Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/122

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 111 —

scarzè sou firides e fa d'gorre legrimes, ingsceou urungſe naota ji a pora nia in galopp pur varì les plaies, e a suiè sou les legrimes! O i oress' che chesc' fucs essa ares, ingsceoucch' i n' à zei udù ung depent, ch' el parō, ch' el jiss' sceoucch 'l vent." E soung chestes parores i dēle indò d' spromm t' l vent'r al ciavall.

'Ng ved'l cavalier, ch' i ā tignì sura noutt, Guelfo cioè, cui atri su compangn's, dijō, che chel bung vesco, ch' ā dè adum Genofefa e Sigfrid, consagrā ing chel dè na dlisia nouia nia plou de 'ng n' ora d' rezess' dalla strada, ch' ei ā da fa. "Illò m'ssungſe ji a spromm, (disc' Guelfo) purcicche chel om sant messa gnì al savei dla bona novella, e dea ch' el è tang sicchè e prudente, oi ch' el m' insegne la miù maniera d' i portè dant ai duchesc' mia incombenza. I à pungsè co di daō pur strada, e n' sung bung d' ceaffè fora 'ng mezzo conveniente, de 'ng gnì sura, cocch' i m' essass' dì; i à finmai fatt la r'soleziung d' i scraiè pro da lunc': — Genofefa è in vita, ella è gnuda ceaffada; mo el n' s' convengn' saltè in ciaſa cung chesta maniera. I sung 'ng soldà ved'l, e i nen à mai saipù cicch' el ō dì pora, at'r che pur boccia di atri, e impò — na cosa stramba! chestes parores. — Genofefa è in vita — m' à scassè sou, e i sente tres 'ng zerto tromoroz. I n' ess' mai cr'dù, ch' la ligrezza pudessa fa 'ng te moto; e s' ella