Pagina:Goldoni - Opere complete, Venezia 1911, XIII.djvu/325

Da Wikisource.

IL CAMPIELLO 319
Gnese. Ma una putta, la vede...

Orsola. Marideve.
Gnese. Oh, cossa che la dise.
Orsola. Sentì, care raìse 1,
Ve voggio ben assae; vorave certo
Véderve ben logada.
Ma le bone occasion, oh le xe rare.
Sioria; vago a parlar co vostra mare. (parte)

SCENA III.

Gnese, poi Lucietta in altana.

Gnese. Mia mare, poverazza,

La me marideria.
E anca mi lo faria, se se trovasse
Un partio de quei boni:
Ma se ne catta2 tanti de baroni!
Lucietta. Siora Gnese garbata! (con ironia)
Gnese. Cossa gh’aveu con mi?
Lucietta. Con un’amiga no se fa cussì.
Gnese. Cossa v’oi fatto?
Lucietta. Feve dalla villa3.
Lo savè che Anzoletto me vol ben,
E in casa vel tirè quando che el vien?
Gnese. Ho comprà della roba.
Lucietta. Per comprar,
De chiamarlo de su no gh’è bisogno.
Gnese. Mi a vegnir sulla porta me vergogno.
Lucietta. Vardè che caso! no ghe sè mai stada,
Siora spuzzetta4, in strada?
Gnese. Co gh’è mia siora mare; ma no sola.
Lucietta. Orsù, in t’una parola,
Lasseme star quel putto.

  1. Vol. V, p. 438, n. a.
  2. Se ne trovano ecc.
  3. Vi fate nuova, fate la gnorri.
  4. Superbetta, vanerella: vol, II, p. 212 ecc.