Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/60

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 49 —

fora d' l dutt, 'l curù coucce ciara, fatt ite t' l panjell, fora d' l vert. Chel bung Iddì, nen elle ste bung d' derzè fora d' plou chesta noutt passada?" "Mi fì, d' guna fadìa i àle costè a Iddì dutt chesc', e el i basta 'ng moment su pur fa dutt cant, ch' El è onnipotente." "Co pole pa fa dutt a scūr?" daman'l indò, e n' ā nia piccera morvouia ad aldì, ch' Iddì nés veiga d' noutt tang che de dè.

'Ng dè da dumang gnēle dutt ligher arlerc, cherda la uma, pur la m' nè a udei na cosa, ch' el ā ceaffè, mo nè savō cocch' ang i dijō, e purcicch ella è: e r'và alla trognora da sleghes disc'l: "Ciarè, ciarè, mamma, n' udeiſe nia?" "I veighe ben, cicch' t' as ingsceou d' morvouia: el è na cō d' zeiſeles: chè sceoucche nos ung na ciaſa, ingsceoù à i vicceì sua cō. Ciari al picce vicell, cocch' el nes ciara cung amur: ah! ſengn' sen elle jorè. Ciara cocche la cō e fatta, mo dà a ment ch' les spines net' punje. Ella è fatta d' mànesc' secc' d' erba, daite sottrattg' cuna piliccea morjella, scūra. "Veigheste daite!" disc' la intang, ch' ella alza sou na rama. El considera, e damana, cicch el è chelles ceing picces coses t' amezz alla cō. "El è i ūs," disc' la uma, “deng curù vert luminùs, cung strisces couccenes delicates." "Mo ci fejung pa cui ūs? Tl' udaras presc'; intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n' i poste pa mai."