Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, V.djvu/147

Da Wikisource.

La Chianzun da Ioseph 127

Puttifer
disch als famalgs:

Gni no, gni no, famalgs!

Gni no bain spert, tadlo!

335Lg fat, da co ch’el ais.
[f. 40b] Quaist noasch pultrum piglio,
E mno lg praist in preschun!

Per sia Jnfideltett
Sto’ l indurer draschium.
340Lg bum Josef ais sto mno
Dalumgia in la prassum,
In quella eir sto saro
Duos inters Ans cun nom;
Mu Dieu ilg ho güda,
345Ch’el ilg anumno temp
Loandrour ais libero.
A cour dessens piglier
Quaist bel exaimpel tschert,
Co nus’ns dessens dapurter,
350A tmair Dieu, esser parderts,
Da fügir eir lg pchio,

Et in spe[c]iel a quel,
[f. 41a] Sch’Dieu ho cumando.
Pilgliain un po acour

355Et fain eir surasen!
Che frütt, chi soul gnir our
Dalg melmuond pitanœng.
Arügla, astent, fadia,
Verguognia, tuorp et znuor,
360A bgiers eir chialastria.
Dieu fo palg vair vandetta
Da que sgrischus mel pchio,
Ell drova sa bachietta,
Nun po gnir ingianno.
365Schia bain ün temp stes suott,
Dieu l’hom cugnuoscha e vezza,
Fo gnir appalais tuot.
Cun quaist vœlg eau sarer
Quaista mia chianzum;
370Sch[o]dün vœlg avisser,
Chel tema Dieu lg prüm.

Velgs, giuvens et Dunauns,
[f. 41b] In soma tuott fidels,