Pagina:Dizionario della lingua latina - Latino-Italiano - Georges, Calonghi 1896.djvu/753

Da Wikisource.
1481 juxtim labefacto 1482

quae juxta constiterat, Caes.: sellam juxta ponere, Sall.: juxta accedere, avvicinarsi, Ov.: fuit juxta tumulus, Verg. B) trasl., ad indicare somiglianza, egualmente, del pari, come, parimenti, in simil modo, aliaque castella juxta ignobilia, Liv.: quindi con particelle comparative, litteris Graecis juxta atque Latinis eruditus, Sall.: hiemem et aestatem juxta pati, Sall.: juxta obsidentes obsessosque inopia vexavit, Liv.: eorum ego vitam mortemque juxta aestumo, Sall.: juxta ac si hostes adessent, Liv.: juxta quam, Liv.: col dat., rem juxta magnis difficilem, Liv.: con cum e l’abl., juxta mecum omnes intellegitis, Sall. II) Prep. coll’acc. (talora in Verg. e Tac. posposta all’acc.), A) di luogo, 1) propr.: a) con pers., allato, accanto, vicino, alqm juxta se locare, Quint.: alqm juxta se latere dextro ovv. in sella collocare, Suet. e Eutr.: juxta genitorem adstat virgo, Verg.: coi verbi di moto == fin presso, fin presso a, provehimur pelago vicina Ceraunia juxta, Verg. b) con luoghi, vicino, presso, juxta murum castra posuit, Caes.: juxta viam sepultus est, Nep.: juxta focum agere, Tac. 2) trasl.: a) ad indicare la successione, subito dopo, immediatamente dopo, apud quod juxta divinas religiones fides humana colitur, Liv.: juxta deos, Tac. b) ad indicare vicinanza, somiglianza, α) vicino a, prossimo a, velocitas juxta formidinem, Tac.: periculosiores sunt amicitiae juxta libertatem, Tac.: coi verbi di moto, gravitate annonae juxta seditionem ventum, si venne quasi ad una sollevazione, Tac. β) quasi così, come, ugualmente, juxta se conjuges liberosque vexari, Liv. 41, 6, 10 Hertz. γ) ad indicare conformità, secondo, conforme, juxta nocturnum visum, Justin.: juxta praeceptum, Justin. B) nel tempo, immediatamente prima, verso, juxta finem vitae, Tac. dial. 22.

juxtim, avv. (come juxta, affine a jungo), allato, vicino, appresso (contr. exadversum), assidere. Suet. Tib. 33: partic., vicino a noi, da vicino (contr. procul), Lucr. 4, 499.


K


K, k, nella lingua più antica come segno speciale pel suono K, mentre C era usato pel suono G. Quando più tardi il segno C rappresentò pure il suono K e per l’introduzione del segno G, fu usato solo per esso, il K rimase solo in qualche sigla, come K == Kaeso, V. Caeso; e k. ovv. kal. == kalendae, V. calendae.

Karthāgo, V. Carthago.

Koppa, lettera dell’antico alfabeto greco, che più tardi non si usò che come segno numerale ad indicare 90, Quint. 1, 4, 9.


L


1. L, l, secondo l’antica grafia Ι, undecima lettera dell’alfabeto latino. — Come abbreviazione: 1) == Lucius. 2) segno dell’As (libra) romano: quindi IIS, donde HS (duae librae semis), i. e. sestertius, sestertium etc.

2. L, come seguo numerale == 50.

lăbasco, ĕre (labo), vacillare, traballare, minacciare di cadere, I) propr., Lucr. 1, 537; 4, 1277. II) trasl., tentennare, cedere, Ter. eun. 178 e adelph. 239.

Labdăcus, i, m. (Λάβδακος), Labdaco, re di Tebe, padre di Laio.

lăbĕa, ae, f., arcaico per labium, labbro.

Labĕātes, ĭum, m., Labeati, popolo a nord della Macedonia e ad est dell’Illirico. — Deriv.: Labĕātis, tĭdis, f., labeatide.

lābēcŭla, ae, f. (dimin. di labes n° II, B, 2, b), piccola macchia, taccherella, non nullam laudatione sua alci aspergere labeculam, Cic. Vat. 41.

lăbĕfăcĭo, fēci, factum, ĕre, passivo lăbĕfīo, factus sum, fĭeri (labo e facio), I) smuovere, crollare, scuotere q.c.; dentes, Ter.: partem muri, Caes.: arborem, Ov.: epistulam a suis vinculis, aprire, Ov.: nix labefacta, molle, squagliata, Sen.: ossa labefacta, affievolite (altri spiega: «mosse da impeto amoroso»), Verg. Aen. 8, 390. II) trasl.: 1) scuotere, diminuire, danneggiare, fidem (credito), Suet.: alqm, spegnere, Lucr. 2) nel sentimento, ne’ suoi principi, scuotere, piegare, far cedere, domare, a) generic.: quem numquam ulla vis, ullae minae, ulla invidia labefecit, Cic.: animus vario labefactus vulnere nutat, Ov.: magno animum labefactus amore, Verg. b) scuotere nella fede == ribellare, sollevare, primores classiariorum, Tac.

lăbĕfactātĭo, ōnis, f. (labefacto), vacillamento, agitazione nello Stato, Quint. 8, 4, 14.

lăbĕfacto, āvi, ātum, āre (intens. di labefacio), scuotere, far vacillare, smuovere, scrollare, I) propr.: signum vectibus, Cic.: horrea bellicis machinis, Suet.: labefactatus rigor auri, reso molle, ammollito, Lucr. II) trasl.: A) in relazioni materiali: animum sedibus intus, Lucr.: onus gravidi ventris, cercar di abortire, Ov. B) in rel. non mater.: 1) scuotere, far vacillare, abbattere, portar quasi a ro-