Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/721

Da Wikisource.
Jump to navigation Jump to search


Mussamens co leger, scriver, raschunar en moda romantscha 713 de Porta, Principis de Gramatica nel Linguaig Todaisc d' igl on 1778. ed in codeshàt de Doctrina Christiana el dialect de Sursaissa Romantsha d' igl on 1768. cun las Canzuns Spiritualas d' il Sur R. Florian Walther stampadas … a Quira gl on pràsent 1816. [p. 248] § 19. 5 Poesia. Grad quài ai poesia, kò nos à nomnain: Rima, ne: Kanson. Òls Romans nomnavan lò poesia: Oratio ligata, quài vol dir: Canca lijada, e quài en distinksión de lò: Oratio soluta, k' àre lò canca dislijada, e senómnave: … Prosa. 10 Veramein ài òl poet lijaus en sea ovra, pàrçài sko àl enceive quàlla, sto àl ir vinavon kun àlla. Sea atenzión grande ha àl de uardar sin lò longadat; e kurtadat, e àra sin l' indiferentedat de lós sùlbas. Sekundariamein ha àl de ver surasen de lò melodia, miedi, ne kurts 15 de sea ovra; e Tertsiarmein sin òl són de lòs sùlbas finales, k' àllas korespondien ùnas e lautras akuratamein. Ei dat pàr part, sko l ài veniu menzionau en grau si sura: sùlbas lóngas, e kurtes, e quàlas àn indiferentes, quài ài lubidas al poet de dovrar pàr lóngas, ne kurtes a seu plaçer, … ed àra tótavia longas, e kurtes, 20 lòs quales ston ordinariamein restar en [p. 249] lur àser. Tótavia sùlbas longas àn qualas d' ol akcent, e tótavia kurtas quàlas d' òls artikuls resalvant: Al, Als, k' àn konponidas, kon, &. Àra de quàl' àra àn; kò, ke, ka, e, de, gò, dò, ded, dòd, ne, nò, u, gi, & ed ordinariamein quàlas, kò staten ual avon l akcent. Òl rest de kurtadat. e lòngadat sto venir 25 enkonciu u ord poesias, ne ord Diksionaris. Lò moda, ne kurts, u: quorts poetiks àn diferents; kou ven ei sin lòs melodias, ne miedis, k' ùn vol prender lou tier, e suenter ei ston lòs ovras poetikas venir disponidas. Ùn po lejer, ne dir si àllas, mo ordinariamein venen las kantadas ju. 30 Lòs sùlbas finales, kò ston koresponder ad autras, han ded àser akuratas al audida, mo oravon quàlas determinazión vokale; ons quàlas d' òls konsonats pon vertir enqualkò pecna variazión, kur k' òls konsonants parelan ùn lauter; p. e. Denter: b — p — — d — t — — ç — j — — v — f — — c — ç — — g — ç — — k — g — — &. 35 L' auróla alpina ài fina, verklusa, e maneivel ofensiva en quài grau. Bóka senze raçión maven òls latins tier 'ls [p. 250] Hetrusks, pàr enprender lò poesia gò la lur fove adual quàsta.

-724-