Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/100

Da Wikisource.

— 89 —


dlisia inalzè napera pur r'cordanza, colla scrittura a lettres d' or, ch' i cuntass' la storia de doreja d' Genofefa, incie a chi ch' ā da gnì. — Pessimes conseguenzes deng rì senn. T'l senn nè fà e nè dì mai val, ch' el sarà pur solito mal fatt e mal ditt, e t' arràs da te pentì; mo sfreid'l denant col sanc d'l divin agnell Gesù Cristo, che d'gorr dalla crusc'. —



CAPO XV.


Ci d’venf'l sengn'?


Valgungn' angn' dō i ēla finalmentr garatada alles fadīs, o dirung, ai sforc' di rittri su amizi e d'l fedēl portaermes d' condù 'l conte val ŏta fora d'l ciastell, e les proves d'l consolè derzā plang plang fora valc. Pur chesc' ung à fatt 'ng grang convito, cung allegries d' musiga coll arpa e ciantamentg' solenni e d' bonavouia, 'ng n' at'r à ingjignè 'ng ritterspil, da tra la saìtta teng anell, 'ng terzo ejibì na ciaccea, e dea ch' el amā chesc' d'vertiment da picce ingsou, parōle ci chesc' l' unico, pur 'l destò da sua malinconìa. Gnūs soura d' chesta sua ligrezza i cavalieri fajō gonot cung el na ciaccea d' purceì salvari, d' cerf, laurz, e luus; d' te tirz ēlle illaota aſsà fora pur i todesc'; e Sigfrid nè desprijà nett nia la compagnìa di cavalieri; anzi soul consei d' Guelfo àle istess ordinè na grang ciaccea, e à inviè duttg' i cavalieri a comparì. El fō soulla fing