere riletta. | |
| Mussamens co leger, scriver, e raschunar en moda romantscha | 711 |
La Stampa de Panadóz dat a nus ina secunda ediziun d’il códesh de Canzuns gl on 1731. nounavon, e
Gl on 1737 il Códesh de gl Evangeli, e de las Epistolas sin mintga Domengia, e Firau de gl on. Àl ei scrits de Francestg Damian Gallin, ch’àra lou Plevaun, e seu dialect [p. 40] ei ons surselvans, ca d’il Plaun, e Domliasca.
Gl on 1731. màt’a nus avon il Dràtg civil de la Foppa la Stampa de Quira, ed il dialect ei fopals.
Gl on 1742. móssa la Stampadira de Scuol en Engadina sót seu enshin en quài grau tras l’ovra, entitulada: Chronica Rhàtica, de Not da Porta. Àll’ei scrita ent il dialect ded Engadina bassa, e la solàta, che tracta de quàlla aschi enportante materia.
Ent il dialect de Surses hai iou viu quàst solàt códeshàt: Doctrina Christiana, ch’ei tratga ord ils códeshs d’il Cardinal Robert Bellarmin.
Auctur de quai codesh ei: La missiun capucina en la — Rhàtsia. e squitschaus a Bergam gl on 1765. tras Francetg Locatelli.
Jou quàsh ded autras ovras, e stampas, pàrtgài che quàllas deien àsser suficientes, pàr móssar mea enterpresa; nus vegnin pia denovamein tier ils documents de scritùra.
Jacob Bundi, Plevaun de Sumvitg, e suenter Avat d’il Desiert, ha sin la fin d’il tschennàr [p. 41] 16 fatg cun auters de la Cadi in viadi pietus a Jerusalem, e descrit àl el dialect de Surselva. De cou va àl cun sea compagnia de peregrins a Veniesha, e de lou sur la mar, ed insulas d’il Mediteran. Àls ariven a Jerusalem e tuornen sur la medema mar, e tàrra anavos. Remarcabil ei quàst: ch’àls en tàrra sontga en vegni denter quàls de lou, che plaidaven lur agen linguatg.
Quàlla scritira ei il muster de la Romansh: ils plaids en tschentai en regla, ed il viadi ei sàts deletgeivels de leger. Deventau gl on 1590.
D’entschata d’il tschentanàr 17. vegnen las scritira latinas, e romantshas d’igl bein literau Avat Augustin Stòkli en literatura lu usitada.
Suenter gl on 1716 la versiun d’ils 4. surnómnai codeshs de l’Inmitaziun de Christi, de Joañes Gersen, de la Regla de S. Benedectg, e d’il Martyrologi Roman d’el Monsegnur Avat Adalbert de Funs, bein scrit, e literau.
Remarcabil ais ài, ch’àl lien seserve d’il — c — talian, p. e. els plaids: Ciel, Cera, Ceins & e scrive: ch, pàr eksprimer: tgi, tgài &
[p. 42] Bein gleiti suenter conpara la versiun de la vita de S. Genoveva en finàzia grishuna, e lu la vita de Barlam, e Josaphat.
Mo il pli remarcabil Manuscrit, en literatura ton, sco en grondàzia, ei quàl de Sur Christian Venzin, Plevaun de Tersnaus en Longnàza, Decan
