Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/108

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 97 —

cung so fì mirabilment'r dal moment, ch' la cerfa ē gnuda la pruma ŏta t' l andr, cina a chel, che ceacceada dal conte sè n' ē sceampada illò; e el scoltā pro scommout e incantè. Soulla fing disc'l: "Mirabile è Iddì in sua infinita bontè, e immensament'r sapient riguardo ai mezzi pur nes mantignì; e tou, mi fì, nè te desmentiè mai chesc'. Cang ch' t' es gnù trasportè piccea creatura chilò pur ordine d' to pere, e la uma nè t' pudō mantignì, anzi d'buriada cung tè m'ssā est'r ia, s' à Iddì liberè dalla mort colmezzo d' chesc' animal; e cang che la m'ſeria d' tua uma ē r'vada al sommo, in foſa da i la m'ssei presc' zede, e tou te chestes boscades orrendes, plenes d' lūs, t' esses m'ssè est'r ia soul iade a mia abitaziung, e d'gungn' m' ess' dè notizia d' osta necessitè, meffo der illaota elle ste chesta pura bestia zenza favella ch' m' à ortiè cina a os. In chesta maniera zenza fa mirachi Iddí à saipù da gní a so der temp in aiut colles solites legges naturales: pur chesc' confidi dagnara ad El la cura d' tua vita." — Basta ch' s' lasceungſe cundù, la provvidenza, buntè e sapienza d' Iddì nes mena sigū 'l plou bengn' pur dutta la vita, cina ch' sung al fing, soung Paraisc'. —