Prineide: differenze tra le versioni

Da Wikisource.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Completata trascrizione testo - da rivedere e formattare
Porto il SAL a SAL 75%
Riga 3: Riga 3:
<section begin="Anno di pubblicazione"/>1816<section end="Anno di pubblicazione"/>
<section begin="Anno di pubblicazione"/>1816<section end="Anno di pubblicazione"/>
<section begin="Iniziale del titolo"/>P<section end="Iniziale del titolo"/>
<section begin="Iniziale del titolo"/>P<section end="Iniziale del titolo"/>
<section begin="URL della versione cartacea a fronte"/>http://books.google.de/books?id=FH45AAAAcAAJ&pg=PA211&dq=ministro+prina+prineide&hl=it&sa=X&ei=0BUPU6y1K9HU4QT2uoGACQ&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=ministro%20prina%20prineide&f=false<section end="URL della versione cartacea a fronte"/>
<section begin="Argomento"/>letteratura<section end="Argomento"/>
<section begin="Argomento"/>letteratura<section end="Argomento"/>
<section begin="Progetto"/>letteratura<section end="Progetto"/>
<section begin="Progetto"/>letteratura<section end="Progetto"/>
Riga 9: Riga 8:
<section begin="nome template"/>Intestazione<section end="nome template"/>
<section begin="nome template"/>Intestazione<section end="nome template"/>
<section begin="data"/>27 febbraio 2014<section end="data"/>
<section begin="data"/>27 febbraio 2014<section end="data"/>
<section begin="avz"/>70%%<section end="avz"/>
<section begin="avz"/>75%<section end="avz"/>
<section begin="arg"/>letteratura<section end="arg"/>
<section begin="arg"/>letteratura<section end="arg"/>
</div></onlyinclude><!-- a qui -->{{Qualità|avz=70%%|data=27 febbraio 2014|arg=letteratura}}{{Intestazione
</div></onlyinclude><!-- a qui -->{{Qualità|avz=75%|data=27 febbraio 2014|arg=letteratura}}{{Intestazione
| Nome e cognome dell'autore =Tommaso Grossi
| Nome e cognome dell'autore =Tommaso Grossi
| Titolo =Prineide
| Titolo =Prineide
Riga 21: Riga 20:
| Progetto =letteratura
| Progetto =letteratura
| Argomento =letteratura
| Argomento =letteratura
| URL della versione cartacea a fronte =
| URL della versione cartacea a fronte = http://books.google.de/books?id=FH45AAAAcAAJ&pg=PA211&dq=ministro+prina+prineide&hl=it&sa=X&ei=0BUPU6y1K9HU4QT2uoGACQ&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=ministro%20prina%20prineide&f=false
}}
}}

{{Centrato|<poem>
{{Centrato|<poem>
SOGN.
SOGN.
Riga 322: Riga 322:




[[Categoria:Testi-P|Prineide]]
[[Categoria:Letteratura-P|Prineide]]
[[Categoria:Testi del XIX secolo|Prineide]]
[[Categoria:Testi del 1815|Prineide]]
[[Categoria:Poesie dialettali|Prineide]]
[[Categoria:Poesie dialettali|Prineide]]

Versione delle 22:20, 28 feb 2014

milanese

Tommaso Grossi 1816 P letteratura letteratura Prineide Intestazione 27 febbraio 2014 75% letteratura

 
SOGN.

E giudizio si fece di ciascheduno
Secondo quello che aveano operato
Apoc. Cap. XX. v. XII


I.
L’era ona nocc di pù indoavolaa
Scur come in bocca al loff; no se sentiva
Ona pedanna, on moviment, on fiaa
Che dass indizi de persona viva,
Domà che on can de malarbetta sort
El faseva el versari de la mort;
II.
E mi che tapesciava invers Milan
Su la strada Comasna soll solett
Slongava el pass, che, a dive l cœur, quell can
El m’aveva metuu on poo de spaghett:
Se sent a sonà i or a on orelocc
Scolti….l’è giusta in pont la mezzanocc.
III.
In quella vedi l’ombra d’on murell
E m’accorgi che l’è quell del Foppon;
Ecco che sont in pari del restell,
E me senti a tremà tucc duu i garon;
Guardand dent disi: Esuss per la mia mamma;
Quand senti on colp e vedi ona gran fiamma.
IV.
El s’ciarô d’on giald smort che la mandava
El sbarlusiva sora tutt’ i cros,
Quist dondaven, la terra la tremava
E se sentiva a vegnì su ona vos
Longa….. longa…. pietosa, a fond…. a fond,
Cont on cert sonn comè de moribond
V.
Che fasendes pù ciara a pocch a pocch
La diseva: Sur Rocch? ch’el vegna chi….
Quand che me senti a proferì Sur Rocch,
Che propri propri l’è ‘l me nomm de mi,
Me se scuriss i œucc, me casca i brasc,
E borli in terra comè on omm de strasc.
VI.
Cossa sia pœu success, mi nol soo nò,
Domà che, tornaa in mi, me sont accort
Che seva al scur, e seva, settaa giò
In su on redoss sora di crapp de mort
Che me ballaven sott, e seva in brusa
Lì lì per borlà denti in d’ona busa.
VII.
Guardand in giò vedeva com on ciar
Smort smort e che se alzava a bagn maria:
L’è sì, l’è nò, me par e nò me par,
Scior si che l’eva mò propri on’ombia
Cont in di man on scirin, che a pian pianin
La m’è comparsa fina al bomborin.
VIII.
Car Signor!... Come l0eva mai consciada!
Anca on sass l’avarav avuu pietaa,
La bocca senza denc, insanguanada,
Scarpaa fœura i nariss e spetasciaa,
Sgarbellaa i œucc, la faccia, el coo mezz rott
Scavezzaa i brasc, el stomegh tutt a bott;
IX.
Se vedeva i cavij desperluscent
A vegnigh giò giò adree per el mostacc,
Impettolaa, ingropii, sbordegascent
De palta, de sangu guast e de spuasc,
E impiastrassegh in bocca e ingarbiass
Din d’on quai denc scalzaa che ghe restass.
X.
Mi no savend, de tant che s’eva locc,
Se fudess indorment o dessedaa,
Stava lì che volzava nanch tampocch
A malapenna de tirà su el fiaa,
E lee l’andava adree a provass comè
Per alzà i brasc, ma senza mai podè;
XI.
Perché de meneman che la j’alzava,
Quella cossa de vess tutt du scavezz,
Quand even in su on grizz, la ghe portava
Che se desquilibrassen in del mezz
E, restand drizz domà i duu scimoston
Ge borlava giò el rest a pendolon.
XII.
Dopo d’avè faa insci per on bell poo,
Vedend de podegh minga reussì,
In att de rabbia la scoloriva el coo
E ghe scappava indree tucc i cavij,
Allora, inserenand on poo la cera,
La se missa a parlamm in sta manera:
XIII.
Cossa n’è staa di Milanes dal di
Vint d’April del quattordes fina adess?....
A sti paroll me vedi a sbarlusì
Come un stralusc in ment… ce nos fudess….?
Ge petti i œucc in faccia…. Giuradina!....
L’è propri l’ombra del minister Prina.
XIV.
A zellenza! ch’el creda…. videl mi….
Ghe sont entraa in nagott… mi sont scappaa…
E lù allora : L’è minga quest che chi,
El me dis, quell che mi t’hoo domandaa ;
Domandi cossa l’ha quistaa Milan
Coll’avemm coppaa mi pesg che n’è on can.
XV.
Strissem ! respondi , che quel foj de gatt
Che l’ha sbertii, el ghe poda quistà el Ciel,
Che in quant a nun ghe n’emm cavaa on bell piatt
Col fagh ciappà de l’Aria a S. Fedel.
Comè, el me dis, ma donc l’Indipendenza?...
E mi: citto!!! ch’el lighen, Eccellenza?....
XVI.
Allora l’ho veduu a fa on cert modacc
Comè che ghe vegness vœuja de rid,
Tant ch’el m’ha faa ciappà on poo de coracc
E franch lì seguitava ben polid
A cuntag su de la rava a la fava
Tutta la storia tal e qual la stava:
XVII.
Che i todisch trionfant cont on armada
De fa tremà (del frecc!!) n’han conquistaa,
Vegnend con tutt so comed per la strada
Maestra fina ai port de la cittaa,
Ch’even già avert a posta per pecciaj
Prima che lor se ongessn i strivaj:
XVIII.
Che appenna ch’in staa chi, quell porch d’on vizi
De vorè sempre forloccà in tedesch,
Sia malarbett! l’ha faa tœu su on stremizi
A la generazion di nost mich vresch
Cha han dovuu solassai, a van e risegh,
Se no mioren, de deventà tisegh:
XIX.
Ch’oltra sto pocch viorin, sti patatocch,
(Che fussen trifolaa!!) han tolt su la scœura,
No pudende fa intend col so zorocch,
De parlà el talian con la nisciorura,
E l’è on linguacce quell là, ch’el san per pratega
E g’han minga besogn de la gramatega:
XX.
Che intanta che stralatte nel nost gran
Dandeghel ai cavaj de disnà e scenna,
La famm di poveritt che crien pan
La speccia la resposta de Vienna
Per savè se’l Consej el ghe permett
O de mangià, o de trà l’ultem pett:
XXI.
Ma, siccome el Consej in di so coss
El va cont flemma e cont meditasion,
Intrattanta ghe dan in bocca on oss
Coi solit loffi de la religion,
Che l’è ona bonna cossa in veritaa,
Ma quand se g’ha ben pien el consolaa
XXII.
Che avend peu miss in uso la pramatega
De mandà in sulla forca i condannaa
El master Stricc l’ha dovuu andà a fa pratega
In Brugna sora i mort de l’Ospedaa
E nessun podarà lefag l’onor
De fass ciamà colega di dottor.
XXIII.
Che Milan l’è tutt pien domà de fumm,
De cont, de cavalier, de becch fottuu
Che la reson la gh’ha boffaa in la lumm
Perché voreven dagh di pee in del cuu
E el pover Meret che l’è minga don,
L’han traa là colla merda in d’on canton
XIV.
Che tucc quij strenc in quart, qui scanna piœuch,
Somenza de cocò, razza de becch,
Pien de marschia e de debet fina ai œucc
Che tiren la carrocia coi busecc,
Han ciappaa on aria de baron fottuu
Come che i olter fussen faa col cuu,
XXV.
Perché g’han la patenta a letter d’or,
Che i sœu vicc, comenzand fina d’Adam,
Han semper faa el badee come fan lor,
Bon de nagott via ce de fa letamm;
Che al di d’incœu se guarda minga al meret
Di coo present, ma di cojon preteret.
XXVI.
E lì seguitand via allegrament
In su sto gudt ghe n’ho ditt ona cà;
El Prina el me scoltava d’on attent,
Che nol vedeva a mœuves né a fiadà,
E se capiva ben che a sti notizzi
L’andava tutt in gius de regolizzi;
XXVII.
Che vun ch’è staa minister el gh’ha el cœur
De minister anch dopo el scimiteri,
E per dagh gust… l’è inutel… no ghe voeur
Che strilament, che lacrem, che miseri,
Con tutt ch’el pover Prina in st’occasion,
A dilla giusta, el g’havess squas reson.
XXVIII.
Basta, quand hoo capii de dagh piasè,
Volta vella sul fatt, muda register,
Che hoo mai voruu fregagh i barolè,
Né viv né mort ch’el sia, a nessun minister.
E repidiand el fil del discors faa,
Tirava innanz in sta conformitaa.
XXIX.
L’ha però de savè, vostra Zellenza,
Che in mezz a tucc sti gran dolor de crappa
Nun buseccon, con soa bonna licenza,
Semm contenton, allegher come pappa,
E sti pinol ne paren bescottin
Per l’amore de l’amor de Franzeschin;
XXX.
El Qual sto Franzeschin l’è on italian,
S0el voeur, e in fin di cunt l’è on galantomm,
E soa miée l’è nassuda in Milan
All’ombra de la cupola del Domm,
Figurass!.. che delizia… che benon…
Robba de fass in broeud de maccaron;
XXXI
Che i Milaness g’han ben del tira-molla,
Ma hin poeu de bonna pasta, e no ghè ball.
Aqua de belegott!.. che pasta frolla..!
El me respond, strengendes in di spall,
Bisogna domandaghel ai mee oss!
E mi: discorremm minga di sti coss.
XXXII.
Adess disi per dì del grand amor
Che g’hemm nun Milanes per el padron
Car padronasc! che gust! ..andà a discor!
L’è ona robba che l’è fina tropp bon.
Già nun cont lu semm propri carna e pell,
Camisa e sedes, scisger e buell,
XXXIII.
Che semm bon anca nun tant quant a lù
E lù l’è bon anca lù tant quant a nun,
Nun incapazz de fagh de mal a lù,
E lu incapazz de fann del ben a nun,
Pien fina sora i œucc de la virtù….
De la santa pascienza e nun e lù.
XXXIV.
Bœugna domà conossela sta gemma
Per voregh ben, fudessel vun de sass,
Affabel con tutt quij ch’el parla insemma,
Dolz de sangu, a la bonna che l’è on spass,
Ghe diroo tant, che fin la Veritaa
Gh’è calaa on scisger de no vegh parlaa:
XXXV.
E disen, che la s’eva presentada
Con ibass i œuch per fass annonzià;
Ma avendegh minga su l’abet de spada,
Chè l0ha mai vanzaa assee de podel fa,
E’ saltaa a voltra el gran Zeremoniee
Ch’el g’ha daa on sbutt e l’ha casciada indree;
XXXVI.
Ma in quant a lu ben, pu che volontera
El la riceverav anca in camisa,
El ghe vafav on car de bonna cera,
Dandegh ansa e coragg perchè la disa,
Che l’è vun de quij omen alla man,
D’on cœur che ghe sta denter tutt Milan
XXXVII.
Tutt quist hin ciaccer che conclud nient,
Salta su el Prina, infin cossa hal pœu faa?...
In quand al fa, respondi, verament…
Si… fina adess… l’ha minga cogenza;
Ma disen: Cossa occor! in fin di fin
L’è el re di galantomen Franzeschin,
XXXVIII.
Sì, el re di galantomen, dis el Prina
Sgavasgiand, obbligato dell’avis!...
E mi allora, cos’è sta pantomina?
Eh’el me scusa, Zellenza, m’è duvis
Che sta vœulta, con tutta la soa furia,
L’abbia tolt un cojon per on inguria!
XXXIX.
E lu, ben che s’el tegnen sto co… Tura?
Sbraggi mi subet…. brutt mostacc de tolla;
Ma con tutt quest, perdincia, g’hoo pagura
C’el abbia proferida la parolla,
Che in la cappella se sentiva el son
Dell’ecco che finiva come in on.
XL.
In quella el Prina… traff… in d’on moment
El se sprofonda, el me spariss, l’è pers;
E ven su de la terra on accident
D’on versasc, de la razza quij vers
Che fa i anem dannaa, i strij, i zingeher,
E l’avvocat Stoppan de Beroldinger.
XLI.
Stremii de quel versari, tutt’a on bott
Sbaratti fœura i œucc, guzzi i orecc,
E no vedi, e no senti pu nagott;
Tocchi, me volti, o bella sunt in lecc,
Me senti stracch, me trœuvi tutt sudaa,
E m’accorgi de vessem insognaa.

FINE.