Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/133

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 122 —

Intang jē Schmerzenreich da chi piccei e i sincā belles recordanzes, e el n' ung r'vā un d'mezz, zenza avei ceaffè r'gàl. Na te buntè, amabilitè e consolaziung, ch' gnē da Genofefa, fajō soung chella bona jent na impr'siung tang grana, che finmai ommi groi pittā sceocche creatures. La pietè, les desgrazies, la rassegnaziung t' l orentè d' Iddì, les ammoniziungs e l' esempio d' Genofefa deventā dunque gausa d' benedisiung pur dutt chel paìsc'. La jent gnē in veritè plou d' timor d' Iddì, arbandonā i ri costumi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s' dē alla pesc', a bell armonia e contentezza. L' bung vesco dijō plou gonŏt: Cang ch' Iddì ŏ fa nasce troupp d' l bengn' pur mezzo dena persona, la ciariel d' tribulaziungs, e chesc' è sengn', ch' Iddì i conzederà grang benedisiung: les penes e les parores d' Genofefa à portè plou frutt, che miis p'rdicches." — In generale è i fattg' miùs da p'rdicchè, che les parores. Ang po ma osservè les parores e p'rdicches di santg'. Exempla trahunt, verba movent. Les parores fesc' tlocceì 'l dent, i fattg' 'l tira. –



CAPO XIX.


Golo,


Gang ch’ei s’ung jg dalla stanza d’Genofefa, oro duttg’incie na otaudei Golo. Pur sentenza criminale ele cundann^ alia mort, pur