Vai al contenuto

Pagina:Trabalza - Dal dialetto alla lingua, 1917.pdf/133

Da Wikisource.

— 109 —

fratti. Quelli zövenotti han avûo coae d’andâ a vedde ö gran muggiö de nöxi, e lé ö l’ha accompagnaê ne-o granâ. Ma sentï: ö l’arve a porta, ö va versö ö cantö döve aveivan allûgôu ö gran mûggio, e mentre ö dixe: amiaê, ö l’amia anche lé e ö vedde... côse? Un bèllo mûggio de fêugge secche de nöxe. O l’è staêto un exempiö questo? E ö convento invece de perdighe ö gh’ha guadagnôu, perchè doppö un fâetö cöscì grande, a serchia de nöxi a rendeiva tanto, tanto, che un benefattö ö l’ha avûö compasciön du fratte da serchia, e ö l’ha faêtö aö conventö a caitae d’un aze ch’ö l’aggiûttasse a pörtâ e nöxi a casa. E se fâva tant’êuio che tutti i povei vegnivan a piggiâne quanto ghe ne bezeugnava, perchè noî atri semm-ö cömme ö mâ ch’ö riceive âegua da tutte e parti, e ö a törna a distribuì a tütti i sciûmmi».

Emilia Repetto Comelli trad.




DIALETTO PIEMONTESE[1].

«I dëve dunque savei che, ’n coul convent, a jera un nost fra ch’a l’era un sant e s’ ciamava fra Macari. Un dì d’invern, passand per na stra, an t’un camp d’un nost benefatour, brav om d’ co chiel, fra Macari a l’a vist coust benefatour davsin a na gran nus, e quat paisan con le sape an aria che a comenssavo a descaussè la pianta per butè le reis al sol. — Cosa che j feve a coula povra pianta? — a l’à ciamà ’l fra Macari. — Eh, fra Macari, son ani e ani ch’a veul pi nen fè d’ nus, e mi na fass d’ bosch. — Lasela stè, a l’à dit ’l fra; i devi savei che st’an a farà pi nus che feuje. — ’L benefatour ch’a savja chi c’a l’era coul che l’avia dit coula parola, a l’à ordinà subit



  1. Di Torino.