Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/57

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 46 —

cianties accordades di piccei vicceì, e dea che d' gungn' n' i perseghitā, les renovai snell indolat'r e el dijō plengn' d' curioſitè: "O chě mai elle, che sciura tang bell? da vigne lengn' e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties; ah' urung udei cocche chesta va."

A chestes parores s' è tratta Genofefa souna creppa curida d' must'l t' l ambria de dui lengn's jongn' d' faghēr, s' à tutt 'l picce t' l greme, e à som'nè fora, sceoucch' ella fajō datrei d' ingvēr, val somenzares d' erbes selvares, pur allettè arlerc i viccei, chè s' è presc' abinà in grang quantè d' all' amabile pietecoucce alla verda zeiſele, dal stidliz coucce al finc d' vigne curù; spo: "Veigheste" disc’la al fì, "chicche cianta tang bell. "

Chel picce bagai ē fora d' sè dalla ligrezza, e dijō: "O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? ... Oh he; trou plou bell di corf, che crecceieia tang burt d' ingver; os seis ci plou amabili os. Mo discemmemo, uma, cō ella pa stada, che cicch' udung ſengn' è dutt tang bell? Da ullà elles pa gnudes adarlerc chestes belles robes. Os nen ais sigù nia fornì fora la val cona te superbia, chè dutt 'l dangmisdè seiſe stada pro mè; spo tang nè fosses mai stada bona d' laurè." "Cara mia creatura, i t' à belle insignè, ch' el è pur nos 'ng bung Pere in Ceìl, 'ng Signur ch' merita d' est'r adorè; El à c'riè sored'l, la luna, les sterres,