El gran salut l’è quest 190De la gent a la bonna e natural.
I personn com’i fo
De sti paroll nostrann se degnen no;
E specciaran vott dì, se gh’avii flemma,
A fa ona scimiottada tucc insemma. 195Ma nun ver meneghitt e ambrosian
Vemm là col nost tran tran.
Del rest, a la vigilia
Quij ch’è lontan de ca mollen anch lor
Per vittur, per barchett o per vapor 200A fa ’l Natal in mezz a la familia.
Ma poden vegnì tucc? Quanti cristian
Con sgonfi i œucc, a on tavol d’ostaria
Han de patì diman
Tutt i torment del maa de nostalgia! 205Quanta gent disgraziada
Passaran el Natal anca st’ann chì
Col muso a la ferrada!
E i so pover parent? vel disi mì
Che cont in cœur sto spin 210Gh’ha puranch de andà in tossegh el pollin.
O Dio d’amor pietos
Che per la remission di nost peccaa
Sii nassuu in d’ona stalla