Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/129

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 118 —

Capo XVIII.


Frutt di patimentg' d' Genofefa.

Appena ch' ang āva aldì incearc, che Genofefa ē gnuda ceaffada, gnēle jent ad arlerc in grang quantitè pur la udei; e Guelfo, soung sua parora da cavalier, i m'ssā lascè r'vè dant duttg'; e el n' ē na folla immensa, mo chīta, e cung bella maniera gnē duttg' cina soung usc' nè s' ingfidā a sè moure o ji 'ng vare plou innant. I ommi sè desmostrā plengn's d' respett sceoucch s' ei foss' te dlisia, col ciapell soutt 'l bracc', i piccei mittungs soul bracc' d' la uma tignō sou les picces mangs.

Pur solito ceaffāng la contessa sounung canape vistida d' blanc. Ella sè sentā spo teng scangn' da spones; i trattg' d' l mūs venerabile, plouttosc' smort, desmostrā tres na dignitè zeleste, e n' amabilitè e grazia, ch' ella parō d' estr teng raggio d' gloria. Cuna usc' amabile i portāla dagnara dant a duttg' parores, ch ei nè s' desmentiā lĕre: "Mia bona jent, dijōla, me fajeis na grang ligrezza cung osta visita, i m' la gode d' osc' amur, ch' s' interessais d' mi patimentg' e d' mies ligrezzes. I nè po fa cun d'manco de pungsè che nen aiſe ci os alles outes val da patì; i sa, ch' ung o l' at'r d' os à grang tribulaziungs da sopportè, mo amede os Iddì e confidede in El, spo nè se perdede d' ardiment, El delibera