Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1911, XIII.djvu/324

Da Wikisource.
318 ATTO SECONDO
Gnese. Sior’Orsola, patrona.

Orsola. Sioria, fia mia.
Pasqua. (Cossa diseu, che tòcco? ) (a Orsola)
(Ma una volta anca mi gera cussì;
Ma chi sa che no torna quel che giera.
Lassè pur che i me diga vecchia matta;
Se me marido, vegno tanto fatta1.)
(da sé; ed entra da Orsola)
Orsola. Gnese, steu ben?
Gnese. Mi sì.
Orsola. Cossa laoreu, disè?
Gnese. M’inzegno a far dei fiori da topè.
Orsola. De quei de veludin?
Gnese. De quelli, e anca de quelli de piumin.
Orsola. Lassè veder.
Gnese. Vardè.
Orsola. Brava dasseno.
Per chi li feu, fia mia,
Per quei de Marzaria2?
Gnese. Oh, siora no;
I me vien ordenai.
Per Marzaria mi no laoro mai.
Una volta laorava;
Mai no i se contentava.
Lori i me dava vinti soldi al fior.
Ma con fadiga tanta,
E i li vendeva pò più de quaranta.
Adesso i fazzo mi con del sparagno,
E gh’ho manco fadiga, e più vadagno.
Orsola. Saveu far scuffie?
Gnese. Siora sì.
Orsola. Dasseno?
Poderessi anca far la conzateste.

  1. Mi gonfio, ingrasso: vol. III, p. 331 ecc.
  2. Vol. IV, p. 319. n. 3.