Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/107

Da Wikisource.

— 96 —

d' routes; spo s' elle sentè dlungia la sposa, s' à tut l' mutt su i jonedli, e i dà 'ng atra odlada da porta fora ai prezipizi, ai pecceŏs fosc', ciamò ciarià d' nei, spo rump'l fora teng pittament e disc': "O Genofefa, ci miraco d'la divina onnipotenza mai t' à mantignì te na boscaia tang spaventoſa; forsi chel, ch' Iddì t' à m'nè pur 'ng angel la speiſa dal Ceìl? ahi! sett angn' lunghissimi m'ssei ste zenza 'ng buccung d' pang, zenza ' ng ceum d' guant, descuzza soulla nei d' ingvēr, la fia deng duca auſada a mangiè fora d' massaries d' or e d' arjent, tratta sou in purpura e seda, ch' stentā a soffri 'ng zeffir (vent jintìl) ch' soffla. Pur at'r bengn' che scarmettina dal patì, e dal travaliè, t' vīs impò; purcicche na p'rsona da bengn' sopporta les tribulaziungs!"

Ella i salta t'l baiè, e disc' cung ligrezza zeleste: "Scuta ma e nè baiè plou d' chesc'; i ā pou ci chilò mies ligrezzes: e t' i palac' manciel forsi crusc'? aste tou forsi patì manco co iou? Fing alles lamentaziungs, e trattengn' te in t' atri pingsirz. Ciari a to fì, fresc e vī, colles masselles rostes, sceoucche na porpora, san e gaiert, cung speiſa d'l dutt ordinaria e aria sana. Soul ciastell c'rsceŏle forsi sou massa d'licat, e ſengn' foss'l ghel, graſumè al per d' i atri mittungs di Signurc'. Godetla dunque e ringrazia a Iddì."

Spo àla cuntè sou, cocch' Iddì l' ā mantignida