Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/111

Da Wikisource.

— 100 —

sungſi ligh'r, ch' i Mori nen à fruzzè mi ciè blanc, dea ch' Iddì m' à conzedù d' est'r pr'jent a chesc' spettacol d' doreja; ſengn' mouri cung ligrezza." Spo s' ale tutt 'l mūtt t'l bracc', l' à bajè soul mūs, colles parores: "Siiste bengn' ingnū, cara creatura, vero r'tratt d' to pere, cresc' sou nia atrament'r ch' el, nobile brao; amabile saurì sceoucche tua uma, bung e d'vot sceoucche intrami dui."

Timido e spaurì parō Schmerzenreich, a udei tang d' jent, a est'r la pruma ŏta lapprò, mo plang plang ceaffāle confidenza, e gnē discorsivo. A udei tang de coses nouies pur el, nè zedōle d' urei savei, e d' damanè, e duttg, Guelfo spezialment'r s' la godō ad aldì les dimandes e osservaziungs siccades d' l mūtt fresc, incandenò spiritoso e dalla urella curta. La maiù morvouia i ēle a udei jent a ciavāl, ch' i fajō la m'demma impressiung, che a chi popoli salvari, che l' udō la pruma ŏta, e cr'dō che l' om e l' ciaval foss' dutt ung toc, quindi damanāle: "Pere, elle dunque ci uomini cung cat’r giames?" Cang ch' i ommi ē gnūs jou dal ciavăl, e ch' el i ē gnù m'nè daimprò 'ng scimb'l, disc' 'l al pere: "Ullacch' ais tutt chestes besties, naota chilò no, ch' el n' ung n' è d'gunes?" A udei 'l piss d' or e d' arjent in boccia, scraiāle: "Mangi dunque or e arjent chisc' animai?" Cang ch' el udō spo ch' 'l fuc vardō sou, e sintī cutang bung, ch' el fajō,