Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/114

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 103 —

ch' s' ā abbinè e ē gnus ingcuntra a Genofefa, alla novella, che sceoucche 'ng tarlì s' a spanù fora pur la contea e i lusc' vijings, ch' la bona contessa ē gnuda ceaffada.

Dlunc ā la jent da paur lascè vouies, tacchè 'l frell souna brōccia, m'tù dapert la roda, tratt indōs 'l plou bell guant, arbandonè ciaſes e villes, tolando fora i amarà, e chicche m'ssā ste lapprò, pur saltè a udei la bona signura, e tang plou daimprò ch' la schīra d' compagnia r'vā al ciastell, tang maiù gnē la folla dles persones, ch' la saludā cung ceìghi e scraiamentg' d' ligrezza, nia zenza legrimes d' consolaziung.

Tra chella jent, ch' gnē ingcuntra alla compagnia d' Genofefa ēle dui pellegrings cung mazzes lungies, cung scusces taccades soul ciappell, e soull mantell da pellegring, che dalles perts d' la lettaia s' ā lascè jou dang i pisc' d' Genofefa. El ē i dui soldās, ch' ā aibù da Golo 'l comando d' l accopè; intrami, mo spezialmentr Conrad i pr'iā perdon, d' l' avei arbbandonada alla m'ſeria te chi bosc', pur pora da Golo impede la m'nè dai genitori t' l Brabant. Spo cuntai, ch' ei ā fatt 'ng pellegrinaggio te chel paisc', e attira dō chel fatt, pur cicch' ei nè s' udō sigusc' d' la vita dal maestr de ciaſa; e ch' ei ē r'tornà dang pucc' dis da chesc' iade, mo dutt i nascundung, ma solament'r i parentg' 'l pudō savei, e ē spo