Pagina:Rajberti - Fest de Natal.djvu/33

Da Wikisource.

— 31 —

     E se freghen i man.
     340Vun che ghe va al rovers i so interess,
     O che se trœuva a spass cont pers l’impiegh,
     Cossa che al dì d’incœu succed de spess,
     El fa on Natal de can.
     Te là settada arent su do cadregh
     345Quella cobbia: lu tutt a ciccioritt,
     Lee cont el cœur che salta e coi œucc bass:
     Se tocchen dent, se strengen i sciampitt:
     A giorni han de sposass:
     E se cunten sta bella novitaa
     350Che on Natal inscì bell l’han mai passaa.
     Vel credi de tutt cœur: fors l’ann che ven
     (Vorev sbaglià) l’andarà pu inscì ben.
A proposit de spos:
     San Steven l’è quel dì che quij de fœura
     355Vegnen cont el toson, cont la fiœura
     A streng i gropp o a scernì fœu ’ l moros.
     E intant che i vecc regôllen i interess,
     Quij ch’è in trattaa se dan di oggiad in sbiess:
     El galupp el se ingegna
     360A fa a la bella mej di zerimonni:
     La tosa la se degna
     De rid sott œucc e fa quai repetton,
     Segn de sodisfazion: