Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, IV.djvu/742

Da Wikisource.
734 Placi a Spescha

ils latins vegnevi confundius cun — i — ed — u — e ch’ils nos de la Giadina, Montogn’e Schons han priu si el en — ü — sche lein nus akseptar quella novadat, cun siu sun atribuiu, e lein scriver el per pli maneivledat enten la literatura nova: ù —

Il — z — ei litera conponida de — ts — ella serve per la literatura nova, ed acseptain ella. Gl — œ — ed — oe — che s’aflan ent il literal d’il tschentener 18 enten la literatura de la Cadi, ed acseptaus de quella de la Giadina, e Montogna, e Schons, e vegn scrits — ä — ö — de present, lein nus retscheiver cun plasher, e mo signar els aschia — à — ò per ton pli esser comodeivels, e distinkt de scriver.

Gl — ó — aschia signaus ei litera necessaria, per eksprimer nos suns nazionals, e quel retenein nus, ed ei rest novs.

Per enpedir ils dubis, che neshen or d’il scriver cun; ch, ne — tg — sco in ha giu, ed ha aunc [p. 42] uss l’isonza de scriver, ed è per leviar ils iasters, de saver eksprimer, e dir ora quella moda literale endretg, sche han ins voliu meter ina litera nova en stagl, e quella nomnar: che, ne tge, en questa figura — ç — Aschia schi gleiti ch’in sa linguar, ne sbucar ora quella litera endretg, lu san ins è leger ella endretg; ed ei spir grishuna, resalvon, ch’ils Franzos eksprimen quella en lur davos sylba, che ventsche en — iers, ne — ier; p. ek: Poitiers, Bertier, Metier, &. Per distinguer la variaziun d’il — g — vein nus stoviu schendrar ina litera nova; quella vegn nomnada — je — ed ei consonante, e tschella resta, sco ell’ei, e vegn nomnada — ge — a la moda Tudestga, ed ha il sun sco in — k — lev. Domaduas curen tutina a tra ils vocals. La rashun, per la quale ieu hai priu quei — j — ei quella: ch’ella confronta pli bein cun ils plaids latins; p. ek. jentar, jenitscha, justia, jist, & En stagl d’il — c — che nus nomnaven — ze — vegn en la literatura nova il — c — che nus vein de nomnar — tsche — a la moda de nos vegls, e de l’Italia, ed ha de curer continuamein en quella moda tras tuts ils vocals.

Nus vein giu entocan ussa ina gronde dificultat de leger, e scriver quei — j — ed — g — avon — e — ed — i — fransos, e Talian. Era buca meins dificultat, de scriver gl — sch — Tudestg; ed in scriveve quellas duas ekspressiuns tutina, e stoveve dir or ellas diversemein. Jeu hai voliu scriver ellas cun — şh — lev ina, e l’autra cun — sh — grev, mo quei ha buca voliu plasher a mi, e per quei motiv sun ieu crodaus sin quei pertratg: ded ellas distinguer en questa moda: l’ekspressiun leve aschia — g — e la greve — g — aschia.

[p. 43] Deton pia ch’il Fransos lege, e scrive: jur, jurnal, gente, gentil, gisant, giter, sche, legein e scrivein nus: gur, gurnal, gentil, gente, gigont, ger; e cur ch’il Tudestg scrive, e lege: schon, schar, sche, schi;