Pagina:Varon milanes.djvu/81

Da Wikisource.

83

nas, cora, pra, gavasg, masg: l’oltra slargandela ben, comè, ma, la, a, terza persona present del verb avè, barnasc, stravasc; e se ben la scrivem nomà d’ona sort, e vartiremm, che quand al va proferì strec, al ghe sarà appress i consonant dolz, come se disji gavasg, vù no porrì de manc che no parnonziè quel asg strec, a proferì l’sg dolz come se dis alla lettera g, e inscì, balordasc, besognarà che disji quel asc con l’a largh par ess l’sc letter asper, che con l’a strec nos poraven dì ben, nè senza fadiga, e questa reguela servirà a tuc i vochà largh e strec, e se ben a la falà quai veulta, comè par, che s’al è parposizion al è con l’a larg, e s’al è on par, quel legn che sta sott ai vid, che i Toscan disen palo, al se dis con l’a strec: chi guardarà parsciò ai parol denanz, o de drè, cognossarà cos al veur dì, e com al và parnonzià, com em dij poc fa.

b, Es parnonzia come fava i Latin, e adess i Toscan, no come i Todisch, che ’l proferissen squas come p, nè comè i Spagneuu che’l droeuven sovenz par u.

c, E veuna de quij letter, che se ciamen schisciaa par ess ben sovenz sgonfià dal h, com al è senz h, azachà al se parnonzia semper a la Fiorentenna, come squas el g, ma pù spess, come ciel, ciert, che se proferissen semper con i, anc ch’ai sien scric senz i, cel, cert. Ma parchè el nost parlà impijss ben la bocca, a l’è mei a meteg semper l’i appress, quand al se pò senza fastidij. Intel fin di parol nol sta peu ben a meteghel no, se ben al se