Pagina:Decurtins - Rätoromanische chrestomathie, XII.djvu/34

Da Wikisource.
4 Florin Camathias

In zenn sin sia supia pend’el clutger antic
E lai tunar lunsch ora siu cantic pacific.

La tuor de cantunada, sco guardia dil contuorn,
Surves’il segneradi ed aunc pli lunsch entuorn:
105Leu ves’ins las pardialas e giu spel Rein Ruaun;
Las cuorts Surquolm, Sursaissa maneivel dil Mundaun;
Amiez curtins fretgeivels il bi marcau de Glion;
Ruschein cul crest de larischs e Siat leu sin il conn,
Castials en vischinonza, sin aults spuretgs e spitgs,
110Baselgias sillas spundas amiez ucclauns e vitgs.

Aschia sepresenta als egls quei mund alpin,
La Foppa en montognas, in bi flurent curtin;
Aschia pauca lètga avon tschun, sis tschien onns —
Quei mund sepresentava sigl ault als perdavonts:
115Ed uss, cantada nossa, schi lunsch el spert turnein,
Els onns de la historia, e sco present risdein,
Quei che sil munt sogn Gieri, a nozzas envidai,
Nus vein udiu en sala culs hosps leu serimnai. —
La possessiun sogn Gieri ha uss in niev patrun 1

120Sco part dil segneradi din reh pussent barun.
Giu sper Razen sesanfla siu grond e bi casti,
Spel Rein sin ina tumma, che varga orasi.
Il ferm, che bia posseda, po serasar aunc pli
E crescher sco la plonta cun maiestus tschupi. —

125Nummada segneria, che regia giu Razen,
Ha en Surselv’aschia bia possessiun e quen.
Mo sur il munt sogn Gieri ha il barun laschau
In castellan capavel, il vegl signur ugau,
In niebel de schlateina, il Heinric de Canal,
130Che sto star alla testa de tut il personal,
Menar l’economia e bein administrar,
Per funs e glieut fa render il tscheins ch’ei de pagar.

  1. Rem. Possessurs dil segneradi e casti Munt s. Gieri (St. Jörgenberg) ein stai successivamein ils sequents: Ils nobels de Freiberg, ils baruns de Vaz, la casa d’Austria, ils comts de Werdenberg - Sargans, ils baruns de Razen (naven dagl onn tochen lur fin, anno 1458.), ils comts de Zollern, la claustra de Muster 1472 — 1539, la vischnaunca d’Uors. — Tenor in register d’intradas ord la fin digl tschentaner posseda igl Uestgiu de Cuera la baselgia de s. Gieri el casti cun ers, praus ed in mulin. (habet ecclesiam 3. Georgii in castello.) Mira Prof. Muoth „Die Herrschaft St. Jörgenberg im grauen Bund“. —