Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/65

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 54 —

ch' in grang pērt l' ā arbandonada; i ceuff smarīs o d' l dutt spariis, les fouies pingolā gheles dai lengns e dalles trognores, che sè p'liā al soff'l di ventg' freitg' e insolenti. Plena d' fastidi pur pora dall' invēr ē Genofefa sentada soulla porta d' la caverna, e considerā colles legrimes ai oudli chel temp da incresce, intang ch' el vengn' 'l picce a damanè: "Nè nes ole plou bung Calbeldì, ch' el nes tol dutt, o vegnel presc' la fing dl mon?" Soung chesc' la uma: "No mi bung mutt, cina ch' i sung fedeli e da bengn', Iddì nes ama dagnara angfatt; soulla terra è dutt inconstante, e passa, l' amur d' Iddì è immutabile eterno. El vengn' l' ingvēr e sceoucch' al solito, gnaràle lassura l' ainsceuda, purcicche vign' an porta les medemmes mudaziungs: consolete quindi da ſengn' inant, chè dō l' ingvēr vegn'l attira l' ainsceuda. Mi fì (seghit' la a rajonè) chesc' è l prum inver, ch' t' proves, dopo che tua rajung s' à stlarì; nia morvouia dunque se tè stentes a creie, ch' el vegne indò la bella sajung. Iou, tua uma, baie in chesc' cunt plou da semplize, ch' tou; semia ch' i sa d' sigù dall' esperienza, ch' el vengn' consolaziung soull' affliziung, stenti impò dagnara al creie. Intang m' ŏi rassegnē, e pungsè alles ligrezzes ch' vengn', cang che les penes m' drucca, e purvè d' mè mantignì in pesc' e contenta sceoucche tou."

Tra chesc' temp ēla affaccendada ad abbinè