Pagina:Storia di Santa Genoveffa.djvu/90

Da Wikisource.
Vai alla navigazione Vai alla ricerca

— 79 —

d'l picce, e pronunzia dutta scomoūta les parores: "Iddì t' benedesse mi fì, Gesù Cristo sii cung te, so spirito sii to conduttier e maest'r, acceocche t' vegnes ' ng om da bengn', t' schives dagnara 'l picciè, e ch' i t' posse 'ng dè indō udei in Ceìl." Spo l' àla signè colla crusc', abbraccè e bajè, colles parores: "Ascolta fì; cang che t' saràs inant'r li uomini, udaraste d' ries operes, mo n' t' lascè pa tra fora de strada d'la buntè; e inant'r la comoditè e les ricchezzes nè t' desmentiè ia tua uma infelize; purcicche se t' desmentiasses d'l mi amur d' miis legrimes, e dles ultimes parores da mè in punt d' mort, e te t' deventasses rì, foss'te da mè eternamentr separè in l' at'r mon. Ah! mi fì mantegnete ma da bengn'." Chilò i elle soffiè la usc' e finida s' lasc'la ia soul lett di patimentg, stlusc' i oudli, e lascea 'l mūtt in dubbio, se chella něscea gnē dalla son, o dalla mort; quindi s' injenedleiel jou d'lungia, e rump fora in legrimes e sospiri colles parores: "O mi Dì, ah nè m' la lascede morì! Gesù, Os fajella resorì." —

La mort è dura pur chicche mour e gonot pur chicche resta, mo no da una pērt, no dall' atra è ceìs crudia la mort d'l giust, purcicch' el è Iddì ch' consola 'l moribondo, e chesta è ci na consolaziung pur i fiis, che resta. Genitori, dijei na bona parora a osta figliolanza denanche morì: les ultimes parores de 'ng pere d' na uma nè sè desmentiung lěre.