Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/104

Da Wikisource.

— 93 —

"Ah sè, chella este tou, tou mia sposa! tou Genofefa! pur mia colpa r'vada ang te stato. I nè sung plou degn' d' alzè i oudli a tè, incie nia d' r'stè soulla terra; mo i tè scongiure, dimme: poi sperè p'rdon?"

"Iou nen à mai aibù avversiung a tè, caro sposo, e mi amur a tè nè s' è mai sfridè, purcicche i sung siguda, ch' t' es stè ingiannè: leva sou dunque, ch' i te poss' abbraccè, ciara cocch i pitte dalla ligrezza d' t' avei ceaffè."

El singfidā impò appena ai ciarè t' l mus, e dijō: "Incie 'ng refflung nè, nianca na storta parora? Angelo d'l Ceìl, anima santa, ah, ci mai ai iou fatt, cang, ch' i à aibŭ l' ardiment de t' offende?"

Dàte pesc', Sigfrid, e tengn' dutt fatt dall' orei d' Iddì. El è ste bung pur mè, vire te chisc' bosc'; i onori e les ricchezzes m' ess' forsi tratt fora de strada, intang ch' i à ceaffè Iddì e 'l Paraisc' t'l deſert." Intrattang vegnel Schmerzenreich adarlerc, vistì te sua pell de rechl, descuz, i pīsc' ciamò mōi, pur avei m'ssè p'stè te nei, ch' el n' ē ciamò illò cutanta, spezialment'r t' les fezzūres d' les creppes. Soutt al bracc' portāle erba bella fresca, imp'rmò coiuda soulla rūa d'l rū, t'la mang āle na raìsc', ch' el sè mangiā. Cang ch' el odō 'l conte vistì in pumpa da cavalier, e 'l smazz d' plumes, ch' svatā soul elmo (ciappel d' ferr)